Poble
Les Useres és un municipi de la comarca de l'Alcalatén, entre barrancs i muntanyes de la serra de la Creu, amb població dispersa en masies. Té origen iber, com proven les eines i la ceràmica trobades a la Vila Vella, declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni); sota domini musulmà es va iniciar l'extracció de ferro i el reg, fins que Ximeno II d'Urrea la va conquerir per a la cristiandat i Jaume I va concedir el senyoriu de l'Alcalatén el 1233. El 1839, durant les guerres carlines, el general O'Donnell va vèncer aquí el comandant Ramón Cabrera, el Tigre del Maestrazgo. La seva església parroquial, dedicada a la Transfiguració, va posar la primera pedra el 9 de novembre de 1613 sobre les ruïnes del castell. L'economia es basa en la vinya, l'olivera, el garrofer i el cereal.
Monument
Església parroquial de Les Useres dedicada a la Transfiguració del Senyor, de planta gòtica valenciana amb absis poligonal, la primera pedra de la qual es va col·locar el 9 de novembre de 1613 sobre les ruïnes del castell del poble.
Activitat
Les Useres celebra les seves festes patronals durant la primera setmana d'agost, a més de San Antonio Abad el 17 de gener i la centenària romeria dels Pelegrins d'Useres al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, l'últim divendres d'abril.
Natura
El Parc Natural de la Serra d'Espadà, declarat el 1998 i segon més extens de la Comunitat Valenciana amb 31.180 hectàrees, arriba al terme de Les Useres, on el sender de Gran Recorregut GR-33 fa del poble un punt de referència a mig camí entre Castelló i el santuari de Sant Joan de Penyagolosa. La serra, de cims que superen els 1000 m com el Rápita (1106 m), destaca pels seus mantials, barrancs obacs i suredes.
Activitat
Els Pelegrins de les Useres és una romeria que recorre uns 25 quilòmetres entre Les Useres i el santuari de Sant Joan de Penyagolosa. És una tradició del segle XIV que es repeteix l'últim divendres d'abril: els pelegrins, una companyia de tretze homes de la localitat, preguen per l'aigua, la collita i contra la pesta, i recorren el camí en silenci, trencat només pel cant d'antigues composicions medievals. El trajecte, amb més de 1000 metres de desnivell acumulat, travessa els termes de Les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat entre ermites, masies, castells i fonts, i es completa en dues jornades: la pujada, amb parada de missa a Sant Miquel de les Torrocelles, i la baixada l'endemà. El camí està declarat Monument Natural des de 2007.
Monument
L'església parroquial de Les Useres, dedicada a la Transfiguració del Senyor, és un temple d'estil renaixentista de començaments del segle XVII, construït sobre les restes d'un antic castell avui desaparegut, obra del mestre d'obres Esteve Ganaut. A les seves voltes es conserven encara elements gòtics, herència d'una fase constructiva anterior.
Monument
Ermita situada en una plaça del nucli de Les Useres (l'Alcalatén, Castelló), catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local). Construïda al segle XVII per Pablo Fabro, de clara influència italiana, amb murs de carreu, portada de mig punt envoltada de dovelles, un òcul sobre la porta i finestres reixades als costats; remata en espadanya d'un sol vano amb la figura de Crist. Alberga la imatge del Crist de l'Agonia, patró de Les Useres des de 1864, en honor del qual se celebren festes durant les dues primeres setmanes d'agost, amb actes religiosos i bous al carrer.
Curiositat
Els boscos d'altitud de la comarca de l'Alcalatén, especialment al voltant de les Useres, són zona de cultiu i recol·lecció de tòfona.
Natura
Tram del sender de Gran Recorregut GR-33 entre les Useres i Xodos, que facilita el turisme de natura per la comarca de l'Alcalatén.
Monument
La Vila Vella de Les Useres, al casc antic del municipi castellonenc, és un enclavament declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) on s'han trobat utensilis i ceràmiques que confirmen un origen ibèric del nucli poblacional. En aquest mateix emplaçament s'alçava antigament un castell, sobre les restes del qual es va construir després l'església de la Transfiguració, que avui assenyala el lloc de l'antic assentament fortificat.
