Poble
Cocentaina és la capital de la comarca d'El Comtat, a la província d'Alacant, entre la serra de Mariola i el riu Serpis, amb 11.498 habitants (INE 2025) i marcat casc històric d'origen musulmà. Bona part del seu terme queda dins del parc natural de la Serra de Mariola, on es conserven tres abrics amb pintures rupestres esquemàtiques, el d'Alberri, el de la Paella i el de la Penya Banyà, declarats el 1998 Patrimoni de la Humanitat. Sota domini musulmà, l'antiga Qustantaniya va ser un enclavament econòmic, agrícola i militar destacat, amb ravalatge, castell i alqueries. Jaume I d'Aragó va conquerir la vila el 1245, etapa marcada per les revoltes d'Al-Azraq; el 1304 va ser saquejada i incendiada per musulmans de Granada, origen del malnom dels seus veïns, els Socarrats.
Monument
El castell de Cocentaina és una fortalesa d'estil gòtic militar aixecada al segle XIV dalt de la muntanya de Sant Cristòfol, dins la serra de Mariola, des d'on domina les comarques de l'Alcoià i el Comtat. Es va construir sobre restes de construccions defensives musulmanes dels segles X i XI, i va ser el primer objectiu militar en les revoltes musulmanes de mitjan segle XIII; en la revolta de 1303 va ser incendiat i destruït. Conserva restes de les seves muralles, tot i que destaca sobretot la sòlida torre major, de planta quadrada i estil gòtic, amb dos pisos comunicats per un aljub. Restaurat recentment, alberga al seu interior una mostra de troballes arqueològiques de la zona i és un dels símbols més representatius de la ciutat.
Monument
Antic palau dels comtes de Cocentaina, un dels principals edificis històrics del casc antic de la ciutat. És un edifici civil d'estil goticorenaixentista, construït sobre un antic edifici musulmà del segle XII; el primer edifici gòtic el va aixecar en la segona meitat del segle XIII l'almirall Roger de Llúria, primer senyor feudal de la vila, com a alcàsser de la seva residència. Després d'adquirir el títol de comtes el 1448, la família Corella el va reformar i ampliar al segle XV. Avui acull una seu de la Universitat d'Alacant dedicada a cursets especialitzats de temporada.
Curiositat
El casc antic de Cocentaina conserva un marcat urbanisme d'origen musulmà, amb carrers estrets típics de l'època. El seu nucli és el Raval, antic barri àrab que manté gairebé intacte el traçat original: es va alçar al voltant d'una gran mesquita, avui església d'El Salvador, i els seus carrers tortuosos i carrerons tancats formen un entramat laberíntic propi de l'urbanisme islàmic medieval. En època musulmana, quan la ciutat es deia Qustantaniya, va ser un enclavament important a nivell econòmic, agrícola, militar i administratiu, condició que es reflecteix també al castell que corona el poble.
Activitat
La Fira de Tots Sants de Cocentaina va ser creada el 1346 per privilegi reial de Pere III al comte de Cocentaina Roger de Llúria, la qual cosa la converteix en la segona fira més antiga d'Espanya. Se celebra cada any durant la setmana de Tots Sants i atrau més de 650.000 visitants en un espai d'exposicions de 70.000 metres quadrats. Reparteix les seves parades en diferents zones: la de maquinària agrícola, que ocupa avui la part central amb cotxes, camions i maquinària agrícola i de construcció, a més del soc àrab, el mercat medieval, el porrat valencià, el call jueu, la zona d'atraccions infantils i l'exposició d'animals.
Curiositat
La cuina de Cocentaina inclou plats com l'olleta, la borreta o l'arròs amb conill, i destaca per licors propis com l'herbero i el café licor, elaborats amb herbes aromàtiques de la serra de Mariola.
