Poble
Alcalá de Henares, amb més de 200.000 habitants, va ser declarada Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998 com a primera ciutat universitària planificada del món. La universitat la va fundar el cardenal Cisneros el 13 d'abril de 1499; va languir al segle XVIII i el 1836 va ser suprimida i traslladada a Madrid, fins que el 1977 va recuperar el seu estatus propi i va tornar a ser ciutat universitària. El seu nom actual procedeix de l'àrab al-qal'a Nahar, el castell sobre el Henares, aixecat pels musulmans en traslladar el nucli urbà als turons de la vora esquerra del riu; abans va ser la ciutat romana de Complutum, l'etimologia de la qual podria significar confluència d'aigües. D'aquella època queden ruïnes romanes, i del casc antic, la casa natal de Cervantes i el carrer Mayor porticat.
Monument
Seu fundacional de la Universitat d'Alcalá, fundada el 1499 pel cardenal Cisneros segons el traçat de Pedro de Gumiel, amb la primera pedra col·locada el 14 de març d'aquell any. La seva façana plateresca, labrada en pedra de Tamajón per Rodrigo Gil de Hontañón entre 1537 i 1553 i considerada un dels conjunts més harmònics del Renaixement espanyol, es resol com un retaule de tres cossos i dona pas a tres patis encadenats, entre ells el de Santo Tomás de Villanueva. Alberga la capella de San Ildefonso, acabada el 1510, on hi són enterrats Elio Antonio de Nebrija i Francisco Vallés de Covarrubias. Al Paraninfo, iniciat el 1516, es lliura avui el Premi Cervantes. Clausurat com a col·legi major el 1798, és actualment el rectorat de la universitat.
Monument
Aula magna començada el 1516 i coberta per un artesonat mudèjar, amb tribuna i galeria de guixeries. Cada 23 d'abril acull el lliurament del Premi Cervantes, el guardó més important de les lletres en espanyol. Va ser dissenyada i construïda entre 1516 i 1520 per Pedro de la Cotera, per encàrrec del cardenal Cisneros, que va morir el 1517 sense veure-la acabada; les guixeries es deuen a Gutiérrez de Cárdenas i Pedro de Villarroel. Durant segles va acollir els actes acadèmics més solemnes de la universitat, entre ells l'examen de doctorat, amb l'estudiant defensant la seva tesi en llatí davant tutor i oponent. L'edifici, de planta rectangular i 450 metres quadrats, llueix un artesonat amb llaceria d'estrelles de sis puntes i una decoració plateresca de gran profusió de detalls.
Monument
Capella del Col·legi Major de San Ildefonso, a Alcalá de Henares, fundat el 1499 pel cardenal Cisneros com a origen de la Universitat d'Alcalá històrica. Concebuda per servir d'església al col·legi, es va acabar el 1510 combinant guixeries i artesonat mudèjars; hi són enterrats Francisco Vallés de Covarrubias i Elio Antonio de Nebrija, a més del ric sepulcre de marbre que Domenico Fancelli va iniciar i Bartolomé Ordóñez va rematar per al cardenal Cisneros, avui un cenotafi buit, ja que aquest es troba enterrat a la Catedral Magistral. El conjunt, en el qual es barregen el gòtic tardà, el mudejarisme i el renaixement, es coneix també com a estil Cisneros o plateresc.
Monument
La catedral magistral dels Sants Just i Pastor es va aixecar entre 1497 i 1514 segons els traços de Pedro Gumiel, amb Antón i Enrique Egas al capdavant de les obres, sobre el lloc on la tradició situa el martiri dels nens Just i Pastor l'any 304. Juntament amb l'església de Sant Pere de Lovaina, a Bèlgica, és l'únic temple del món amb el títol d'Església Magistral, atorgat pel cardenal Cisneros, que exigia que tots els seus canonges fossin doctors en teologia. La seva portada mostra trets flamígers propis del gòtic isabelí; la torre, iniciada el 1528 per Rodrigo Gil de Hontañón, es va rematar el 1618 de mà de Nicolás Vergara el Mozo. Va ser declarada Monumento Nacional (monument nacional) el 1904.