Monument
Ermita situada a la plaza de Loreto, dins del mateix nucli urbà de Les Useres, a la comarca de l'Alcalatén (Castelló), una de les ermites històriques del municipi juntament amb les dedicades al Crist, San Antonio i Santa Waldesca. L'edifici original data del segle XVII, però no es conserva: va ser substituït per la construcció actual, d'estil neoclàssic. És una petita capella adossada a habitatges, amb façana rectangular oberta per una àmplia porta en arc de mig punt i rematada per una espadanya de maó per a una sola campana, amb creu de ferro forjat i ornaments de pinyes. A l'interior, de terra de terratzo amb sòcols pintats, l'altar acull la imatge de la Mare de Déu de Loreto. Està catalogada com a Bien Inmueble de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local al País Valencià).
Monument
L'ermita de Santa Waldesca, o Ubaldesca, es troba al carrer del mateix nom, al nucli de Les Useres, entre edificis moderns, i està catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local al País Valencià). Es va construir al segle XVII i ha estat reformada en diverses ocasions; és l'única ermita dedicada a aquesta santa d'origen italià en terres valencianes, ja que una altra del segle XV, propera a Sant Mateu, ha desaparegut. Es creu que l'advocació va arribar a Useres pel comerç de llanes del Maestrat amb la Toscana en època medieval, juntament amb una relíquia de la santa que va motivar l'ermita; la seva confraria es va fundar el 1789. És un edifici emblanquinat i senzill, amb espadanya d'una campana fosa el 1750, i conserva pintures de 1934 sobre la vida de la santa. La seva festivitat se celebra el 28 de maig.
Monument
L'església de la Transfiguració de Les Useres, temple renaixentista del segle XVII amb elements de volta gòtica, s'alça sobre les restes d'un antic castell; una inscripció recull que la primera pedra es va col·locar el 9 de novembre de 1613, sota la direcció del mestre Esteve Ganaut. Segueix models que l'arquitectura gòtica valenciana va emprar al segle XV: planta rectangular, absis poligonal i capelles laterals entre contraforts. La façana, de carreu, té una portada de dos cossos amb columnes i fornícules amb escultures de Sant Miquel, Sant Joan Baptista, Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, coronades per un bust de Sant Pere. El cos superior, amb pilastres jòniques i frontó partit, emmarca un relleu de la Transfiguració, advocació del temple.
Monument
L'ermita de Sant Antoni és una construcció popular de 1622 situada a Les Useres, comarca de l'Alcalatén (Castelló). És una de les ermites més estimades pels veïns del poble, i al seu interior es guarda la imatge de Crist que li dona el seu caràcter devocional.
Curiositat
Els Pelegrins de les Useres és una tradició religiosa del segle XIV que se celebra cada últim divendres d'abril a Les Useres, consistent en una romeria d'uns 25 quilòmetres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, a la muntanya del mateix nom. La comitiva està formada per tretze homes de la localitat que caminen en silenci, trencat només pel cant d'antigues composicions medievals, pregant per l'aigua, la collita i contra la pesta. El camí, que travessa els termes de Les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat, es recorre en dues jornades: la pujada, amb parada a Sant Miquel de les Torrocelles, i la baixada l'endemà. Va ser declarat Monumento Natural (figura de protecció d'espais naturals a Espanya) el 2007 pel seu valor ecològic i forma part del sender de gran recorregut GR-33.
Fita
El 18 de juliol de 1839, durant les guerres carlines, el general Leopoldo O'Donnell va derrotar a Les Useres (Castelló) les tropes del carlí Ramón Cabrera. La victòria li va valer a O'Donnell el títol de comte de Lucena, amb què va passar a la història militar espanyola de l'època. L'episodi continua sent un dels fets més recordats de la localitat durant el conflicte carlí del segle XIX.
Natura
Font recreativa de les Useres, amb àrees d'esbarjo i un brollador de cabal abundant durant tot l'any, una de les més visitades entre les nombroses fonts del terme, xarxa en què figuren també la Font de la Ponsa, la Font de les Murtes, La Presola i La Font Jordana.
Curiositat
Petits nuclis de població de les Useres sorgits de la unió de masies disperses pel territori, testimoni del poblament dispers tradicional de la comarca.
Fita
Jaume I va lliurar el 1233 al noble aragonès Ximén d'Urrea el castell i el territori d'Alcalatén com a recompensa per la campanya de conquesta; naixia així el senyoriu que ordenaria la comarca durant gairebé sis segles.
Gastronomia
Guisat de carn de cabrit trossejada, cuinada lentament amb all, llorer i vi, plat emblemàtic del poble que s'encarrega a la carnisseria per als àpats de festa i els romiatges.
Activitat
Cada juliol el poble dedica una fira als vins elaborats amb raïm del terme, en una comarca on la vinya conviu amb l'ametller i l'olivera en bancals de secà; s'acompanya de dolços com les orelletes.