Poble
Albocàsser és la capital de la comarca de L'Alt Maestrat, a la província de Castelló, amb 1370 habitants (INE 2025) i seu del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla. Va rebre carta pobla el 1239 de mans de Blasco de Alagón, lloctinent de Jaume I, i va pertànyer successivament als ordes de Calatrava, del Temple i de Montesa, aquest últim fins al segle XIX. Durant la Guerra Civil va ser, juntament amb Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes, objectiu d'experimentació de l'aviació de l'Alemanya nazi. El terme, situat en un corredor de menys de 600 metres d'altitud entre les rambles de la Carbonera i la Morellana-Valltorta, conserva un paisatge de carrasques i garriga amb matoll aromàtic.
Monument
El castell templer d'Albocàsser (Castelló) es va construir el 1249 com a fortalesa de l'Orde del Temple, amb planta irregular gòtica de dos patis, tres nivells i dues galeries. El 1289, Artal d'Alagó va ordenar la seva ampliació amb dues torres a les cantonades principals, que li van donar el seu aspecte actual. El 1319 va passar a l'Orde de Montesa, i el 1558 es van dur a terme noves reformes. Avui només es conserven ruïnes: trams de muralla i algunes torres. El conjunt està catalogat com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 27 de juliol de 2004.
Natura
El barranc de la Valltorta, d'uns 20 quilòmetres i parets calcàries erosionades, discorre entre els termes d'Albocàsser, Tírig i Les Coves de Vinromà, a la comarca de L'Alt Maestrat (Castelló). Acull un dels conjunts d'art rupestre llevantí més importants de la península Ibèrica, amb 21 abrics pintats, entre ells la Cova dels Cavalls i les Coves del Civil. Les pintures, de caçadors armats amb arc i fletxes, representen sobretot cérvols, cabres salvatges i senglars, en escenes de caça i de la vida quotidiana. El 1998 aquest conjunt va ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, dins de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, i un museu situat al barranc actua com a centre d'interpretació.
Curiositat
Conjunt de 27 abrics amb pintures rupestres d'estil llevantí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998, considerat la 'Capella Sixtina' de l'art rupestre llevantí.
Activitat
Festes patronals d'Albocàsser en honor de la Virgen de la Asunción, celebrades a mitjan agost durant uns deu dies amb bous al carrer; el 7 de desembre es canta a més la tradicional cantà de les cartes.
Curiositat
Ruta que recorre vuit municipis de la comarca de l'Alt Maestrat i mostra el seu patrimoni històric, natural i cultural a través d'un sender medieval.
Monument
La ermita de Sant Miquel d'Albocàsser s'alça al paratge de Sant Miquel, a uns sis quilòmetres del poble, a l'antic camí de Catí, dins la comarca de l'Alt Maestrat. Construïda el 1481 per ordre de Lluís Despuig, mestre de l'Orde de Montesa, té planta rectangular i un pòrtic a la façana; sobre la porta d'entrada es conserva un altell que probablement servia de cor. El 1599 va patir importants reformes, i el 1602 es va pintar el retaule, destruït després durant l'última Guerra Civil. Ja al segle XX, l'11 de maig de 1980, es va beneir i instal·lar una campana. El lloc on s'alça era l'escenari tradicional de les festes en honor a sant Miquel durant la verema.
Monument
L'ermitori de Sant Pau d'Albocàsser es troba a uns tres quilòmetres de la vila, al creuament de les carreteres de la Torre d'en Besora i de Vilafranca. El conjunt, bé d'interès cultural amb categoria de monument (la màxima figura de protecció del patrimoni), té origen en una ermita documentada des de 1568; l'actual es va construir cap al 1590 i es va concloure cap al 1610, i l'hostatgeria annexa es va acabar el 1617. Al segle XVIII s'hi van afegir les dues ales laterals porticades. El conjunt va patir greus danys el 1936, amb pèrdua d'importants obres d'art, i des de 1979 ha estat objecte de successives restauracions; des de 2009 la seva antiga hostatgeria acull l'oficina de turisme, juntament amb l'heura centenària considerada monument natural que creix al costat del seu accés.
Fita
Blasco d'Alagó, lloctinent de Jaume I, va lliurar el 1239 el lloc a trenta pobladors mitjançant carta de població; el terme va passar després per l'orde de Calatrava, pel Temple i finalment per Montesa fins al segle XIX.
Gastronomia
Guisat de conill de bosc amb cargols serrans, sofregit i herbes, plat de caça propi d'aquestes terres; la rebosteria del poble gira al voltant de l'ametlla, amb ametllats, mostatxons i ametlles a la mel.