Monument
Reconstruïda el 1956 al carrer Mayor sobre el solar que Luis Astrana Marín va identificar el 1948 com a casa dels Cervantes; recrea un habitatge castellà dels segles XVI i XVII i reuneix edicions antigues del Quixot.
Monument
Un dels corrals de comèdies més antics conservats a Europa, situat a la plaça de Cervantes d'Alcalá de Henares. L'ajuntament el va encarregar el 1601 al fuster Francisco Sánchez a l'antiga plaça del Mercat, i al llarg de la seva història va funcionar com a coliseu des de 1769, teatre romàntic al segle XIX i sala de cinema durant el primer quart del XX, amagat sota aquesta darrera funció fins a la seva recuperació als anys vuitanta. També conegut com a Corral de Zapateros o Teatro Cervantes, ha recuperat la seva programació teatral i es pot visitar amb guia.
Monument
Fortalesa-palau construïda a partir de 1209 per l'arquebisbe Rodrigo Jiménez de Rada com a residència temporal dels arquebisbes de Toledo, al centre històric d'Alcalá de Henares. El 1308 va acollir la reunió de Ferran IV de Castella i Jaume II d'Aragó que va donar lloc al Tractat d'Alcalá de Henares, i el 1486 va ser escenari de la primera entrevista entre Isabel la Catòlica i Cristòfor Colom per finançar el viatge a les Índies. L'arquebisbe Pedro Tenorio el va refortificar al segle XIV amb un pati d'armes envoltat de vint-i-un torreons, dels quals avui se'n conserven setze, i el 1524, ja al segle XVI, Alonso de Covarrubias va ampliar l'ala occidental. Va ser també, entre 1858 i 1939, seu de l'Arxiu General Central de l'Estat. És avui la seu de la Diòcesi d'Alcalá, dins el conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat.
Monument
Fundada al segle I a la plana del Henares, conserva el traçat del seu fòrum amb basílica, cúria, termes i pòrtics. Declarada zona arqueològica protegida el 1992, bona part del jaciment es visita a l'aire lliure des del 2008.
Monument
Domus romana de mitjan segle I, habitada fins que un incendi la va destruir al segle IV. El seu pati de 99 metres quadrats, envoltat per dotze columnes, conserva les pintures murals de grius que li donen nom.
Monument
Col·legi de joves de l'antiga Complutum romana, amb termes, jardí i letrina, les estructures del qual es dedicaven íntegrament a l'oci. Formava part de la ciutat romana que s'estenia des del turó del Viso, població primitiva romanitzada des del segle I a. C., fins a les actuals immediacions d'Alcalá de Henares. A la sala major, que servia de distribuïdor, es conserva un gran mosaic amb una escena de pesca signat pel musivari Hippolytus, d'origen probablement nord-africà, realitzat per a una de les famílies més importants de la ciutat. El jaciment, musealitzat mitjançant passarel·les elevades, va ser pioner en aquest tipus d'intervenció a la Comunitat de Madrid; la visita se centra en l'anomenat mosaic dels peixos.
Monument
Les ruïnes de Santa María la Mayor ocupen la plaça de Cervantes d'Alcalá de Henares. L'arquebisbe Alonso de Carrillo hi va traslladar la parròquia el 1454, sobre una ermita on l'Oïdor del rei Joan II havia fundat una capella com a panteó familiar, i deu anys després la va dotar de torre i campanes. Davant la seva decadència es va emprendre el 1553 un temple major traçat per Rodrigo Gil de Hontañón, arquitecte també de la Universidad de Cisneros, que va quedar sense acabar per manca de fons; a principis del segle XIX es va aixecar la torre actual, de maó. L'església va ser destruïda el 1936 i les seves restes van servir per reparar altres edificis, excepte la torre. Avui l'antiga Capilla del Oidor acull una oficina de turisme, i la torre, restaurada després d'un incendi el 1974, és mirador des de 2009.
