Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Sierra Engarcerán

Què veure i què fer a Sierra Engarcerán (La Plana Alta, Castelló): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats

A quina distància del centre de Sierra Engarcerán és cada lloc

Pobles a prop de Sierra Engarcerán

Què veure a La Serratella 6,4 km · 7 llocs
Què veure a La Torre d'en Doménec 7,5 km · 3 llocs
Què veure a Benlloc 7,6 km · 3 llocs
Què veure a La Torre d'en Besora 8,2 km · 5 llocs
Què veure a Vilanova d'Alcolea 8,9 km · 5 llocs
Què veure a Albocàsser 10 km · 10 llocs
Què veure a Vall d'Alba 11 km · 5 llocs
Què veure a Vilar de Canes 11 km · 6 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › La Plana Alta › Sierra Engarcerán

Què veure i què fer a Sierra Engarcerán

Sierra Engarcerán
Poble
Sierra Engarcerán, en valencià la Serra d'en Galceran, és un municipi de l'interior de la Plana Alta, a la província de Castelló, amb 1.039 habitants (2025), amb masies disperses per la serra com Els Ibarsos i Els Rosildos. Té restes ibèriques a El Castellàs, amb pintures d'art llevantí declarades Patrimoni de la Humanitat. Jaume I d'Aragó va donar aquestes terres a Pedro Valimanya el 1238; amb el nom de Sierra de Valimanya apareix a la Carta Pobla de 1374, fins a ser comprades pels Galcerán Galcerán, origen del nom actual. El senyoriu va passar a Nicolás de Casalduch, que va donar la carta de poblament el 1512; el seu palau, avui ajuntament, alberga una col·lecció dedicada al bisbe Beltrán. Conserva l'església de Sant Bartomeu, del segle XVI, sobre un altiplà que fa de mirador.
Palau de los Casalduch
Monument
El Palau dels Casalduch, al centre de Sierra Engarcerán, molt a prop de l'església parroquial, data del segle XIV i segueix les pautes del gòtic civil valencià. Va ser construït pel baró de Puebla Tornesa sobre l'antic assentament musulmà del lloc, i va passar després a la família Casalduch, que el 1512 va obtenir la carta de població del municipi i en va donar el nom a la localitat. La seva façana, senzilla, té una porta en arc de mig punt i, a sobre, l'escut heràldic dels Casalduch, barons de la Sierra Engarcerán des del segle XVI; a l'interior es conserven tres arcs ogivals amb artesonats de fusta, un d'ells original del segle XVI. Des de 2007 hi ha l'Ajuntament i la col·lecció museogràfica dedicada al bisbe Beltrán, natural de la localitat.
Jaciment ibèric d'El Castellàs
Natura
Restes d'un poblat ibèric situades al terme de Sierra Engarcerán, en un entorn amb pintures rupestres llevantines properes declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Pedanies d'Els Ibarsos i Els Rosildos
Curiositat
A més del nucli principal, el municipi s'estén en petits llogarets i masies disperses per la serra, com els Ibarsos i els Rosildos, testimoni del poblament dispers tradicional de la comarca.
Església de San Bartolomé de Sierra Engarcerán
Monument
L'església de San Bartolomé Apóstol presideix el nucli urbà de Sierra Engarcerán (Castelló), en un altiplà que actua com a mirador natural de la Plana Alta. El temple actual, del segle XVI, va substituir una església anterior situada al carrer Abadía, de la qual se sap que el 1423 tenia un altar major dedicat a San Bartolomé i altars laterals a Santa María i San Gregorio. Les obres de l'edifici actual, iniciades pel mestre francès Pere Bagués i continuades després de la seva mort pel picapedrer Llatzer de Renyaga, es van perllongar per problemes d'humitat fins al 1767, any en què es va celebrar la primera eucaristia. A l'interior hi va treballar l'escultor Vicente Candau, autor del presbiteri el 1764. La parròquia conserva un arxiu documental que es remunta al segle XVI.