Poble
Alcoi és la capital de la comarca de l'Alcoià, a la província d'Alacant, coneguda com a «ciutat dels ponts» pels nombrosos que salven els barrancs que travessen el seu casc urbà, format pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis. Després de la Revolució Industrial es va convertir en un important centre tèxtil, metal·lúrgic i paperer, i avui és un dels principals focus del modernisme a Espanya, inclosa a la Ruta Europea del Modernisme. La ciutat, que s'alça a 561 metres d'altitud envoltada per les serres de Mariola, la Serreta i el Carrascal de la Font Roja, té gairebé 20.000 hectàrees del seu entorn protegides com a parcs naturals. Amb 61.468 habitants (INE 2025), és una de les ciutats més poblades de la Comunitat Valenciana.
Monument
El modernisme d'Alcoi és obra sobretot de dos arquitectes: Vicente Pascual Pastor, d'estil exuberant afrancesat, i Timoteo Briet Montaud, de línies geomètriques properes a la Secessió austríaca, que entre tots dos van aixecar una seixantena de construccions modernistes finançades per la burgesia industrial. Destaquen la Casa Laporta (1904), primera obra modernista d'Alcoi, la Casa del Pavo (1908-1909) i el Círculo Industrial (1911). A les façanes hi van col·laborar els pintors Fernando Cabrera Cantó i Francisco Laporta Valor, i l'escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez, autor de diverses obres al cementiri de la ciutat. Alcoi es va incorporar a la Ruta Europea del Modernisme el 2010, amb una placa commemorativa a l'ajuntament des del 2017.
Natura
El Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, entre els termes d'Alcoi i Ibi, a la comarca de L'Alcoià, va ser declarat el 13 d'abril de 1987 per la Generalitat Valenciana i ocupa 2.298 hectàrees. La seva cota més alta és el cim de la Sierra de Menachaor, amb 1.356 metres. Per sobre dels 1.250 metres creix un bosc caducifoli de roure valencià, freixe, auró, teix o moixera, i a la resta domina el bosc de carrasca, amb repoblacions de pi blanc. Entre la fauna destaquen l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc i el voltor comú, a més de senglars, geneta i gats mesquers. Al segle XVIII s'hi va explotar el comerç de neu, del qual queden diversos pous de neu.
Activitat
Festa d'Alcoi que representa la lluita entre els bàndols musulmà i cristià, declarada d'Interés Turístico Internacional (la màxima declaració turística oficial a Espanya) des de 1980 i Bien de Interés Cultural inmaterial (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 2019. La tradició situa el seu origen en la batalla d'Alcoi de 1276, en la qual els habitants cristians de la ciutat, ajudats per uns 200 cavallers arribats de diferents comarques, es van enfrontar a les tropes benimerines del cabdill Al-Azraq; segons la llegenda, en el moment decisiu va aparèixer sant Jordi a cavall sobre les muralles, i des de llavors és el patró de la ciutat, festejat el 23 d'abril. Investigacions recents matisen aquesta cronologia i situen l'enfrontament real el 5 de maig d'aquell any. Les primeres referències a la festa daten de 1511, i el 1552 es va incorporar l'ús de l'arcabús.
Monument
Primer pont públic d'Alcoi, construït el 1838, un dels més de 30 ponts que donen a la ciutat el sobrenom de 'ciutat dels ponts'. Les obres, encarregades a l'arquitecte municipal Juan Carbonell, van començar el 1830; després de patir danys per pluges torrencials, les van continuar Manuel Fornés i José Serrano. Creua el riu Barchell, també anomenat Riquer, amb 87,30 metres de llarg, 15,75 d'ample i 27,50 d'alt: és obra de maçoneria, amb piles de pedra, baranes i fanals de fosa, arcs laterals ogivals i arc central de mig punt. Es diu així per María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, quarta esposa de Ferran VII, encara que se'l coneix popularment com a pont de Cervantes pel passeig dedicat a l'escriptor que discorre al seu costat des de 1905.
Monument
Viaducte d'Alcoi sobre el riu Molinar, d'estructura metàl·lica inaugurada el 1907, una revolució tecnològica en la seva època. Es va construir entre 1901 i 1907 segons projecte de l'enginyer Próspero Lafarga Navarro, amb intervenció de l'enginyer local Enrique Vilaplana Juliá, i es va dedicar a José Canalejas, diputat a Corts per Alcoy. L'estructura, de 200 metres de longitud i 35 d'alçada sobre la llera, està formada per tres pilars i dos estreps d'acer (352 tones) i es considera una de les obres cabdals del modernisme valencià. Comunica el centre urbà amb el barri del Viaducte i la carretera de Callosa de Ensarriá. En els anys 80 l'arquitecte Vicente Vidal el va rehabilitar, ampliant la calçada i substituint part de l'estructura metàl·lica original, de tipus Eiffel.