Monument
Fundat el 1613 pel cardenal Bernardo de Sandoval y Rojas, la seva església de planta ovalada, aixecada sobre traces de Juan Gómez de Mora i executada per Sebastián de la Plaza, encadena sis capelles laterals sota una gran cúpula el·líptica.
Monument
El primer recinte emmurallat d'Alcalá de Henares el va fer aixecar al segle XIII l'arquebisbe de Toledo Rodrigo Jiménez de Rada, per defensar la llavors anomenada vila de Burgo de Santiuste; de forma circular, tancava 37 hectàrees intramurs i s'obria per set portes, entre elles les de Madrid, Guadalajara i la Judería. Sota l'arquebisbat de Pedro Tenorio, a finals del segle XIV, es va reedificar la tanca que protegia el Palacio Arzobispal amb 22 torrasses, de les quals avui se'n conserven 16, i l'arquebisbe Alonso Carrillo de Acuña va ampliar cap al 1454 un segon recinte cap a l'est, incloent-hi la plaça del Mercat, avui de Cervantes. Sobreviuen uns 700 metres de mur i 16 torres, entre elles una albarrana pentagonal, a més de l'Arco de San Bernardo i la Puerta de Madrid.
Monument
La Porta de Madrid s'alça al carrer d'Andrés Saborit d'Alcalá de Henares, per on entrava la ruta tradicional cap a la capital. Es va inaugurar el 4 de desembre de 1788 per substituir una porta medieval estreta i en revolt, amb les obres costejades pel cardenal Lorenzana, arquebisbe de Toledo, i dirigides per l'arquitecte Antonio Juana Jordán. Té forma d'arc de triomf neoclàssic de pedra, de tres cossos: el central, més alt, amb arc de mig punt entre pilastres dòriques gegants i frontó triangular, i els laterals, més baixos, amb buits adintellats; conserva la inscripció a l'arquebisbe Lorenzana i una altra al regnat de Carles III i l'any 1788. Es considera l'última obra de l'esplendor arquitectònic d'Alcalá.
Monument
Palau neomudèjar situat al Passeig de l'Estació d'Alcalá de Henares, aixecat entre 1880 i 1884 com a residència particular per al pintor, restaurador i alcalde de la ciutat (1891-1893) Manuel José Laredo y Ordoño, amb projecte de Juan José de Urquijo. Barreja elements neomudèjars, gòtics i pompeians, amb guixeries i rajoles d'inspiració oriental i un minaret amb rellotge, i incorpora peces reials portades del castell de Santorcaz. Conserva un dels pocs jardins romàntics que perduren a la ciutat. Els seus hereus el van donar a l'Ajuntament el 1973, que el va cedir a la Universitat d'Alcalá després de rehabilitar-lo el 1988. És seu del Museu Cisnerià i guarda una edició original de la Bíblia Políglota Complutense.
Monument
Instal·lat des del 1999 al col·legi convent de la Madre de Dios, fundat el 1565, ordena cronològicament fòssils, útils paleolítics, mosaics romans i peces medievals; una ampliació del 2020 hi va sumar uns 3.300 metres quadrats.
Monument
Col·legi menor de San Felipe y Santiago, fundat el 1551 sota el patronatge de Felip II i rematat el 1669; restaurat per la ciutat el 1989, acull des del 1991 la seu fundacional de l'Institut Cervantes en ple nucli històric.
Monument
El Col·legi Menor de Sant Ciríac i Santa Paula, fundat el 1611 pel bisbe Juan Alonso de Moscoso sota l'advocació dels patrons de Màlaga, és conegut popularment com a Col·legi de Màlaga perquè els seus primers alumnes procedien d'aquesta ciutat. Es va construir des de 1623 al voltant de dos patis amb traces de Juan Gómez de Mora, tot i que les obres es van allargar per dificultats econòmiques fins gairebé finals de segle. Va patir greus danys durant la invasió napoleònica, va ser incendiat el 1809 i saquejat, i després del tancament de la Universitat d'Alcalá el 1836 va servir d'escola d'artilleria, arxiu i asil abans de convertir-se el 1949 en el col·legi-internat Nuestra Señora de la Paloma. Des de 1983 acull la Facultat de Filosofia i Lletres, i el 1998 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
Monument
Antiga església del convent de San Juan de la Penitencia, fundat per Cisneros el 1508 i rehabilitat el 1968 com a sala d'exposicions; el seu nom recorda l'entrevista de Colom amb els Reis Catòlics del 20 de gener de 1486.
