Poble
Alicante (Alacant) és la capital de la seva província i de la comarca de L'Alacantí, dominada pel castell de Santa Bárbara, ciutat portuària mediterrània amb 366.221 habitants (INE 2025), el segon municipi més poblat de la Comunitat Valenciana i el desè d'Espanya. Juntament amb San Vicente del Raspeig, San Juan de Alicante, Muchamiel i Campello forma una conurbació de més de mig milió d'habitants. El seu nom prové del grec Akra Leuké, «Promontori Blanc», origen de la posterior denominació llatina de Lucentum, vinculada al Tossal de Manises, que amb els àrabs va evolucionar a al-Laqant, precedent de l'actual Alacant. Compta amb un important port i l'aeroport d'Alicante-Elche. Les seves festes més destacades són les Fogueres de San Juan, del 19 al 24 de juny.
Monument
Fortalesa situada al centre d'Alicante, sobre el mont Benacantil, una mola rocosa de 166 metres d'altitud vora el mar que, vista des de la platja, recorda una cara i dona al mont el sobrenom de la cara del moro. Encara que hi ha restes arqueològiques de l'edat del bronze, ibers i romans als seus vessants, la fortalesa es remunta a finals del segle IX, en plena dominació musulmana; l'infant Alfons, futur Alfons X, la va prendre als àrabs el 4 de desembre de 1248, festivitat de Santa Bárbara, que li va donar nom. Successius reis en van ampliar les defenses, i entre 1562 i 1580 es va construir la major part de les dependències que avui es conserven. Declarat monumento histórico-artístico (antiga figura de protecció del patrimoni, predecessora del Bien de Interés Cultural) el 1961, va estar en ruïna fins al 1963, quan es va obrir al públic. És un dels principals símbols de la ciutat.
Activitat
Les Fogueres de San Juan d'Alicante tenen un origen remot, lligat al costum dels llauradors de celebrar el dia més llarg de l'any amb fogueres que espantaven els mals en la nit més curta; van prendre la seva forma actual el 1928, quan José María Py en va impulsar la institucionalització a l'estil de les Falles de València, després de dècades en què les festes de carrer havien anat incorporant els ninots, les figures satíriques de fusta, cartró i suro. Es planten del 14 al 20 de juny i cremen la nit del 24, després d'un espectacle pirotècnic llançat des del mont Benacantil; entre els actes destaquen el pregó inaugural, la mascletà i l'ofrena floral a la Virgen del Remedio. Estan declarades Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística festiva d'Espanya).
Natura
L'illa de Tabarca, també anomenada Nova Tabarca o Plana, se situa a uns 22 quilòmetres d'Alacant i 8 del port de Santa Pola, davant la costa del qual hi ha la primera reserva marina d'Espanya, declarada l'abril de 1986 i cèlebre per la transparència de les seves aigües. És l'illa més gran de la Comunitat Valenciana i l'única habitada, administrada com un barri més d'Alacant, amb el poble de Tabarca, que el 2019 tenia només 51 habitants. Amb només 30 hectàrees i un relleu gairebé pla que no supera els 15 metres, s'estreny al seu terç occidental formant un istme que separa el nucli urbà de la resta de l'illa. Va rebre el seu nom actual el 1770, en arribar-hi refugiats genovesos de l'illa tunisiana de Tabarka, encara que abans va ser coneguda com Sant Pau, Planèsia o Plana.
Curiositat
L'illa de Tabarca, davant la costa d'Alacant, va ser declarada el 1986 la primera reserva marina d'Espanya. Els seus objectius es van fixar ja el 14 d'abril de 1983, amb la finalitat de preservar la fauna i flora marina de la zona i servir de base de repoblament en benefici de la riquesa ecològica de les aigües confrontants. Des d'aleshores, les seves aigües són un autèntic refugi tant per a la flora com per a la fauna marina.
