Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Benafigos

Què veure i què fer a Benafigos (L'Alt Maestrat, Castelló): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Benafigos és cada lloc

Ermita de la Virgen de la Ortisella 1,9 km
Antiga presó de Benafigos 7,7 km

Pobles a prop de Benafigos

Què veure a Vistabella del Maestrat 6,8 km · 10 llocs
Què veure a Atzeneta del Maestrat 7,4 km · 9 llocs
Què veure a Culla 7,7 km · 9 llocs
Què veure a Xodos 8,7 km · 16 llocs
Què veure a Les Useres 12 km · 21 llocs
Què veure a La Torre d'en Besora 12 km · 5 llocs
Què veure a Benassal 13 km · 14 llocs
Què veure a Vilar de Canes 15 km · 6 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › L'Alt Maestrat › Benafigos

Què veure i què fer a Benafigos

Benafigos
Poble
Benafigos és un petit municipi de la comarca de l'Alt Maestrat, a la província de Castelló, el nom del qual significa penya fronterera. Assentat sobre un turó entre el riu Monlleó i la rambla de Benafigos, conserva carrers retorçats i estrets entre restes del castell que va donar origen al poble. A quatre quilòmetres del nucli urbà, a la recollida vall de l'Ortisella, s'alça el santuari de la Mare de Déu del mateix nom, construït el 1567 al costat d'un om centenari, tres fonts i graelles de pedra. La seva església parroquial, del segle XIII i reformada al XVIII, s'aixeca possiblement sobre els murs de l'antic castell. El terme, de muntanya, arriba als 1.083 metres al Coll del Vidre i limita amb Culla, Atzeneta i Vistabella del Maestrat.
Festes de Benafigos
Activitat
Cada 8 de setembre, festivitat de la Virgen de la Ortisella, Benafigos celebra la seva patrona amb missa solemne, processó i romeria fins a l'ermita construïda el 1567.
Ermita de la Virgen de la Ortisella
Monument
L'ermita de Nuestra Señora la Virgen de la Ortisella es troba a uns tres quilòmetres al nord de Benafigos, a l'anomenat Camí de l'Ermita, i està catalogada com a Bien de Relevancia Local (denominació que reconeix béns patrimonials d'interès a escala local). El santuari, construït el 1567, va ser ampliat amb diversos cossos adossats a la part posterior i a l'esquerra de l'església; la seva façana, pintada de blanc com la resta del conjunt, llueix un petit campanar d'espadanya amb la data 1657 i, a la base, entre dos rostres que simbolitzen el sol i la lluna, la d'una altra reforma de 1803. Té dos trams amb contraforts exteriors i una petita sagristia afegida el 1853, amb hostatgeria del segle XX. Davant el temple s'alça un om centenari, i al costat de l'ermita brollen tres fonts -de Dalt, de Baix i de Darrere- a les quals s'atribueixen propietats curatives.
Església de San Juan Bautista de Benafigos
Monument
L'església de Sant Joan Baptista de Benafigos, a la província de Castelló, és un temple gòtic iniciat al segle XIII, un dels més antics d'aquest estil a la província, i reformat al XVIII; possiblement es va aixecar sobre els murs de l'antic castell del poble, les muralles del qual queden integrades en diverses cases de la localitat, cosa que li dona un aspecte extern de fortalesa. La seva façana frontal, del segle XVII, va ser restaurada el 2003, i a l'interior es conserven arcs ogivals ben conservats i la capella de la Virgen de la Ortisella, del segle XX. El museu parroquial guarda un retaule de Sant Joan Baptista amb taules del Baptisme del Senyor, Sant Joan Baptista i Sant Onofre, i altres que representen la flagel·lació de la Mare de Déu, datades al segle XV.
Antiga presó de Benafigos
Curiositat
Edifici que va funcionar com a presó del municipi fins a la Guerra Civil i que avui acull exposicions i actes culturals, testimoni del passat administratiu d'aquest petit poble de l'Alt Maestrat.
El combat de Benafigos contra els francesos
Fita
Les partides del guerriller Asensio Nebot, el Frare, es van enfrontar el 1812 vora el poble a les tropes del general francès Mazzuchelli durant la Guerra del Francès, en una comarca que va ser refugi habitual de la guerrilla.