Poble
Xodos és el municipi més petit de la comarca de l'Alcalatén, a Castelló, situat al vessant oriental del pic Penyagolosa, un dels més elevats del País Valencià, a 1063 metres. El poble s'assenta sobre una roca, en un cingle de més de setanta metres; al seu terme hi ha el tossal del Marinet, de 1466 metres, i el mateix Penyagolosa, de 1815, i neix el riu de Llucena. D'origen àrab, va formar part de la Tinença de l'Alcalatén i, des del segle XIII, del senyoriu dels Urrea, que li van concedir carta de poblament el 1254 amb el fur d'Aragó; va passar després als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar. A la part alta del poble es conserven restes del castell, del segle XI, i l'església de Sant Pere, del segle XVI. Té 120 habitants (2022).
Natura
Vessant del Parc Natural de la Serra d'Espadà al terme de Xodos, el municipi més elevat de l'Alcalatén.
Activitat
Festa major de Xodos en honor de Sant Cristòfol, que arrenca el 14 d'agost, coincidint amb el patró al qual està dedicada també l'ermita del poble.
Curiositat
D'origen àrab, Xodos va pertànyer al domini d'Alcalatén; després de la Reconquesta, el rei Jaume I va atorgar-ne el senyoriu al noble aragonès Ximén d'Urrea, que va concedir carta de poblament el 1254.
Activitat
Els veïns de Xodos pelegrinen fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, als peus del pic homònim i dins del parc natural de Penyagolosa, en un recorregut d'uns set quilòmetres acompanyat de càntics tradicionals. El santuari, declarat bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), s'organitza al voltant d'una plaça i un pati interior porticat amb les dependències més antigues del conjunt; la seua església, d'una sola nau, llueix als peus una portalada de pedra datada el 1706. Presideix el temple la imatge de Sant Joan, una talla dels segles XII-XIII molt deteriorada pels incendis patits al llarg de la seua història, de la qual es conserva una còpia per a garantir la permanència de l'original.
Monument
Antic molí situat a la sortida de Xodos, al costat de fonts tradicionals com la dels Possos i l'Argivello.
Monument
L'ermita de San Cristóbal s'alça al capdamunt del tossal homònim, al nord-oest de Xodos (l'Alcalatén, Castelló), i està catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local al País Valencià). És una construcció senzilla de planta quadrangular, de cinc metres de llarg per quatre d'ample, amb murs de maçoneria i pedra i una espadanya d'una sola campana; l'edifici, emblanquinat, té pintades en vermell les dovelles de la porta. A l'interior, de gran austeritat, es conserva un retaule amb la imatge de San Cristóbal, un dels patrons del poble, costejat el 1938 pel mossén Joan Tomás i Porcar, natural de Xodos. La seva festa se celebra a partir del 14 d'agost amb una romeria en què es porta un estendard de gairebé cinc metres d'alçada.
Monument
Castell medieval situat a uns 1.063 metres d'altitud a Xodos (l'Alcalatén, Castelló), a dalt d'un cingle amb un precipici de 70 metres, des d'on vigilava el curs alt del riu Alcalatén i el pas natural entre l'Aragó i Borriana. Va ser conquerit per Jaume I el 1233; el 1254 Ximén de Urrea va atorgar carta de poblament a Xodos sota fur aragonès, i el senyoriu va passar després pels comtes d'Aranda fins als ducs d'Híjar, que el van posseir fins a 1818. De petites dimensions, conserva la torre de l'homenatge de planta quadrada i restes de muralla amb dues torres, a més de la porta-torre anomenada El Callis, amb tres arcs apuntats de carreu en bon estat. Està inscrit com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 2011.
Monument
Ermita de Xodos amb un mirador panoràmic sobre l'entorn del Penyagolosa.
Monument
El Portal de Xodos és una torre integrada a l'antiga muralla del llogaret, que Ximén d'Urrea va emmurallar sobre la roca després d'atorgar-li carta de poblament el 1254. La població va arribar a estar completament emmurallada, però d'aquell recinte defensiu només es conserva aquesta torre, la torre de l'homenatge, que s'alça avui com el principal vestigi de les fortificacions medievals de Xodos.
Natura
Pic de 1.467 metres al terme de Xodos, vora el Parc Natural del Penyagolosa, punt de partida de rutes de senderisme.
Activitat
L'ermita de San Cristóbal, dalt del tur homònim al nord-oest de Xodos, és un edifici senzill de planta quadrangular, de cinc metres de llarg per quatre d'ample, amb fàbrica de maçoneria i pedra, coberta a dues aigües i un campanar d'espadanya d'una sola campana; està emblanquinada llevat de les dovelles de porta i finestra, pintades de vermell. A l'interior es conserva un retaule amb la imatge del sant, de 1938, costejat per mossèn Joan Tomàs i Porcar, natural de Xodos. Les festes patronals en honor seu comencen el 14 d'agost —antigament se celebraven el dilluns següent al segon diumenge de setembre— i durant els festejos s'organitza una romeria fins a l'ermita en què es porta un estendard de gairebé cinc metres d'alçada.
Monument
Temple gòtic del segle XVIII situat a la part alta del poble, catalogat com a Bé de Rellevància Local, que conserva una creu gòtica del segle XVI i una imatge de la Mare de Déu amb el Nen en fusta policromada.
Monument
Recinte emmurallat i castell situats al punt més alt de Xodos, catalogats com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). D'origen àrab, la població va estar antigament envoltada completament de muralles, de les quals avui només es conserva la torre de l'homenatge, a més d'una torre inserida en un tram del mur coneguda com «El Portal». Després de la Reconquesta, el rei Jaume I va lliurar el territori al noble aragonès Ximén de Urrea, que va atorgar carta de poblament a Xodos el 1254.
Natura
Penyal situat vora la plaça de l'església de Xodos, a 1.070 metres d'altitud als peus del Penyagolosa, des d'on es divisa el mar Mediterrani els dies clars.
Fita
Ximén d'Urrea va atorgar el 1254 carta de població al lloc sota fur d'Aragó per atreure colons a un altiplà de frontera; l'aldea, emmurallada i enfilada sobre la roca, va continuar lligada al senyoriu d'Alcalatén.