Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Alcalà de Xivert

Què veure i què fer a Alcalà de Xivert (El Baix Maestrat, Castelló): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Alcalà de Xivert és cada lloc

Pobles a prop de Alcalà de Xivert

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › El Baix Maestrat › Alcalà de Xivert

Què veure i què fer a Alcalà de Xivert

Alcalà de Xivert
Poble
Alcalà de Xivert és un municipi d'El Baix Maestrat, a Castelló, amb 7.349 habitants, entre la Costa del Azahar i el Maestrat interior, entre dos sistemes muntanyosos, Les Talaies d'Alcalà i la serra d'Irta, paral·lela al mar. Es va anomenar simplement Alcalà entre els segles XIII i XVIII, després Alcalà de Xivert per haver estat Xivert cap del districte, i va adoptar la seva forma valenciana actual el 1996. El seu terme arriba fins al Parc Natural de la Serra d'Irta, amb el far d'Irta a Alcossebre i la torre de Capicorb, alçada el 1427 per alertar dels corsaris. El 1234 l'Orde del Temple va pactar amb els musulmans del castell de Xivert una carta pobla que els permetia conservar cases, llei i mesquita, i de les seves horts surt la tomata de penjar, amb Marca de Qualitat CV des de 2008.
Serra de Irta
Natura
Parc natural declarat el 16 de juliol de 2002, que s'estén pels termes d'Alcalà de Xivert, Peníscola i Santa Magdalena de Pulpis, al nord de Castelló, amb 7.743 hectàrees terrestres i 2.448 marines: un dels pocs trams de costa verge que queden a la Comunitat Valenciana. Dues serres paral·leles, separades per la vall de l'Estopet, arriben als 572 metres al pic Campanilles i baixen en 12 quilòmetres de penya-segats, cales, cornises i esculls, amb la Torre Badum com a formació més destacada. La màquia mediterrània, amb margalló i savina, acull ocells com la gavina d'Audouin, el corb marí emplomallat o el falcó d'Eleonor, i el territori conserva castells templers, torres vigia del segle XVI i ermites del XVII.
Festes de Alcalà de Xivert
Activitat
Alcalà de Xivert celebra les seves festes patronals en honor de San Juan Bautista a finals d'agost, amb bous i actes culturals, i de la Virgen de los Desamparados, patrona, amb processó el segon diumenge de maig i el següent.
Torre de Capicorb
Monument
Torre de vigilància costanera que formava part del sistema defensiu del castell de Xivert, juntament amb la Torre Ebrí i la Badum, dins de la xarxa d'alerta i guaita del castell. La va manar construir el 28 d'abril de 1427 el comanador de l'Orde de Montesa fra Luis Despuig a la desembocadura del riu San Miguel, vora el litoral, per alertar dels atacs corsaris. Té planta rectangular de 9 per 8,5 metres, 13 metres d'alçada i murs de dos metres de gruix reforçats amb carreus a les cantonades. A la planta baixa s'obre la porta original, d'arc de mig punt, amb una finestra sobre aquesta a la planta intermèdia; a la part alta es conserven les mènsules de l'antiga corsera i espitlleres per a armes de foc. Una escala de caragol a l'angle nord-est comunica les plantes.
Far de Irta
Monument
El far d'Irta es troba a Alcossebre, dins del terme d'Alcalà de Xivert, al parc natural de la Serra d'Irta, i s'hi accedeix des de la platja de les Fonts; està gestionat per l'autoritat portuària de Castelló de la Plana. Va ser construït dins del Pla de Senyals Marítims 1985/89 segons projecte de l'arquitecta Rita Lorite, una de les dues úniques dones que han dissenyat un far a Espanya, juntament amb l'autora del far de Nules, i està actiu des del 28 de desembre de 1993. És punt de partida de diverses rutes costaneres que recorren els penya-segats i cales d'aquest tram mediterrani poc urbanitzat.
La carta pobla de Xivert als seus veïns musulmans
Fita
L'orde del Temple va pactar el 1234 amb la població musulmana del castell les condicions perquè continués vivint al terme, amb les seves cases, la seva llei i la seva mesquita: un rar document de convivència després de la conquesta.
Tomata de penjar
Gastronomia
Tomàquet autòcton de pell fina que es penja en enfilalls i aguanta mesos fresc, conreat al terme des de fa més d'un segle; els seus productors van obtenir la Marca de Qualitat CV el 2008 i li dediquen una fira a la tardor.