Poble
Muro de Alcoy és un municipi de la comarca d'El Comtat, al nord d'Alacant, a la depressió de les valls prebètiques d'Alcoi, entre les serres de Mariola i Benicadell; compta avui amb 9.372 habitants. El 1240 Jaume I va donar la vila a un musulmà de Xàtiva, i el 1291 Jaume II la va incloure en el senyoriu feudal de Roger de Llúria; el domini va passar per diverses cases nobles fins que el 1448 Alfons el Magnànim va vendre la vila i baronia de Cocentaina a Jimén Pérez de Corella, els descendents del qual són avui comtes de Cocentaina. Muro va assolir la condició de vila el 1706, amb justícia pròpia enfront de Cocentaina. Després de l'expulsió morisca, el 26 d'abril de 1611 va rebre carta pobla per a disset pobladors; el 1916 se li va afegir el cognom d'Alcoy per distingir-lo d'altres Muros d'Espanya.
Activitat
La Fireta de Sant Antoni, al voltant del 17 de gener, és una de les cites festives més assenyalades de Muro de Alcoy: comença amb la benedicció d'animals i reuneix durant tres dies un mercat artesanal i un programa d'activitats culturals d'interès turístic provincial.
Monument
Església de Sant Joan Baptista de Muro de Alcoy, construïda sobre el solar d'una antiga mesquita àrab, amb un notable retaule. El temple actual data del segle XVIII i respon a l'estil neoclàssic, segons recull l'article del municipi en el seu apartat de patrimoni.
Monument
Ermita neoclàssica de tres naus i cúpula de rajoles blaves, construïda a partir de 1763 gràcies a la donació de terres de Mariana Alonso; ampliada des de 1777, saquejada durant la Guerra Civil i restaurada el 1951. És el temple de la patrona de Muro de Alcoy.
Monument
Gran xemeneia d'una antiga fàbrica de sansa de Muro de Alcoy, testimoni del patrimoni industrial de la comarca del Comtat.
Natura
La Via Verda del riu Serpis recupera el traçat de l'antic tren que unia Alcoi amb el port de Gandia, clausurat el 1969. La línia original, de 53 quilòmetres, comptava amb 7 túnels i 12 ponts, i comunicava el parc natural de la Serra de Mariola amb el mar Mediterrani discorrent bona part del seu recorregut al costat del riu Serpis. Al seu pas per Muro de Alcoy, al Comtat, segueix el curs d'aquest riu. El 2020 la Generalitat Valenciana va licitar el projecte de construcció del tram de 28 quilòmetres entre Muro de Alcoy i Villalonga, obra promoguda pels ajuntaments que travessa el recorregut i encara pendent de completar-se.
Monument
Antic palau senyorial de Muro de Alcoy considerat, junt amb la Font de San Roque, un dels edificis de major interés arquitectònic del municipi. El Palau de la Senyoria va pertànyer als comtes de Cocentaina, que més tard van ostentar també el títol de ducs de Medinaceli.
Natura
La Font de San Roque, en ple casc urbà de Muro de Alcoy, és una font centenària de més de tres-cents anys d'antiguitat: segons recull l'article del municipi, data de 1707. Raja aigua natural procedent de la Sierra de Mariola, que arriba fins al nucli urbà tal com ho feia en origen.
Natura
La Cova Beneito de Muro de Alcoy està classificada entre els jaciments del Paleolític mitjà de la Comunitat Valenciana, junt amb El Salt d'Alcoi i la Cova del Cochino de Villena, tots concentrats al sud de la regió. És un dels referents prehistòrics de l'interior de la província d'Alacant.
Monument
L'ermita de San Antonio, al municipi de Muro de Alcoy (El Comtat, Alacant), dona nom a la tradicional Fira de San Antonio, una de les cites festives més arrelades del calendari del municipi. Aquesta fira se celebra en commemoració de San Antonio des de l'any 1738.
Curiositat
La cuina de casa llauradora de Muro de Alcoy conserva plats com la borreta, el blat picat o les bajoques farcides, acompanyats de licors d'herbes i café amb licor.
Activitat
La Fira de San Antonio de Muro de Alcoy (El Comtat, Alacant) se celebra des de 1738, en commemoració del sant. Té lloc a finals de gener, amb un mercat tradicional i danses a la plaça del Palau, a més del mercat popular i els actes habituals al casc urbà.
Fita
Després de l'expulsió dels moriscos, el 26 d'abril de 1611 Francesc Roís de Corella va concedir carta de poblament a disset pobladors per tornar a habitar el lloc. Abans de 1609 la vila reunia unes 330 cases i era el segon nucli del comtat.
Fita
Muro va assolir la condició de vila el 1706, en plena Guerra de Successió, cosa que li va donar justícia i consell propis davant Cocentaina. El 1916 la reforma del nomenclàtor municipal li va afegir el cognom d'Alcoi per distingir-lo d'altres Muros d'Espanya.
Gastronomia
Potatge de blat picat al morter i cuit a poc a poc amb mongetes, penca de card i embotits de la matança. Es preparava a les masies els dies de descans i continua apareixent a les cartes dels restaurants de la comarca durant l'hivern.