Poble
El Pont de Suert és la capital de l'Alta Ribagorça, a la província de Lleida, i punt de partida per a esports d'aventura com el ràfting i l'excursionisme. Té 2.381 habitants (INE 2025) i s'estén per la vessant esquerra del riu Noguera Ribagorçana, entre la baixa vall de Bohí, al nord, i la vall de Viu, al sud, amb altituds d'entre 2.627 i 830 metres. Al casc antic es conserven la plaça Major, la plaça del Mercadal, l'església vella romànica, modificada al segle XVIII, i el Palau Abacial, gòtic civil rehabilitat a finals del segle XX; a l'eixample es va aixecar el 1955 una església contemporània, obra de l'enginyer Eduardo Torroja. Després de l'annexió el 1968 de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata, el terme va arribar a gairebé 150 km².
Activitat
La Festa Major del Pont de Suert se celebra el segon dijous d'agost (6-9 d'agost del 2026), amb havaneres, mercat artesà i de pagès, correfoc i concerts. El calendari festiu del poble inclou també la Vigília de Sant Joan amb la Festa de les Falles i la Fira de la Girella.
Monument
Ajuntament històric del Pont de Suert, capital de l'Alta Ribagorça.
Activitat
La festa d'hivern més assenyalada del municipi del Pont de Suert és en realitat la de Llesp, un dels pobles agregats el 1968: allà Sant Blai, el 3 de febrer, és festa major tot i que la parròquia estigui dedicada a un altre sant, i el seu relicari dels segles XVII-XVIII es conserva avui a la Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça.
Natura
Tram del riu Noguera Ribagorçana al seu pas pel Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Neix al Barranc de Molières, a la Vall d'Aran, i recorre uns 130 quilòmetres fins a desembocar al Segre prop de Corbins, al Segrià. Al llarg del seu curs està regulat per quatre embassaments: Baserca, Escales, Canelles i Santa Anna.
Curiositat
Restes i topònims vinculats a la presència de l'orde del Temple a la comarca de l'Alta Ribagorça, entre el Pont de Suert i Vilaller.
Curiositat
Dansa tradicional de bastons pròpia del nucli de Malpàs, al terme del Pont de Suert. Malpàs és l'única població de l'Alta Ribagorça que conserva aquest ball, que tradicionalment es feia el dia de Sant Pere.
Activitat
La Fira de la Girella se celebra cada any el tercer o quart diumenge d'octubre al nucli antic del Pont de Suert (Alta Ribagorça). El seu origen és recent, de l'any 2000, i busca la dinamització turística i la difusió de les tradicions locals, amb sectors dedicats a la girella i la Confraria de Sant Sebastià, els oficis antics, el comerç, la ramaderia i exposicions històriques. La girella és l'únic embotit que fa servir el xai com a base, amb orígens del segle XV, tradicional de la Ribagorça; antigament plat reservat per a grans ocasions i, al Pont de Suert, plat per excel·lència de la Confraria de Sant Sebastià, patró del poble. Durant la fira es fa una demostració de la seva elaboració i s'ofereix degustació gratuïta. El 2025 va arribar a la seva vint-i-cinquena edició.
Activitat
La Festa de Sant Sebastià del Pont de Suert té el seu origen en la Confraria de Sant Sebastià, fundada al municipi el 1586; el Llibre Vell de 1730 recull el seu text fundacional i els seus estatuts. Reconeguda com a festa patrimonial d'interès nacional, se celebra els dies 19, 20 i 21 de gener, amb misses solemnes, el cant dels goigs i l'adoració de la relíquia del sant. El seu acte central és la processó del dia 20, festivitat de Sant Sebastià, que recorre cada any un barri diferent per rigorós torn i reuneix una participació massiva del poble. Els actes inclouen diversos àpats rituals de la Confraria i culminen el dia 21 amb el nomenament dels nous priors, que reben una poma en una cerimònia tradicional. Només es va interrompre el 1937 i el 1938, per la Guerra Civil.
Activitat
El Pont de Suert té una autèntica celebració major d'hivern, tot i que repartida entre els seus nuclis: la Festa de Sant Sebastià a la vila principal (amb Confraria pròpia) i la Festa Major de Sant Blai a Llesp, el 3 de febrer, nucli agregat el 1968.
Natura
Itinerari que segueix el curs de la Noguera Ribagorçana pel terme del Pont de Suert.
Fita
El comtat es va formar el 872, quan Ramon II de Pallars-Ribagorça va aprofitar la feblesa tolosana per fer-se amb el territori. Va tenir capital i seu episcopal a Roda d'Isàvena, i el 1018 va passar a Pamplona fins a integrar-se al regne d'Aragó el 1043.
Fita
El monestir de Santa Maria de Lavaix està avui en ruïnes, negades la major part de l'any pel pantà d'Escales, al terme d'El Pont de Suert (Alta Ribagorça); quan l'embassament baixa, s'hi accedeix a peu des de la boca sud del túnel de Lavaix, a la carretera N-260. Va ser fundat el 848 per l'abat Trasoad, que hi va traslladar el primitiu monestir de Sant Julià de Sentís, a un lloc anomenat Vilanova, possiblement unes coves avui submergides. És el monestir català que més vegades va canviar de bisbat, passant per Urgell, l'efímer de Pallars, Roda, Barbastre i finalment Lleida; va ser benedictí cap al 947 i va adoptar la regla cistercenca el 1223 amb el bisbe Berenguer d'Erill. Abandonat després de l'exclaustració de 1835, el seu arxiu va patir espolis des de la Guerra de Successió.
Monument
Promoguda per la hidroelèctrica ENHER, es va projectar el 1952, es va construir entre 1953 i 1955 i es va consagrar el 7 de setembre d'aquell any. La va signar l'enginyer Eduardo Torroja amb l'arquitecte José Rodríguez Mijares, amb voltes laminars de maó pioneres.
Fita
El 1968 tres antics municipis es van fusionar amb la capital comarcal, que va passar de 12,72 a 148,1 quilòmetres quadrats. L'operació responia al despoblament dels pobles de muntanya i explica la dispersió actual de nuclis dins del terme.
Fita
La comarca es va crear per llei el 1988, segregant aquests tres municipis del Pallars Jussà i recuperant una entitat històrica reconeguda des del 1939. Amb uns 4.000 habitants en 427 quilòmetres quadrats, és la menys poblada de Catalunya.
Gastronomia
La girella és l'únic embotit que fa servir el xai com a base, amb orígens que es remunten al segle XV a la cuina de muntanya del Pallars i la Ribagorça. Antigament era un plat reservat per a grans ocasions, com bodes, i al Pont de Suert és el plat per excel·lència de la Confraria de Sant Sebastià, patró de la localitat. S'elabora amb la freixura del xai -budells, fetge i cor- embotida i cuita, i se serveix en rodanxes a la planxa o guisada amb patata. Des de l'any 2000, el tercer o quart diumenge d'octubre, el nucli històric del Pont de Suert celebra la Fira de la Girella, amb una demostració en directe de la seva elaboració i degustació gratuïta per al públic.
Gastronomia
Llonganissa curada de forma aplanada, de magre de porc i cansalada amb pebre, típica del Pallars i la Ribagorça. Es cura al fred sec del Pirineu i es menja crua a talls fins, sovint amb pa de pagès i formatge d'ovella.