Poble
Mutxamel és un municipi de la comarca de L'Alacantí, al nord de l'àrea metropolitana d'Alacant, a 10 km de la seva capital, amb la qual forma una conurbació de més de 500.000 habitants. El seu nom, documentat des de 1569 com Muchamel, s'ha relacionat amb l'àrab mugmâ (mercat) i el romanç el (punt de trobada); la forma valenciana Mutxamel és oficial des de 1990. L'aigua embassada al pantà de Tibi baixava pel Monnegre i es repartia a la seva horta mitjançant assuts i sèquies els torns dels quals, subhastats per hores, marcaven el valor de les terres de regadiu. Conserva els Jardins i Palau de Peñacerrada, gairebé dues hectàrees declarades Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) com a Jardí Històric el 2008, i el paratge natural de Bec de l'Àguila. Té 28.621 habitants (INE 2025).
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Mutxamel, a la província d'Alacant, se celebren des de fa més de 150 anys en honor a la patrona del municipi, la Virgen de Loreto, en record del miracle de 1597 en què la Virgen va trencar l'assut i va salvar la població d'una inundació. La primera referència documentada data de 1843, tot i que el nom de Festes de Moros i Cristians no es va adoptar fins al 1874; entre les seves tradicions destaquen l'Ambaixada dels Contrabandistes, representada des de 1903, i l'Ambaixada dels Moros, amb textos manuscrits de 1905. La festa, declarada de Interés Turístico Autonómico (declaració autonòmica espanyola d'interès turístic) el 2020, se celebra del 7 al 12 de setembre, amb la participació d'onze comparses, sis del bàndol cristià i cinc del moro.
Monument
Ermita del segle XVIII situada al paratge del Calvari, de planta de creu grega coberta amb una cúpula octogonal, una de les fites de la ruta d'ermites de Mutxamel.
Monument
Ermita del segle XVI construïda sobre el que va ser residència de frares mínims, integrada en el recorregut historicoreligiós que travessa l'horta de Mutxamel.
Monument
Conjunt històric de gairebé dues hectàrees amb jardins d'estil francès, anglès i italià i un hort tradicional, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) com a Jardí Històric el 2008.
Monument
Espai museístic de Mutxamel dedicat al sistema tradicional de reg de l'horta de l'Alacantí, d'origen islàmic i alimentat per les aigües del riu Monnegre.
Monument
Convent franciscà del segle XVII a Mutxamel, un dels principals edificis religiosos de la comarca de l'Alacantí.
Monument
Casa senyorial situada a la plaza de San Roque de Mutxamel (l'Alacantí, Alacant), que va pertànyer a la família Ferraz Alcalá Galiano, marquesos d'Amposta. El seu element més característic és la torre construïda en carreu, aixecada per alertar la població davant les incursions de pirates berberiscos. La propietat conserva a més amplis jardins i llueix un escut nobiliari sobre la porta d'entrada.
Monument
Sistema de reg del segle XIII a Mutxamel (l'Alacantí, Alacant), exemple d'enginyeria hidràulica medieval d'influència àrab. És una presa de derivació i retenció construïda abans que el pantà de Tibi, de la qual parteix tota la xarxa de séquies que rega l'horta de Mutxamel. Després de la conquesta cristiana, els nous pobladors van mantenir el sistema de repartiment d'aigües heretat dels àrabs, i bona part de la terminologia àrab relacionada amb el reg es conserva encara en la parla local.
Natura
Cim de 475 metres d'altitud que corona la serra de Llofriu, al vèrtex de la qual conflueixen els termes de San Vicente del Raspeig, Mutxamel i el paratge de Monnegre, a la província d'Alacant. L'Ajuntament de Mutxamel va protegir aquest cim com a microreserva de flora el 1999 i com a paratge natural municipal el 2022, i tota la serra gaudeix a més de la protecció superior de la Xarxa Natura 2000 com a ZEPA de Monnegre. El seu nom, en valencià, es tradueix com 'pic de l'àguila' i comparteix arrel amb diversos monts francesos anomenats Bec de l'Aigle. Llofriu separa la vall del Sabinar de la partida rural de Monnegre; al seu peu de mont neixen els barrancs de Cocons i del Boter, que s'uneixen a La Torreta de Mutxamel per formar la rambla del Juncaret, que desemboca a la platja de l'Albufereta.
Curiositat
Entre 1889 i 1969 un tramvia va connectar Mutxamel amb la ciutat d'Alacant.
Fita
Des que el 1594 es va acabar el pantà de Tibi, un dels més antics d'Europa, la seva aigua baixava pel Monnegre i es distribuïa a l'horta de Mutxamel mitjançant assuts i séquies. Els torns se subhastaven per hores i el seu preu marcava directament el valor de les terres de regadiu.
Gastronomia
L'horta regada amb l'aigua del Monnegre dóna carxofa, faves, tomàquet i ceba que abasteixen els mercats de la capital. El calendari de sembra s'ajusta des de fa segles a uns torns de reg escassos i repartits estrictament per hores.