Poble
Gandesa és la capital de la comarca de la Terra Alta, a la província de Tarragona, assentada a 368 m d'altitud en un altiplà envoltat de muntanyes com el Puig Cavaller (706 m) i les serres de Pàndols i de Cavalls, escenari de durs combats durant la batalla de l'Ebre. El 1938 la XV Brigada Internacional es va apostar aquí davant les tropes franquistes, i després de creuar l'Ebre l'Exèrcit republicà va assetjar durant setmanes aquesta localitat, centre logístic i de comunicacions. Gandesa va ser també escenari de les guerres carlines, assetjada fins a set vegades pel general Ramón Cabrera. El seu escut recorda el casament reial de 1319 conegut com la Farsa de Gandesa. Conserva el celler cooperatiu modernista de Cèsar Martinell, una de les catedrals del vi, i té 3.150 habitants (INE 2025).
Monument
Edifici medieval del nucli antic de Gandesa, amb la façana més antiga, dels segles XIII-XIV, orientada al carrer del Castell; es creu que va ser el palau dels receptors de l'orde de l'Hospital, després de la incautació dels béns templers el 1319. Als segles XV i XVI se'l coneixia com a 'Casa del Delme', i també com a 'La Quarantena', per recollir-hi els tributs de l'església parroquial. Comunicava amb una sala gòtica interior, travessada per tres arcs diafragma apuntats. Sobre el nivell medieval es van alçar després dos pisos amb nova façana, i el 1841 es va convertir en la presó del partit judicial: la sala gòtica va passar a ser un calabós en semisoterrani. Va mantenir aquesta funció fins als anys seixanta del segle XX, i va ser restaurat com a equipament cultural entre 1994 i 1995.
Monument
Església iniciada cap al 1210-1215 en estil romànic, ampliada i transformada als segles XVII i XVIII fins a adoptar l'aspecte barroc actual; conserva de la fàbrica medieval la portada de la façana nord i part de l'absis, mutilat, a la façana est.
Monument
Castell termenat de Gandesa, documentat des de 1153 i pràcticament desaparegut després de la desamortització; només resten restes dubtoses al carrer del Castell, tot i que el topònim i alguns murs reaprofitats en cases del poble en recorden l'existència. Se situaria en una petita elevació al nord-oest de la vila actual, entre els carrers del Castell i del Pes Vell, i està documentat també el 1180.
Monument
El Celler Cooperatiu de Gandesa, obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí i de Puig i Cadafalch, es va completar el 1920 per encàrrec del Sindicat de Cooperació Agrícola de Gandesa, fundat per Josep Maria Serres, i estava destinat a l'elaboració de vi i oli. Considerat una de les 'catedrals del vi' catalanes i una de les Set Meravelles de Catalunya de 2007, el seu cos principal està format per tres naus paral·leles de diferent alçada amb voltes de maó sobre arcs de diafragma parabòlics, a les quals se suma una nau per a l'exposició dels seus productes. La façana, en tres nivells amb sòcol de pedra i fris ceràmic, es decora amb gàrgoles verdes i l'escut de l'entitat, obra del ceramista Xavier Nogués. Està declarat bé cultural d'interès nacional.
Monument
Torre situada al costat del molí de Gandesa, declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni). El molí hidràulic, avui força ensorrat, es localitza prop del santuari de la Fontcalda i aprofitava les aigües del riu Canaletes; sobre seu s'alça el basament d'una construcció defensiva de planta rectangular i murs gruixuts, aixecada combinant pedra picada disposada en filades d'opus spicatum amb tàpia a la part superior. Gandesa, capital de la comarca tarragonina de la Terra Alta, s'assenta en un altiplà envoltat de serres com la de Pàndols, i el riu de la Canaleta marca el seu límit meridional amb Prat de Comte i el Pinell de Brai.
Monument
El poblat ibèric del Coll del Moro, de la tribu dels ilercavons, corona una muntanya que domina una extensa àrea de comunicació natural entre el curs de l'Ebre i l'Aragó, al terme de Gandesa. Data dels segles VI-V aC i va estar presidit per una torre de planta el·lipsoidal de fins a vuit metres d'alçada que dominava el poblat; després de la segona guerra púnica, a finals del segle III aC, va passar de torre de guaita a recinte completament emmurallat, amb tallers dedicats en part a la producció de vi i de lli. A prop es va descobrir el 1953 una necròpoli de tres àrees d'enterrament amb túmuls datats entre els anys 800 i 450 aC, i el 2014 es va trobar a més un fortí romà dels segles II-I aC. És Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) i forma part de la Ruta dels Ibers.