Monument
Pont de Sant Jordi, a Alcoi (Alacant), construït entre 1925 i 1931 i inaugurat el 26 de març d'aquell any per unir el nucli antic de la ciutat amb l'eixample de l'Horta Major. Obra de l'arquitecte Víctor Eusa amb els enginyers Carmelo Monzón i Vicente Redón, salva amb 245 metres de longitud i 45,40 d'alçada la llera del riu Riquer. Construït en formigó armat amb elements decoratius de formigó i ferro, el seu tauler horitzontal se sosté sobre pilars amb tres parells d'arcs parabòlics i baranes ornamentals, en un estil art déco valencià de línies geomètriques proper a l'expressionisme holandès.
Monument
Museu instal·lat en un palau renaixentista construït entre 1572 i 1584, amb col·leccions de ceràmica neolítica i inscripcions ibèriques sobre plom. Deu el seu nom a l'arqueòleg alcoià Camilo Visedo Moltó (1876-1958), que va centrar els seus estudis en la Prehistòria recent i l'època ibèrica de l'entorn d'Alcoy i va descobrir el jaciment de La Serreta, on va treballar quinze campanyes des de 1920, trobant exvots de terracota d'un santuari ibèric i romà i textos en alfabet grecoibèric sobre làmines de plom, dels segles IV i III abans de Crist. Va donar les seves col·leccions arqueològica i paleontològica al museu, del qual va ser creador i primer conservador entre 1945 i 1958, i que més tard va adoptar el seu nom.
Monument
L'església del Santo Sepulcro, a Alcoi, és l'única mostra d'arquitectura religiosa antiga que es conserva a la ciutat, ja que totes les altres van desaparèixer en la destrucció de 1936. És un temple barroc construït entre 1596 i 1598 pels mestres d'obres Baltasar García, Honorato de Onteniente i Baptista Balfago, de planta de creu llatina amb nau de tres trams i cúpula el·líptica sobre petxines al creuer. Als peus se situa el cor alt, tancat amb gelosia, per a les monges Agustines Descalces del convent. Conserva en una capella lateral les relíquies del miracle del Sagrado Copón, robat i trobat intacte el 1568, i una rèplica del Sant Sudari donada per Juan Luis de Alzamora, secretari de Juan de Austria; la façana lateral és obra de Vicente Valls Gadea, de 1925.
Monument
Museu dedicat a la festa de Moros i Cristians i la Cavalcada de Reis d'Alcoi, creat per l'Associació de Sant Jordi, entitat que organitza les festes alcoianes i que es remunta al segle XVIII. El museu es va decidir crear el 2004 i es va inaugurar el 2006 al Casal de Sant Jordi, un edifici del segle XVII que va pertànyer a les famílies nobles Jordá i Merita i que l'associació va adquirir i rehabilitar el 1954. Repartit en semisoterrani i tres plantes, reuneix cartells festers des de 1876, vestits donats per capitans i alferes de les vint-i-vuit filaes, música i l'evolució històrica de la indumentària festera. Es troba al carrer Sant Miquel.
Curiositat
Alcoi compta amb més de 30 ponts a causa dels nombrosos rius, barrancs i canyons que travessen la ciutat, motiu pel qual també se la coneix com la ciutat dels tres rius. La travessen els rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, en un relleu muntanyós i irregular que va obligar a aixecar ponts per salvar els nombrosos barrancs. Entre els més coneguts hi ha el pont de San Jorge, el de Cristina, que separa barris del nucli urbà, el de San Roque, al costat del barri de Santa Rosa, i el de Pechina, a l'Eixample.
Monument
Els jaciments ibèrics de la Serreta i el Puig se situen al terme d'Alcoi, al límit amb Penàguila. La Serreta, descoberta el 1917 per Camil Visedo i declarada monument historicoartístic el 1931, combina un poblat i un santuari, amb restes d'habitatges de planta quadrangular disposades en llargues fileres, ocupat entre l'ibèric antic i ple i l'època romana; va ser reexcavada pel mateix Visedo als anys 1950 i per Miquel Tarradell als anys 1960. Entre les seves troballes destaquen sis ploms escrits en alfabet grecoibèric, nombrosos exvots ibèrics de terracota, ceràmica ibèrica i importada grega, púnica i campaniana, i una falcata amb empunyadura decorada procedent de la tomba 53. Els materials es conserven al Museu Arqueològic Camil Visedo d'Alcoi.
Monument
Antiga fàbrica tèxtil d'Alcoi, també coneguda com la casa de la Bolla, testimoni de la importància històrica de la manufactura de draps a la ciutat. Després de la Guerra de Successió (1705-1707), en què Alcoi havia recolzat el bàndol perdedor, el rei Felip V li va concedir privilegis com a part de la política de reactivació econòmica de la ciutat. L'edifici va ser reformat el 1890 per l'arquitecte Vicente Pascual Pastor, dins de les successives adaptacions que van acompanyar el desenvolupament de la indústria tèxtil local.
