Poble
Penàguila és un municipi de l'Alcoià, al nord d'Alacant, al peu de la serra de Penáguila, als vessants de la serra d'Aitana. El seu nom original, Benaguila, és d'origen musulmà com el de les localitats veïnes; documentat el 1258, quan Jaume I va lliurar el lloc a Jimeno Pérez de Orís, i el 1278 Pere III li va atorgar carta pobla. A diferència d'altres llocs de la zona, la seva població era majoritàriament cristiana, per la qual cosa l'expulsió dels moriscos de 1609 no li va suposar un trencament greu: de 200 cases abans de l'expulsió, en van quedar 145. Va pertànyer a la Governació de Játiva fins al 1707 i després al Corregiment d'Alcoy, fins a integrar-se a Alacant el 1833. Conserva un jardí botànic històric amb cedres, pins i magnòlies, dels més singulars de la comarca.
Activitat
Les festes patronals de Penàguila se celebren en honor a la Virgen del Patrocinio, que segons la tradició va arribar al poble el 15 de maig de 1644 de la mà del capità Francisco Fenollar i és patrona del municipi des de 1693. Comencen el 19 d'agost amb la girà de la Virgen i es prolonguen durant l'anomenada setmana de la huità, amb activitats culturals i recreatives, revetlles, una jornada dedicada a l'elaboració de paella i l'entrada de moros i cristians, amb representacions pels carrers del poble.
Monument
Restes del castell de Penàguila, d'origen del segle VIII amb reformes d'època cristiana. S'alça sobre un turó escarpat al vessant occidental de la serra d'Aitana; la fortalesa àrab es va aixecar sobre restes romanes i va ser reformada pels cristians durant els segles XIV i XVI. Té un traçat irregular adaptat al terreny, amb dos recintes defensius: el principal conserva al seu punt més alt una torre de planta quadrada, una cambra amb volta de canó i un aljub rectangular, mentre que del recinte exterior només resten restes de muralla i basaments de torres quadrades, construïts en tàpia sobre maçoneria. Està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 5 de juny de 2001.
Monument
Església de l'Assumpció de Penàguila, construïda el 1790 amb ampliacions entre 1802 i 1805 impulsades per l'arquebisbe Joaquín Company i Soler, natural del poble, sota la direcció de l'arquitecte Antonio Cabrera. D'estil neoclàssic, té planta de creu llatina amb tres naus cobertes per voltes de canó i una cúpula sobre el creuer. Acull la capella de Nostra Senyora del Patrocini, patrona del municipi des de 1693.
Monument
Restes de la muralla medieval de Penàguila, d'arquitectura militar cristiana de finals del segle XIII i principis del XIV, de la qual es conserven restes de torres i portals. El principal accés al poble es feia pel Portalet, mentre que al costat de llevant, al costat del carrer del Mar, s'alça al nord-est la Torre Vernet, de la qual només queda un fragment. Amb el pas dels segles, bona part del traçat ha quedat desdibuixat i absorbit per les cases, tot i que algunes restes continuen sent visibles des del carrer.
Monument
El Jardí Botànic de Penàguila, conegut també com a Jardí de Santos, va ser creat a la segona meitat del segle XIX per Joaquín Rico i Soler, terratinent del poble, en una finca que la seva família posseïa des de finals del segle XVIII. Va ser propietat privada fins al 1987, quan va passar a ser municipal. Els seus senders i miradors inclouen un laberint i un estany, i entre les seves espècies més valuoses hi ha teixos, cedres del Líban, avets espanyols i magnòlies, un dels espais verds més singulars de la comarca de l'Alcoià.
Natura
El barranc de l'Aladrach, al terme de Penàguila (l'Alcoià), acull la Ruta Fitoclimàtica, un sender d'interpretació ambiental pensat per donar a conèixer els efectes del canvi climàtic sobre la vegetació de la zona. El recorregut combina natura i divulgació científica sobre com el clima condiciona les espècies vegetals que hi creixen.
Activitat
Festes patronals de Penàguila en honor a la Mare de Déu del Patrocini, que comencen el 19 d'agost i amb representacions de Moros i Cristians. La Mare de Déu és patrona del poble des de 1693; la tradició local explica que Francisco Fenollar, capità al servei de Felip IV i natural de Penàguila, va rescatar la seva imatge de mans turques a Nàpols i la va portar al poble el 15 de maig de 1644. Els actes inclouen la processó anomenada «la girà», una setmana d'esdeveniments festius coneguda com «la huità», i verbenes i paelles populars a més de la representació de moros i cristians.
Fita
Penàguila i els seus caserius van perdre el 1609 la majoria de veïns moriscos, que treballaven les terrasses de la vessant d'Aitana. El senyoriu va repoblar les cases buides mitjançant cartes de nova població, però la vila no va recuperar mai la mida que havia tingut.
Gastronomia
Preparació freda de pebrot sec rostit, bacallà o capellà esmicolat, alls i oli d'oliva, tot esmicolat a mà. Va néixer com a aprofitament del rebost de secà i es menja untada en pa, sola o acompanyant patata bullida.