Monument
El carrer Major d'Alcalá de Henares, traçat sobre l'antiga calçada romana cap a Complutum, va ser l'eix de l'aljama jueva instal·lada aquí des del segle XII i ja aleshores era el carrer comercial de la ciutat, amb botigues a peu de carrer i habitatges al pis superior. Discorre en línia recta, d'est a oest, des de la plaça de Cervantes fins a la plaça dels Santos Niños, al costat de la catedral, al llarg de 396 metres porxats a banda i banda, avui amb 242 suports, dels quals només 29 són columnes de pedra: les que cap al 1500 va manar labrar el cardenal Cisneros amb material de Complutum, en substitució dels peus de fusta; la resta són pilars d'una reforma del segle XIX. Vianant des de 1986, conserva sis espiells d'antigues cases jueves i dona pas a la Casa Natal de Cervantes.
Curiositat
Pati obert al carrer Mayor, davant l'hospital d'Antezana, que ocupa el solar de la sinagoga major de la jueria alcalaïna, la més extensa de l'actual Comunitat de Madrid fins a l'expulsió decretada el 1492.
Monument
L'Hospital de Antezana, o «el Hospitalillo», s'alça al carrer Major d'Alcalá de Henares, al costat de la Casa Natal de Cervantes. El va fundar per testament, el 18 d'octubre de 1483, el matrimoni format per Luis de Antezana i Isabel de Guzmán, i el papa Sixt IV va autoritzar l'any següent traslladar-hi l'antic hospital de San Julián y Santa Catalina. Continua actiu com a residència de gent gran, avui amb capacitat per a 23 persones, i és una de les institucions assistencials en funcionament ininterromput més antigues d'Europa; hi va servir Ignasi de Loiola cap al 1526. L'edifici, mudèjar, amb pati de dues altures, inclou una església barroca amb cúpula encamonada, restaurada el 2015.
Monument
Segona fundació del Carmel descalç, establerta el 1563 per sor María de Jesús amb el suport de santa Teresa, que la va visitar tres vegades; des del 1575 ocupa un palau dels marquesos de Lanzarote amb portada plateresca de grotescos.
Monument
Panteó familiar manat aixecar per Pedro Díaz de Toledo, oïdor de Joan II, és la part més antiga de Santa María la Mayor; sota el seu guixat gòtic es conserva la pila on va ser batejat Cervantes el 9 d'octubre de 1547, traslladada aquí el 1905.
Monument
Fortalesa islàmica aixecada al segle IX dins la Marca Mitjana d'al-Àndalus i conquerida el 1118 per l'arquebisbe de Toledo; d'ella sobresurt avui una torre albarrana de planta quadrada i uns dotze metres d'alçada.
Curiositat
Cada 23 d'abril, aniversari de la mort de Cervantes, els reis d'Espanya presideixen al Paranimf de la Universitat d'Alcalá el lliurament del major guardó de les lletres hispàniques, que converteix la ciutat en capital de l'idioma per un dia.
Activitat
Festa declarada d'Interès Turístic Nacional (declaració turística nacional a Espanya) el 2018, la Setmana Cervantina d'Alcalá de Henares commemora a l'octubre, coincidint amb l'aniversari del bateig de Cervantes el 9 d'octubre de 1547 a l'antiga església de Santa María, amb més de cinc-centes activitats ambientades al Segle d'Or: desfilada cívica, lectura pública del Quixot, concerts, exposicions i els Premis Ciutat d'Alcalá. La seva activitat més popular és el Mercat Cervantí, iniciat el 1998, que ambienta més de dos quilòmetres del nucli històric amb passacarrers, oficis antics i uns quatre-cents llocs, i està considerat el més gran d'Europa en el seu gènere. Al setembre de 2026 la festa va assolir el reconeixement d'Interès Turístic Internacional (la màxima distinció turística a Espanya).