Monument
L'Explanada de España, el passeig més emblemàtic d'Alacant, discorre davant del port entre la Puerta del Mar i el Parque de Canalejas, sota un dosser de palmeres. El seu enllosat ondulat, que evoca el moviment de les onades, està format per uns 7,5 milions de tessel·les de mármol rojo Alicante, crema marfil i negro Marquina, de pedreres de Novelda, Pinoso, Algueña i Monóvar; el disseny es va inspirar en la plaza del Rossio de Lisboa, després d'una visita de l'alcalde Agatángelo Soler i l'arquitecte Francisco Muñoz als anys cinquanta, dècada en què es va pavimentar. Anomenat al segle XIX Paseo de los Mártires de la Libertad, va ser restaurat el 2009 en complir-se cinquanta anys del mosaic, i avui acull la Feria de Artesanía i l'Auditorio de la Concha.
Monument
La concatedral de San Nicolás de Bari s'alça a la plaza del Abad Penalva, al casc antic d'Alacant. El 6 de desembre de 1244, festivitat de San Nicolás, la ciutat va ser lliurada pels musulmans a l'infant Alfons, futur Alfons X el Savi, que va manar aixecar una església en honor del sant; el temple primitiu, aleshores extramurs, va ocupar el mateix solar que l'actual. Ampliat en successives etapes durant els segles XIV i XVI, va ser demolit completament al segle XVII, quan ja havia estat elevada a col·legiata, i reconstruït entre 1616 i 1662 en sobri estil renaixentista herrerià. És, juntament amb la catedral del Salvador de Orihuela, una de les dues seus catedralícies de la diòcesi d'Orihuela-Alicante, i va ser declarada monumento histórico-artístico (antiga figura de protecció del patrimoni espanyol, integrada després a la de Bien de Interés Cultural) el 1974.
Monument
El MARQ, Museu Arqueològic d'Alacant, ocupa l'antic Hospital de San Juan de Dios, obra de l'arquitecte Juan Vidal Ramos construïda entre 1926 i 1929, a la plaza Doctor Gómez Ulla. El museu es va inaugurar el 1932 i va adoptar la seva forma definitiva l'any 2000; el 2004 el Fòrum Europeu de Museus li va concedir el Premi al Museu Europeu de l'Any, distinció que només han rebut quatre museus espanyols. Reuneix més de 81.000 peces que il·lustren la història de la Costa Blanca, organitzades en sales de prehistòria, cultura ibèrica, cultura romana, edat mitjana i cultures moderna i contemporània, a més d'una zona d'exposicions temporals. Destaca per la seva estètica moderna i l'ampli ús de mitjans audiovisuals i informàtics, que el van consolidar com el primer museu arqueològic del segle XXI.
Monument
El Museu de Fogueres de Alicante, dedicat a les Fogueres de Sant Joan, reuneix ninots indultats, indumentària tradicional i projeccions sobre la festa. Es troba al número 29 de la Rambla de Méndez Núñez, avinguda central que separa els barris de Centro i Casco Antiguo i per la qual, durant les festes, discorre bona part dels seus actes.
Natura
Platja urbana d'Alacant, situada als peus del Castell de Santa Bárbara, en ple centre de la ciutat, amb 667 metres de longitud i 40 d'amplada, franja de sorra daurada i aigües tranquil·les. Fins a començaments del segle XX era una platja de pedres on els pescadors del barri del Raval Roig varaven les seves barques; es va transformar en platja de sorra durant l'època del tren botijo (1893-1917), quan va guanyar el sobrenom de platja de Madrid pels nombrosos estiuejants arribats de la capital. Compta amb passeig marítim, accés senyalitzat, servei de salvament i policia, i ha recuperat la bandera blava després de les obres de renovació del centre de la ciutat.
Natura
Parc urbà creat el 1994 al vessant de la muntanya del Benacantil, entre el nucli antic i el castell de Santa Bàrbara, amb senders, fonts i miradors sobre la ciutat i el port.
Monument
El castell de San Fernando, construït a principis del segle XIX al mont Tossal d'Alacant, rep el nom en honor de Ferran VII. Es va construir el 1813, durant la Guerra del Francès, segons projecte de l'enginyer militar Pablo Ordovás y Sastre, comandant d'enginyers de la plaça, amb el propòsit de servir de presó i reforçar la defensa del castell de Santa Bàrbara. Mai va arribar a entrar en servei, ja que Alacant no va patir ocupació francesa. El 1939 les tropes franquistes el van fer servir com a camp de concentració per a presoners republicans. De traçat irregular adaptat a la topografia del turó, conserva un baluard poligonal al front nord i un altre arrodonit, conegut popularment com el yogur, a l'extrem sud-oest, units per cortines de muralla de traçat trencat.