Natura
La via verda del Serpis és un projecte que aprofita el traçat de l'antic tren Alcoy-Gandía, de 1892, clausurat el 1969, la realització del qual promouen els ajuntaments que travessa el recorregut; el 2020 la Generalitat Valenciana va licitar la construcció d'un primer tram de 28 quilòmetres entre Muro de Alcoy i Villalonga. L'antiga línia ferroviària tenia 53 quilòmetres, amb set túnels i dotze ponts, i anava des d'Alcoi fins al port de Gandia travessant les comarques de la Foia d'Alcoi, el Comtat de Cocentaina i la Safor. En gran part del seu recorregut discorre al costat del riu Serpis, comunicant el parc natural de la Serra de Mariola amb la mar Mediterrània.
Curiositat
El juliol de 1873, durant la Primera República, Alcoi va viure un aixecament anarquista conegut com la Revolució del Petroli, en què els treballadors van prendre el control de la ciutat durant quatre dies.
Activitat
La cavalcada de Reis Mags d'Alcoi, que se celebra cada 5 de gener, està considerada la més antiga d'Espanya -per davant de les d'Igualada, de 1895, i Sant Vicenç dels Horts, de 1896- i ha estat declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (la distinció espanyola de festa d'interès turístic nacional). El seu antecedent es remunta a mitjan segle XIX, amb la figura del Tío Píam, que recorria els carrers amb els nens esperant l'arribada dels Reis; la primera representació documentada data de 1866, tot i que no es va celebrar de forma continuada fins al 1885. Va nàixer com un acte benèfic organitzat per la societat El Panerot, que visitava l'hospital de la ciutat i repartia regals entre els nens més necessitats. Des de 1970 l'Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos va reorganitzar la desfilada, incorporant dromedaris i nova indumentària per a patges i monarques.
Natura
El Racó de Sant Bonaventura-Canalons és un paratge natural municipal d'Alcoi de 18,34 hectàrees, declarat protegit el 8 de febrer de 2002, situat en el tram superior del riu Polop, amb curs d'aigua permanent tot l'any i grans formacions calcàries esculpides per l'erosió fluvial. La vegetació de ribera conserva pollancres i salzes en reductes limitats, juntament amb pinedes de pi blanc amb matoll associat. Entre la fauna destaquen peixos com la bagra ibèrica i el barb relicte, rèptils com la serp d'aigua i la tortuga d'estany, mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el toixó, i ocells com el duc i el xot. El paratge actua com a corredor ecològic entre el Parc Natural de la Font Roja i la serra de Mariola, a més de ser zona recreativa tradicional.
Fita
Jaume I va atorgar el 1256 la carta de poblament que va fundar el nucli cristià entorn del castell, repartint cases i terres entre pobladors arribats del nord. La vila va quedar com a plaça forta en una frontera encara inestable davant les muntanyes rebels.
Fita
El cabdill andalusí Al-Azraq va encapçalar tres aixecaments contra Jaume I des de les muntanyes de l'interior. Va morir l'abril de 1276 durant l'assalt a Alcoi, i la tradició local situa en aquella jornada l'origen de la devoció a Sant Jordi.
Fita
El 1821 els cardadors i teixidors alcoians van assaltar les fàbriques del riu i van destruir les màquines de filar acabades d'instal·lar, en el que es considera el primer episodi ludita documentat d'Espanya. La mecanització del tèxtil va seguir endavant pocs anys després.
Fita
Entre 1938 i 1939 l'aviació legionària italiana va bombardejar Alcoi en set ocasions per la seva indústria metal·lúrgica i els seus tallers de guerra. La ciutat va excavar una xarxa de refugis antiaeris sota els carrers i diversos edificis conserven encara marques de metralla.
Fita
El naixement del riu Molinar va concentrar des del segle XVIII una vintena de molins paperers i batans moguts per l'aigua. Allà va arrencar la industrialització de la ciutat, que va passar del paper de fumar i els draps al vapor i a la metal·lúrgia durant el segle XIX.
Gastronomia
Alcoi és bressol de l'oliva farcida d'anxova. Aquí van néixer marques com Serpis i La Española, que a començaments del segle XX van industrialitzar un farcit fet fins aleshores a mà i el van convertir en conserva d'exportació en llauna i en vidre.
Gastronomia
Destil·lat d'alcohol de vi macerat amb cafè torrat que s'elabora a la ciutat des del segle XIX. Es beu sol, amb gel i llimona en l'anomenada mentireta, o barrejat amb refresc de cola en el plis-play que circula per les barraques de festes.