Curiositat
Denominació d'origen constituïda el 1972 amb la creació del seu consell regulador, que abasta dotze municipis de la Terra Alta i unes 5.820 hectàrees de vinya. Entre les varietats blanques destaca la garnatxa blanca, juntament amb el macabeu i la parellada, amb la qual s'elaboren vins blancs joves, frescos i equilibrats; en negre dominen la garnatxa negra, la garnatxa peluda i el samsó, de color robí intens i estructura complexa. La zona compta amb 49 cellers i uns 1.250 viticultors; prop de la meitat de la producció s'exporta, en bona part a Alemanya. Entre el patrimoni arquitectònic destaquen els cellers modernistes de Pinell de Brai i Gandesa, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.
Monument
L'ermita del terme de Gandesa és el Santuari de la Fontcalda, a uns 13 km del poble al costat del riu Canaletes; l'edifici es va aixecar cap al segle XVI i l'església es va refer en estil neoclàssic al XVIII. Va ser incendiat i el seu interior destruït durant la Guerra Civil el 1936; restaurat després, continua sent lloc de romeria el primer diumenge de maig.
Activitat
Fira dedicada a l'oli i el vi de la Terra Alta, a Gandesa.
Activitat
La Fira del Vi de Gandesa correspon a la Festa del Vi de Gandesa - Mostra de vins de la DO Terra Alta, que en la seva 38a edició se celebrà del 31 d'octubre al 2 de novembre, amb cellers participants, tastos, gastronomia i activitats culturals al voltant del vi de la comarca.
Monument
L'ajuntament actual de Gandesa, de planta rectangular i obra vista d'aire classicista, s'aixeca al mateix solar del consistori anterior; la seva façana del carrer Carnisseries integra l'antiga capella de Santa Anna com a eix de simetria. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monument
El Museu Memorial de la Batalla de l'Ebre, a Gandesa, capital de la Terra Alta, aborda la història més recent d'aquesta comarca i de la Ribera d'Ebre, situant la batalla de l'Ebre com a eix del discurs expositiu. A través d'ella explica l'evolució social, política, econòmica i demogràfica del territori, estructurada en cinc àmbits: la memòria dels edificis, la del paisatge, la dels objectes, la de les persones i la del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE). El museu té el seu origen en la col·lecció d'aquesta entitat, nascuda el 1998 impulsada per un grup d'estudiosos i col·leccionistes de Gandesa interessats a recuperar material documental, bèl·lic i cultural de la batalla de l'Ebre i la guerra civil.
Fita
El 17 d'octubre de 1319 es va celebrar a l'església parroquial de l'Assumpció de Gandesa el casament, concertat en secret al monestir de Santa Maria de Huerta (Sòria), entre l'infant Jaume d'Aragó, hereu de Jaume II, i la infanta Elionor de Castella, de només tres anys, pensat per unir les forces dels dos regnes davant els musulmans. Complert el compromís davant l'altar, l'infant, que ja havia mostrat vocació religiosa, va fugir de la cerimònia deixant la núvia plantada; la llegenda diu que en la fugida va perdre un guant, origen de l'escut de la vila. Dos mesos després, a Tarragona, va renunciar al tron en favor del seu germà Alfons i va entrar a l'orde de Montesa. El 2014 el grup de teatre local La Farsa va recrear l'episodi als carrers del nucli antic de Gandesa.
Fita
Durant la primera guerra carlina (1833-1840) la vila, fortificada i lleial al govern liberal, va ser atacada almenys set vegades per les partides del general Ramón Cabrera. Els setges van arruïnar les collites i van despoblar bona part del terme.
Fita
El 1938 la capital comarcal va ser l'objectiu principal de l'ofensiva republicana de l'Ebre. La XV Brigada Internacional la va defensar durant dies abans de retirar-se, i el front va quedar fixat a la cançó popular Si me quieres escribir.