Poble
Vilaller és un municipi de muntanya de l'Alta Ribagorça, a la província de Lleida, situat a la vall de Barrabés a la vora de la Noguera Ribagorçana, amb 496 habitants. El nucli es divideix en dues parts a cada costat del riu: el poble antic, a la muntanya, i un barri nou desenvolupat amb el turisme, al costat de la carretera que l'uneix amb la Vall d'Aran. Conserva un pont gòtic sobre el riu i l'església parroquial de San Clemente, d'estil barroc i campanar octogonal, mentre que al nucli agregat de Senet de Barrabés s'aixeca l'església romànica de Santa Cecilia. Vilaller viu sobretot de la ramaderia bovina i ovina, i la vigília de Sant Joan celebra la seva baixada de falles del Pirineu, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Activitat
La Festa Major de Vilaller se celebra del 13 al 18 d'agost, amb el tradicional Ball del Tatero i el canvi de majordoms el dia 15; el patró del poble és Sant Climent (23 de novembre), i al gener se celebra a més la Festa de Sant Sebastià, una de les més antigues de la localitat.
Monument
El pont medieval de Vilaller creua la Noguera Ribagorçana al seu pas pel poble. Es tracta d'un pont d'estil gòtic, del segle XVII, del qual avui només es conserva una part, després de quedar destruït en bona mesura per la riuada de 1963.
Natura
La vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, en el vessant sud, que forma la capçalera del riu Noguera Ribagorçana i s'obre, en direcció al port de Vielha, entre boscos i pastures d'alta muntanya. La major part pertany al terme de Vilaller, tot i que alguns trams cauen en el terme aragonès de Montanuy i en el de Vielha e Mijaran, al voltant del túnel de Vielha. L'envolten muntanyes de més de 2.600 metres, com el pic del Port de Vielha al nord, i diversos cims de més de tres mil metres a l'oest i a l'est, entre ells els Besiberri i el Comaloforno. Dona nom a la vall -o el pren d'ella- l'antic monestir de Sant Andreu de Barravés, de pes important a finals de l'alta edat mitjana, tot i que no se'n coneix amb certesa l'emplaçament exacte.
Monument
Ajuntament històric de Vilaller.
Activitat
La fira de tardor de Vilaller és la Fira de Tots Sants i del Cep, celebrada el primer cap de setmana de novembre; al segle XIX ja es documentava una fira anual de tres dies per Tots Sants, alternada amb la del veí Pont de Suert.
Natura
Congost excavat per la Noguera Ribagorçana entre Vilaller i la Ribagorça, a l'entrada de l'Alta Ribagorça.
Natura
Accés sud al túnel de Vielha des de Vilaller (Alta Ribagorça, Lleida), que comunica l'Alta Ribagorça amb la Val d'Aran. La boca sud se situa a 1.593 metres d'altitud, a la fondalada de Molières. El túnel original, de 5.230 metres de longitud i 12 d'amplada, es va començar a foradar cap al 1926 i va trigar uns 22 anys a completar-se: va quedar perforat el 1941, tot i que no es va obrir al trànsit fins al 1948. Abans de la seva obertura, l'única via per travessar la muntanya era el Port de Vielha, a 2.444 metres, intransitable a l'hivern per la neu. Un segon túnel, inaugurat el 4 de desembre de 2007, va afegir dos carrils de pujada cap al sud i un de baixada cap al nord.
Curiositat
Centrals hidroelèctriques de l'ENHER construïdes des de mitjan segle XX (Senet, Vilaller, Bono, Llesp, entre d'altres), motor del desenvolupament econòmic modern de la comarca.
Monument
La central hidroelèctrica de Vilaller, a la conca de la Noguera Ribagorçana i dins del sistema de salts d'ENHER a l'Alta Ribagorça, es va construir el 1952. Capta l'aigua mitjançant un canal de 6,3 quilòmetres amb un cabal de 7 metres cúbics per segon i desenvolupa una potència de 4.200 quilowatts. Va formar part de la xarxa d'aprofitaments hidroelèctrics aixecada a la comarca entre els anys 1940 i 1960, que va incloure també els salts de Senet, Bono i Pont de Suert, aprofitant els desnivells de la vall per produir electricitat.
Natura
Mirador sobre el congost excavat per la Noguera Ribagorçana entre Vilaller i la Ribagorça aragonesa.
Natura
Entorn d'alta muntanya del terme de Vilaller, a la capçalera de la Noguera Ribagorçana. El municipi assoleix les seves cotes més altes al Besiberri Sud (3.023 m) i al Besiberri Nord (3.009 m), al cor de la vall de Besiberri, descrita com una de les valls del Pirineu català de més bellesa i personalitat, amb llacs alpins i circs glacials. La Noguera Ribagorçana fa de límit natural en bona part del terme, on es troba també el pantà de Senet, repartit entre dos municipis. El territori limita amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mentre que el nucli de Vilaller se situa a 981 metres d'altitud.
Fita
Iniciades les obres cap al 1926 i aturades per la Guerra Civil, la perforació es va completar el 1941 amb mà d'obra de presoners de guerra i no es va obrir al trànsit fins al 1948. Amb 5.240 metres va ser el túnel de carretera més llarg del món fins al 1964.
Fita
El nucli apareix documentat des del 1118 i el seu castell des del 1310, en un punt de control del pas de la Noguera Ribagorçana cap a la Val d'Aran. La vila va viure del bestiar i del bosc fins a l'arribada de les centrals hidroelèctriques.
Monument
Edifici barroc del segle XVIII que presideix el nucli antic, aixecat sobre un temple anterior. El seu volum i el seu campanar dominen el caseriu esglaonat sobre la Noguera Ribagorçana, en el pas cap al túnel de Vielha i la Val d'Aran.
Gastronomia
Plat tradicional pirinenc fet amb sang i fetge de xai saltats i acompanyats d'una salsa agredolça amb mel. Es prepara en època de matança i és una de les elaboracions que millor conserva el receptari d'aprofitament de la vall.
Gastronomia
Les patates s'anomenen trumfes al Pirineu de Lleida i aquí es guisen amb el suc de la cansalada fregida, un plat d'aprofitament típic de la matança. Acompanya carns de la comarca i apareix a les cartes dels restaurants de muntanya.
Gastronomia
Els formatges d'ovella i cabra del Pirineu inclouen el serrat, premsat i curat, i el tupí, elaborat triturant restes de formatge amb aiguardent i deixant-los fermentar en un recipient de fang. Es prenen amb pa i són de sabor molt intens.