Monument
L'església de Santa María, al casc històric de Cocentaina, es va fundar al segle XIII, va ser reconstruïda al XVI i reedificada en estil barroc el 1666, amb noves reformes i ampliacions als segles XVIII i XIX. Junt amb l'església d'El Salvador forma part del conjunt religiós medieval i renaixentista de la vila comtal. Té una sola nau de cinc trams coberta amb volta de canó, capelles laterals entre contraforts i una cúpula sobre el creuer amb corredor perimetral a la manera barroca. Al presbiteri, un fresc en trampantol representa l'Assumpció de la Verge sota una arquitectura fingida. A l'exterior compta amb dues portalades de pedra, una clàssica i una altra barroca, i una torre campanar de cinc cossos rematada amb pinacles i fulles d'acant.
Monument
L'església d'El Salvador, una de les dues grans parròquies històriques de Cocentaina, es va alçar en la segona meitat del segle XVI sobre l'antiga mesquita, en el traçat urbà d'origen musulmà del municipi. És un temple renaixentista d'una sola nau i quatre trams, amb capelles entre contraforts, sobre el qual es van superposar més tard figures i daurats barrocs. El presbiteri, de menor alçada que la nau, es cobreix amb una volta vaïda i un arc amb els apòstols pintats en tondos. Al segle XVIII es va afegir la capella de la Comunió, de planta abovedada amb cúpula sobre petxines, que va donar lloc a les dues portalades asimètriques de la façana principal. A l'interior es conserven rajoles del segle XVIII i pintures del segle XVII de Nicolau Borràs i Francesc Ribalta.
Monument
Aquests carrers del nucli antic conserven restes de les muralles cristianes del segle XIII i plafons ceràmics del segle XVIII a les façanes.
Curiositat
L'almirall Roger de Llúria, primer baró de Cocentaina, va construir l'alcàsser sobre el qual després es va aixecar el Palau Comtal i va obtenir del rei Pere el Cerimoniós el privilegi de celebrar la Fira de Tots Sants el 1346.
Activitat
Itinerari senyalitzat d'uns 4,5 quilòmetres i una hora i tres quarts de durada que recorre el patrimoni històric de les terres del Comtat a l'entorn de la serra de Mariola.
Fita
L'arxiu municipal conserva els llibres de la Cort del Justícia iniciats el 1269, la sèrie judicial més antiga conservada del regne de València. Recullen plets, deutes i denúncies de cristians, musulmans i jueus, i són font bàsica sobre la vida quotidiana medieval.
Fita
El 1304 una expedició procedent del regne de Granada va saquejar i incendiar la vila. Del foc que va arrasar les cases ve el malnom de socarrats amb què encara es coneix els veïns, recordat cada any als actes de les festes patronals.
Fita
Alfons el Magnànim va vendre la vila el 1448 a Ximén Pérez de Corella per vuitanta mil florins i li va concedir el títol de comte, del qual pren nom la comarca. Els Corella van aixecar el palau senyorial i van governar la vall durant gairebé dos segles.
Fita
Segons els testimonis recollits aleshores, el 1620 la imatge de la Mare de Déu del Miracle va vessar llàgrimes davant diversos veïns. La devoció que va seguir va portar a fundar el monestir de clarisses que custodia la talla i a instituir la festa que se celebra a l'abril.
Gastronomia
Pebrots vermells buidats i farcits d'arròs cru amb tomàquet, all i trossos de bacallà o de carn, cuits després al forn en cassola de fang. El pebrot deixa anar el seu suc durant la cocció i deixa l'arròs melós i tenyit de vermell. En valencià estàndard es diuen pimentons farcits, tot i que la tradició local prefereix bajoques farcides, nom que en aquestes comarques designa el pebrot. El plat, típic de les comarques centrals valencianes i amb fort arrelament al voltant d'Alcoy, formava part de l'alimentació habitual de famílies pageses i obreres, sobretot en època d'escassetat. La tradició oral explica que moltes dones deixaven la safata llesta al matí al forn de pa de casa, perquè la calor residual completés la cocció mentre treballaven a la fàbrica.