Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Benilloba

Què veure i què fer a Benilloba (El Comtat, Alacant): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Benilloba és cada lloc

Església de la Natividad de Nuestra Señora de Benilloba 50 m

Pobles a prop de Benilloba

Espanya › Comunitat Valenciana › Alacant › El Comtat › Benilloba

Què veure i què fer a Benilloba

Benilloba
Poble
Benilloba és un municipi d'El Comtat, a la província d'Alacant, situat a la marge dreta del riu Frainos, als contraforts de la serra d'Aitana. El seu nom procedeix de l'àrab banī lūba, fills de la lloba, que la tradició vincula amb Muhammad ibn Mardanis, el Rei Llop, encara que altres el relacionen amb veus ibèriques que significarien el turó de la terra baixa. Població musulmana d'origen, després de la Reconquesta va pertànyer a Penàguila amb categoria de lloc, i es documenta el 1258, en un intercanvi de terres entre Jaume I i el noble Eiximèn Pérez d'Orís. La seva parròquia, dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora, es va construir sobre una antiga mesquita. Destaca el Tossal d'Espinós, amb vistes sobre el municipi. Té 744 habitants.
Església de la Natividad de Nuestra Señora de Benilloba
Monument
L'església de la Natividad de Nuestra Señora de Benilloba s'alça sobre l'emplaçament d'una antiga mesquita, beneïda i convertida en església el 1530; el 1535 Benilloba es va erigir com a parròquia independent. El temple actual, del segle XVII i d'estil neoclàssic, té planta de creu llatina amb nau de tres trams i capelles laterals, falsa cúpula al creuer i un presbiteri profund cobert amb volta de canó decorada amb frescos. Va ser restaurada entre 1993 i 1995 per estudiants d'Història de l'Art de la Universitat de València.
Borreta de bacallà
Gastronomia
Guisat lleuger de bacallà dessalat amb patata, bledes o espinacs, all, pebre vermell i oli, que es lliga al final amb ou batut. Era plat de vigília i de Quaresma als pobles de la vall i continua sent menjar habitual dels dies freds.