Poble
Vilafranca, oficialment Villafranca del Cid, és un municipi de la comarca d'Els Ports, al límit occidental de la província de Castelló, assentat en un altiplà a 1.125 m d'altitud, el més poblat de la comarca després de Morella. La resta del seu terme és molt accidentada, amb altures que superen els 1.600 m, com el Tossal dels Montllats, i formacions calcàries modelades per l'erosió, com les coves del Forcall. El seu clima és d'hiverns llargs i freds, amb gelades freqüents entre novembre i maig, i estius suaus que rarament superen els 20 °C, amb una temperatura mitjana anual de només 10 °C i uns 700 litres de pluja a l'any, sobretot a la tardor i la primavera. Limita amb localitats de Castelló i Terol, com Ares del Maestre. Compta amb 2.115 habitants (INE 2025).
Activitat
Vilafranca celebra les seves festes patronals a partir del 15 d'agost en honor de San Roque, amb nou dies de bous embolats i curses, i la festa de la Virgen del Llosar el 8 de setembre, amb processó al santuari. També celebra San Antonio Abad amb la tradicional Publicata.
Curiositat
La masia, habitatge i explotació agrícola tradicional d'origen medieval, es va estendre pels Ports amb l'arribada de repobladors aragonesos i catalans als segles XIII i XIV; els seus 'masovers' han estat durant segles els grans conservadors del patrimoni etnològic de la comarca.
Monument
L'església de Santa Magdalena de Vilafranca, d'estil renaixentista, es va aixecar entre 1567 i 1572, ja en ple segle XVI, sobre el solar del temple anterior, segons projecte de Pere Maseres que va concloure Ramon de Pertusa; és una de les primeres manifestacions del nou llenguatge renaixentista al nord valencià. En els segles següents se li van afegir el transsagrari (1667-1670), la capella de la Comunió (1725-1735) i, ja el 1908-1911, el campanar, obra de Francisco Tomás Traver. De planta rectangular, amb quatre capelles laterals i un absis octogonal, cobreix la nau amb volta de creueria de nervis i terlets, mentre que l'absis llueix una volta estrellada. Sobre la sagristia s'alça la torre emmerletada anomenada de Conjurar, rehabilitada el 2007, i el 2008 es va restaurar la façana principal.
Monument
L'ermita de Sant Miquel de Vilafranca, d'estil romanicogòtic i de finals del segle XIII, s'alça al paratge del riu de les Truites, l'emplaçament original on va néixer la població abans de traslladar-se, cap a aquella mateixa centúria, a la plataforma elevada que ocupa l'actual nucli urbà. Guarda un retaule de 1429, obra de Bernat Serra, un dels conjunts gòtics valencians més notables de la comarca dels Ports. Està catalogada com a Bien Inmueble de Relevancia Local (categoria de protecció patrimonial d'àmbit local, per sota del BIC).
Monument
L'ermita de la Mare de Déu del Llosar es troba a 1,5 km de Vilafranca, a la carretera cap a la Iglesuela del Cid, on la tradició situa la troballa d'una imatge de la Mare de Déu per un pagès que llaurava la terra. Sobre una petita ermita del segle XIV es va aixecar el santuari actual, reedificat entre 1663 i 1683, ja al segle XVII, per Juan Ibáñez i els seus deixebles; l'hostatgeria es va acabar el 1734, el cambril es va iniciar el 1758 i la plaça semiporticada de la façana es va afegir entre 1845 i 1848, en ple segle XIX. El conjunt, de planta claustral amb tres naus i vuit capelles laterals, alberga al cambril un retaule barroc de línies corbes. Se celebren dues romeries: una de penitencial a l'octava de Pentecosta i una altra, amb processó i missa major, el 8 de setembre, en què els majorals reparteixen llet i pastissos.
Monument
Pont gòtic de finals del segle XIII sobre el riu Montlleó, al terme de Vilafranca.
Monument
El Portal de Sant Roc, al casc històric de Vilafranca (Els Ports, Castelló), és una porta del segle XIV i l'únic tram conservat de la muralla aixecada durant el regnat de Pere IV. S'alçava davant de l'antic hospital del poble, avui desaparegut.
Monument
El forn medieval de Vilafranca, a la comarca dels Ports, es va construir a finals del segle XIII i va ser donat pel rei Pere IV el 1358 al metge Pedro Ros, com a pagament pels seus serveis durant una epidèmia de pesta negra. El 1691, any en què Vilafranca es va independitzar de Morella, va passar a mans del consell, i durant la desamortització de 1860 va quedar en propietat privada. Avui pertany a la cooperativa Vilatur Coop V, que el va restaurar com a espai polivalent per a actes dels seus socis; es pot visitar consultant a l'oficina de turisme local.
Natura
Amb 1.656 metres d'altitud, el Tossal dels Montllats —també anomenat Moleta del Tossal— és el cim més alt de la comarca dels Ports de Morella i s'alça al límit entre els termes de Vilafranca i Mosqueruela (Terol). El seu entorn combina boscos de pi roig i alzina amb prats de muntanya i les terres de conreu abandonades del Pla de Montllats, on es conserva el mas del mateix nom. Les roques calcàries del terme, modelades per la dissolució càrstica, han donat lloc a les formacions de Les Coves del Forcall, prop de la muntanya.
Curiositat
Vilafranca conserva set masies fortificades declarades Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), testimoni de l'arquitectura defensiva rural de la comarca dels Ports: el Mas de Roig, la Torre Don Blasco, la Torre Fonso, la Torre Leandra, el Mas Tena, la Torre Barreda i la Torre de la Pobla del Bellestar. Aquestes construccions, disperses pel terme municipal, formen un conjunt poc habitual en l'arquitectura rural valenciana, pensat originalment per a la defensa de les explotacions agrícoles aïllades davant d'incursions i bandolerisme en una comarca fronterera entre regnes.
Activitat
Les festes patronals de Vilafranca (Els Ports, Castelló) arrenquen el 15 d'agost en honor a Sant Roc i s'allarguen durant nou dies amb un programa que combina exposicions, teatre, campionats diversos, orquestres i concerts junt amb els festejos taurins tradicionals, entre ells bous embolats i corrides de bous.
Activitat
La festa de la Mare de Déu del Llosar, a Vilafranca (Els Ports, Castelló), és la festa religiosa més important del poble i se celebra el 8 de setembre amb embolats i dolços tradicionals de carabassa. Aquell dia els vilafranquins pugen en romeria a l'ermita del Llosar, on es reparteixen els típics pastissos. A la primavera, per Pasqua, se celebra a més la Pasqua Llosar, una altra romeria al mateix santuari en què es reparteix llet.
Fita
Blasco de Alagón va atorgar carta de poblament al lloc anomenat aleshores Rivus Truitarum, el riu de les truites; amb el temps la vila va pletejar amb Morella fins a obtenir la seva independència definitiva el 1691.