Poble
El Campello és un municipi costaner de la província d'Alacant, 13 km al nord-est de la capital; compta amb 31.419 habitants (2025) i el turisme és avui un dels eixos de la seva economia. Va ser poblat de pescadors crescut a recer d'una torre de guaita i va constituir una partida rural d'Alicante fins a la seva segregació el 1901, quan va obtenir ajuntament propi. A la península de la Illeta dels Banyets, que fins a la dècada de 1940 va ser una illa, conserva un dels jaciments arqueològics més importants del Mediterrani, amb restes de l'edat del bronze, un poblat ibèric i una vil·la romana amb petites termes i unes basses comunicades amb el mar on es criaven peixos, conegudes com els Baños de la Reina per una llegenda que les atribueix a una reina mora.
Activitat
El Campello dedica les seves festes patronals a la Virgen del Carmen, al voltant del 16 de juliol, amb processó marítima reconeguda com a Fiestas de Interés Turístico Provincial des de 2021; els seus Moros i Cristians, en honor de la Mare de Déu dels Desemparats, es van traslladar al 15 d'octubre, festivitat de Santa Teresa, per no coincidir amb la temporada de pesca.
Monument
Jaciment arqueològic situat en una petita península d'El Campello (Alacant), un dels més importants de la Mediterrània i declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). Presenta indicis d'ocupació des de finals del tercer mil·lenni abans de Crist, amb un poblat ibèric des del segle V a. C. dedicat a transformar productes agrícoles i conservar peix, abandonat al segle III a. C. Sobre les seves ruïnes es va alçar una vil·la agrícola romana amb petites termes i basses comunicades amb el mar per criar peixos, que van donar a la zona el nom popular de Baños de la Reina. Destaquen també les plantes de dos temples, un dedicat a la deessa semítica Tanit i un altre de llatí, i l'últim període d'ocupació, ja islàmic, és del segle XI. Fins al 1944 va ser una península unida a terra només parcialment.
Curiositat
La Illeta dels Banyets, també coneguda popularment com Banyets de la Reina, és un jaciment arqueològic situat al terme municipal d'El Campello que reuneix ocupacions des de finals del tercer mil·lenni abans de Crist. Al segle V a. C. s'hi va assentar un poblat ibèric amb instal·lacions per transformar productes agrícoles i conservar peix, abandonat al segle III a. C. En època romana es va aixecar sobre les ruïnes una vil·la agrícola amb petites termes i basses comunicades amb el mar per a la cria de peixos, d'on prové el nom de Banyets. L'últim període d'ocupació és islàmic, fins al segle XI. Fins al 1944 el jaciment va ser una illa; aquell any una voladura va obrir un istme artificial que va destruir part de les seves restes.
Activitat
El Campello celebra els seus Moros i Cristians de l'11 al 15 d'octubre, amb desembarcament moro a la platja, declarats Festa d'Interès Turístic Provincial; les seves festes patronals, al voltant del 16 de juliol, honren la Virgen del Carmen amb processó marítima.
Monument
Torre de vigilància del segle XVI aixecada al costat del jaciment de la Illeta dels Banyets per alertar dels atacs de pirates berberescos a la costa del Campello.
Monument
Piscifactoria d'època romana excavada a la roca, a la petita península de la Illeta dels Banyets vora la costa d'El Campello, amb estanys i comportes per a la cria de peixos i una de les restes millor conservades d'aquest tipus a la Mediterrània. Va formar part d'una vil·la agrícola romana que tenia a més unes petites termes, i d'aquests estanys prové el nom popular de Baños de la Reina. El lloc va deixar de ser illa el 1944, en construir-se un istme mitjançant una voladura que va destruir part del jaciment; des del 2006 hi ha projectes per convertir-lo en parc arqueològic i retornar-li la condició d'illa separada per una passarel·la de fusta.
Natura
Cala semisalvatge de còdols i aigües tranquil·les i transparents, el nom de la qual recorda l'antic ús agrícola d'amarar l'espart recollit als tossals propers.
Monument
La Torre de Reixes o del Barranc d'Aigües s'alça a El Campello sobre el tossal de Reixes, des d'on es domina la costa. Construïda al segle XVI, feia funció de vigilància dependent del castell de Santa Bàrbara d'Alacant, dins el sistema defensiu davant els atacs dels pirates berberiscos, amb el qual es comunicava mitjançant senyals de fum i llum per avisar de les seves incursions entre 1554 i 1557. Té planta cilíndrica assentada sobre una base, amb vuit metres de diàmetre i deu d'alçada, aixecada mitjançant maçoneria com altres torres de guaita de la costa valenciana. Ha perdut la part superior, encara que la resta del cos es conserva en bon estat.
Fita
El poblat de pescadors crescut a l'aixopluc de la torre de guaita va dependre d'Alacant fins al 1901, quan va obtenir ajuntament propi. La segregació va arribar després d'anys de reclamacions veïnals per la distància amb la capital i la manca de serveis.
Gastronomia
La flota d'arrossegament i de tresmall descarrega cada tarda pop, sípia, moll i gamba, que se subhasten a la baixa a la llotja del port. Bona part es cuina a la mateixa badia en arrossos caldosos, en salaó o simplement a la planxa.