Monument
Monestir de canongesses regulars agustines que custodia des del segle XV el llenç conegut com la Santa Faç, un dels tres fragments originals del vel amb què la Verònica va eixugar el rostre de Crist.
Activitat
Peregrinació de gairebé cinc segles d'antiguitat que recorre vuit quilòmetres entre la concatedral de Sant Nicolau i el Monestir de la Santa Faç, celebrada el segon dijous després de Pasqua.
Natura
Parc forestal urbà de més de 80 hectàrees a l'entrada nord d'Alacant, també conegut com a serra de Sant Julià o, entre mariners, com Malhivern. Amb 174 metres al seu punt més alt, forma juntament amb el Benacantil i el Tossal una de les fites geogràfiques que han condicionat el desenvolupament urbanístic de la ciutat. La serra té dos turons: el més petit, el Molinet, va conservar fins al 1823 una ermita dedicada a Santa Ana, de la qual encara en resten vestigis. S'hi han trobat restes prehistòriques de l'edat del bronze que testimonien una explotació minera mil·lenària; al segle XIX s'hi va instal·lar La Británica Metalúrgica per a l'extracció d'àrids, i s'hi van construir la línia del trenet i la carretera de la pedrera. Avui és un parc forestal amb vistes des del seu cim fins a l'Albufereta i l'illa de Tabarca.
Natura
Tram costaner entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan amb una microreserva de flora a la cala Cantalares, prades de posidònia i una terrassa marina fòssil d'uns 100.000 anys d'antiguitat.
Activitat
El Mercat Central d'Alacant, a l'avenida de Alfonso el Sabio, és un edifici eclèctic amb ornaments modernistes el primer projecte del qual, de l'arquitecte Enrique Sánchez Sedeño, data de 1911, any en què el rei Alfons XIII va col·locar la primera pedra; les obres, dirigides per Juan Vidal sobre un projecte posterior de Próspero Lafarga i Francisco Fajardo, es van desenvolupar entre 1917 i 1921; el mercat es va inaugurar el 1922. El 25 de maig de 1938, durant la Guerra Civil, va ser bombardejat per l'aviació feixista italiana procedent de Mallorca, amb un balanç de més de tres-cents morts. De planta rectangular amb una rotonda a la cantonada sud-oest, s'organitza en tres naus sobre pilars i encavallades d'acer, amb cobertes que permeten il·luminació zenital; va ser reformat el 1986 per l'arquitecte Alfonso Navarro Guzmán.
Fita
Sobre la badia es conserven les ruïnes de Lucentum: muralles, termes, fòrum i habitatges d'una ciutat romana aixecada sobre un assentament anterior d'època cartaginesa. Va quedar despoblada cap al segle III i el seu nom va acabar donant origen al d'Alacant.
Fita
Ferran el Catòlic va concedir a Alacant el títol de ciutat el 1490, reconeixent el seu paper com a sortida marítima de Castella i de l'interior valencià. El privilegi va reforçar el seu consell municipal i va consolidar el port com a principal punt comercial del sud del regne.
Fita
Durant la Guerra de Successió el castell, en mans angloholandeses, va ser soscavat per una mina francesa que va esclatar el 3 de març de 1709 i va matar el governador John Richards i part de la guarnició. La plaça va capitular poques setmanes després.
Fita
L'aviació italiana va bombardejar el 25 de maig de 1938 el centre de la ciutat a l'hora de major afluència al mercat i als carrers del voltant. Van morir al voltant de tres-centes persones i va ser un dels atacs més mortífers sobre població civil de tota la guerra.
Fita
El 28 de març de 1939 el carboner britànic Stanbrook va salpar del port amb prop de tres mil refugiats republicans rumb a Orà. Va ser l'últim vaixell que va aconseguir sortir; milers de persones van quedar al moll esperant una evacuació que ja no va arribar.
Gastronomia
Els vins de la província s'emparen en la DOP Alacant, amb el monastrell com a varietat dominant i el moscatell de la Marina per als dolços. Des del segle XVII el port va exportar al nord d'Europa l'anomenat vi d'Alacant, dens i de molt color.