Poble
Baix Pallars és un municipi de l'extrem meridional del Pallars Sobirà, a la província de Lleida, format el 1969 per la fusió de Baén, Gerri de la Sal, Montcortès i Peramea, i integra la vila de Gerri de la Sal, la seva capital, coneguda per la seva antiga explotació salinera i el seu alfolí. Té 345 habitants (INE 2025) i el riu Noguera Pallaresa el recorre de nord a sud, formant la vall de Gerri de la Sal abans d'abandonar el municipi pel congost de Collegats. L'extracció de sal a les salines de Gerri va ser antigament molt lucrativa, va decaure al segle XX per la competència i va patir danys en les riuades de 1982; avui, restaurades, és un dels principals atractius turístics, juntament amb l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal.
Monument
Castell d'arquitectura popular en grans blocs calcaris de 50-60 cm de gruix, documentat des de 908 sota els comtes de Pallars; al segle XIII va passar als Vilamur, al XV als Bellera, i després als comtes de Pallars, als ducs de Cardona (1487) i als comtes d'Erill (1632), que el van mantenir fins a la fi del règim senyorial. Es conserven restes de murs al sud i a l'oest sobre un promontori rocós, al costat de la Torre de Colomers, parcialment conservada, a l'extrem sud del poble.
Monument
Torre de defensa medieval de planta quadrada, situada a la part més alta de la vila de Gerri de la Sal, al costat del paratge de Capdevila, prop de la Font de la Vila, al final del carrer La Pau. Els seus murs, de carreus poc treballats però ben alineats, permeten datar-la al segle XIII: fan 7,15 per 7,4 metres de planta i 1,65 metres de gruix, amb una alçada conservada d'uns deu metres, equivalent a dos o tres pisos. La porta original, al mur nord, està avui cegada, i es conserven una altra porta parada i diverses espitlleres. Formava part de l'entramat defensiu de Gerri de la Sal, vila que conserva també un pont romànic del segle XI i les ruïnes del monestir; el seu interior no és lliurement accessible.
Monument
Torre de vigilància dels segles XII-XIII situada a l'extrem del poble de Peramea, diametralment oposada a les ruïnes del castell, amb el qual formava probablement un sistema defensiu complementari; coneguda com Torre de Colomers o de la Guàrdia, avui està força deteriorada però és visitable.
Monument
Gerri de la Sal és la capital del municipi de Baix Pallars, al sud del Pallars Sobirà, en un eixamplament de la vall de la Noguera Pallaresa entre els congosts d'Arboló i Collegats. El seu nom està lligat a l'explotació de la sal des de l'edat mitjana. De l'antic monestir de Santa Maria de Gerri, fundat a principis del segle IX, només es conserva l'església, consagrada el 1149. El nucli més antic, documentat ja al segle XII com a vila closa, forma una estructura compacta de cases les parets posteriors de les quals feien de muralla, agrupades al voltant de la plaça de Sant Feliu. Creua el riu el pont medieval de Gerri, de finals del segle XI o principis del XII, d'un sol arc, 33 metres de longitud; a la part alta del poble s'alça a més la Torre de la Presó, edifici medieval.
Monument
Església del monestir de Gerri de la Sal, de planta basilical de tres naus sense transsepte i tres absis semicirculars, del segle XII, amb volta de canó reforçada per arcs faixons i trenta capitells esculpits. El monestir es va fundar el 807 sota l'advocació de Sant Vicenç, va obtenir protecció papal el 966 sota la de Santa Maria i va arribar a ser el més ric del bisbat d'Urgell als segles XII-XIII; va decaure des del XIV i es va secularitzar amb la desamortització de 1835. La sala capitular conserva pintures murals barroques restaurades el 2012.
Monument
L'Alfolí de la Sal de Gerri és un gran edifici de planta rectangular, de 26,46 per 24,85 metres, amb tres plantes a la façana principal i dues al lateral oposat, construït amb carreus de pedra regulars. Va pertànyer al Monestir Reial de Santa Maria de Gerri fins a l'exclaustració de 1835; abans, el 1716, Felip V havia incorporat l'explotació de la sal al patrimoni reial. Avui és de propietat municipal i, després d'una remodelació recent, funciona com a museu que explica el procés de producció salinera de la vall. Està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Nucli medieval de traçat gairebé rectangular (uns 150 x 70 m) recorregut per dos carrers porxats paral·lels que donen accés a totes les cases, dissenyat com a recinte tancable amb l'interior infranquejable; construït en pedra, fusta i teula àrab, amb balcons i ràfecs de fusta. El castell que el coronava només conserva avui la Torre del Colomer, en ruïna parcial a l'extrem sud; el municipi es va integrar a Baix Pallars el 1969 i conserva escuts heràldics a les façanes.
Activitat
Festa major de Baix Pallars.
Fita
Les salines de Gerri, que van arribar a produir unes 1.500 tones anuals, van entrar en crisi al segle XX davant la sal industrial. Les riuades de 1937 i de 1982 van destruir bona part de les eres i van precipitar el tancament.
Gastronomia
Sal obtinguda per evaporació de l'aigua d'una font salada a les eres de Gerri, apreciada històricament per la seva finor. Després de l'abandonament industrial es recuperen sectors de les salines amb finalitat patrimonial i de producció artesanal.