Activitat
Des de 1984, Alcalá de Henares representa a l'aire lliure i de forma gratuïta el Tenorio de Zorrilla en diferents escenaris del seu nucli històric, entre ells la plaça de Cervantes, la plaça dels Santos Niños i, sobretot, l'hort del Palau Arquebisbal, dins del recinte emmurallat, el cap de setmana més proper a l'1 de novembre. Organitzada inicialment per la Fundació Col·legi del Rei i des de 2008 pel mateix ajuntament, combina cada any actors professionals, com Maribel Verdú o Michelle Jenner, amb aficionats locals en els papers secundaris, en dues representacions que solen tenir lloc al capvespre del divendres i el dissabte. Declarada Festa d'Interès Turístic Regional (declaració turística autonòmica a Espanya) el 2002 i Nacional (declaració turística nacional a Espanya) el 2018, és la posada en escena multitudinària més gran de l'obra a Espanya.
Natura
Muntanya d'utilitat pública (figura de protecció forestal a Espanya) des de l'any 2000, protegeix unes 806 hectàrees de turons guixencs i pàrams al sud-est de l'Henares, amb pinedes, alzines i romanials recorreguts per quatre sendes senyalitzades d'entre 2,5 i 10 quilòmetres. Compostos sobretot d'argila i guix, s'enfilen amb pendents molt pronunciats fins a cims plans que arriben als 843 metres i marquen la frontera entre l'Alcarria i la Campiña de Alcalá. Per la seva fàcil defensa van acollir l'oppidum preromà i la fortalesa andalusina d'Alcalá la Vieja, mentre la ciutat romana de Complutum s'assentava a la vega. Entre les seves elevacions destaca el turó Malvecino, escenari del setge cristià de 1118 a la fortalesa musulmana, i el Monte Gurugú, que va prendre el nom d'una batalla de la guerra d'Àfrica.
Natura
El turó de l'Ecce Homo, també anomenat de la Vera Cruz, és una elevació tabular de 835 metres que domina la vega de l'Henares, amb un desnivell d'uns dos-cents metres. Forma part de Los Cerros de Alcalá de Henares, declarats muntanya d'utilitat pública (figura de protecció forestal a Espanya) l'any 2000. La pujada és pronunciada però apta per al senderisme i el ciclisme, entre boscos de repoblació. Al seu cim es va excavar un poblat carpetà de la Primera Edat del Ferro, amb una cabana de tot just 32 metres quadrats. Als seus peus flueix el riu Henares, que desemboca al Jarama i aquest, alhora, al Tajo.
Natura
La major colònia urbana de cigonya blanca de la Comunitat de Madrid nia sobre torres, convents i cornises del nucli històric: el cens del 2024 va comptabilitzar 105 parelles i 106 polls nascuts, vuit parelles més que l'any anterior.
Monument
L'Antiquarium s'alça a l'extrem occidental del Parc Arqueològic de Complutum, al costat de les restes de l'arc monumental de quatre fronts que servia d'entrada a la ciutat romana, situada entre el riu Henares i el rierol Camarmilla. L'edifici, d'arquitectura moderna, es va construir el 2010 segons projecte de Juan José Galán Chaos i Álvaro Otamendi Vallet i va ser reformat entre 2021 i 2022, amb tallers de restauració al soterrani i dues plantes per a exposicions. Inaugurat el 2 de desembre de 2024, és de titularitat municipal i reuneix més de sis-centes peces de les excavacions municipals per explicar la vida quotidiana de Complutum, de la cuina al comerç i les creences, custodiant les restes de l'única ciutat romana clàssica de Madrid.
Fita
El cardenal Cisneros va posar en marxa a Alcalá la primera ciutat universitària planificada del món, sobre uns estudis generals del segle XIII. Aquest model urbà va valer a la ciutat la declaració de Patrimoni Mundial el 1998.
Fita
La filla menor dels Reis Catòlics va néixer al palau arquebisbal de la ciutat. Casada primer amb el príncep Artur i després amb Enric VIII, el seu repudi el 1533 va desencadenar el trencament d'Anglaterra amb Roma. Promesa amb Artur Tudor als tres anys, va enviudar pocs mesos després del casament; el 1507 va exercir d'ambaixadora d'Espanya a Anglaterra, la primera dona ambaixadora de la història europea, i dos anys després es va casar amb Enric VIII. El 1513 va ser regent d'Anglaterra durant l'absència del rei, període en què els anglesos van vèncer a la batalla de Flodden Field. Després que Enric s'enamorés d'Anna Bolena, el matrimoni va ser declarat nul el 1533; Caterina, desterrada de la cort, va passar la resta de la seva vida al castell de Kimbolton, on va morir el 1536.
Fita
Primera edició políglota d'una Bíblia completa, finançada i impulsada pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, que va reunir a la universitat que va fundar a Alcalá de Henares els millors teòlegs de l'època. Els treballs, dirigits per Diego López de Zúñiga, van començar el 1502 i es van allargar quinze anys, amb els conversos Alonso de Alcalá, Pablo Coronel i Alfonso de Zamora en la part hebrea i aramea, i el cretenc Demetrio Ducas i Hernán Núñez de Toledo en la grega; Antonio de Nebrija va abandonar la revisió del text llatí per discrepàncies amb el criteri de Cisneros. Arnao Guillén de Brocar va imprimir entre 1514 i 1517 els sis volums amb els textos en hebreu, grec, llatí i arameu a quatre columnes. El cardenal va morir sense arribar a veure-la publicada.
Fita
La partida conservada a la ciutat, datada el 9 d'octubre de 1547, és l'únic document que fixa amb certesa l'origen alcalaí de l'autor del Quixot. La data de naixement es desconeix, tot i que la tradició la situa uns dies abans, el 29 de setembre.
Gastronomia
Postre tradicional d'Alcalá de Henares (Madrid), format per capes de pasta de full, crema pastissera i merenga cobertes d'ametlla picada i gratinada, presentat en safata i tallat després en racions. El seu origen és discutit: uns l'atribueixen a finals del segle XIX, als confiters Salinas, antics pastissers reials instal·lats a la plaça de Cervantes des de 1846; altres el situen el 1934, a la pastisseria El Postre, a partir d'una recepta que Concepción Azaña havia après en un casament familiar a Saragossa. És el postre més identificat amb la ciutat, i des de 2024 se celebra el Concurs de la Costrada Alcalaína, amb què es busca declarar el 2 de desembre Dia Internacional de la Costrada de Alcalá.
Gastronomia
Les ametlles garrapinyades són una llaminadura d'ametlles cobertes de caramel típica de diverses regions d'Espanya, que destaca especialment a Alcalá de Henares, on estan documentades des del segle XVIII: el confiter Juan de la Mata ja va descriure la tècnica de caramelitzar ametlles en el seu Arte de Repostería de 1747. La seva elaboració va néixer als convents complutenses i es manté avui gràcies a la producció artesanal de les monges del Convent de les Clarisses de San Diego, seguint un procés que amb prou feines ha canviat: les ametlles es torren lleugerament i es cobreixen amb sucre i una mica d'aigua, remenant al foc fins que l'almívar cristal·litza en la crosta rugosa i cruixent característica, en petits perols de coure.
Gastronomia
La tradició pastissera dels convents de clausura complutensos ha deixat un repertori de rosquilles, teules i altres peces de forn que es venen en torns i obradors. Constitueixen, al costat de la costrada, la principal riquesa gastronòmica local.
Gastronomia
Costum alcalaí d'acompanyar la xocolata espessa amb migues de pa del dia anterior en lloc de xurros. És berenar d'hivern, lligat als dies freds i a les festes, i conviu amb les torrijas i les castanyes rostides de temporada.