Poble
La Vall de Boí és un municipi de l'Alta Ribagorça, a la província de Lleida, que reuneix nou nuclis al voltant del riu Noguera de Tor, principal afluent del Noguera Ribagorçana, la capçalera del qual se situa a Barruera, que va donar nom al municipi fins al 1996. Històricament es dividia en la vall de Caldes, la vall de Boí pròpiament dita i la Ribera, i avui és seu del conjunt d'esglésies romàniques declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. Format per l'acció d'una glacera quaternària, conserva nombrosos llacs d'origen glacial, com els de Monges, Mangades i Travessani, i dona accés al parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a més d'acollir l'estació d'esquí de Boí-Taüll, la de major cota de tot el Pirineu. Compta amb 1.122 habitants (INE 2025).
Monument
La més emblemàtica de les esglésies romàniques de la Vall de Boí, famosa pel seu campanar de sis pisos i el Pantocràtor conservat originalment al seu absis. S'aixeca a l'entrada sud-oest del nucli de Taüll, a prop de Santa Maria de Taüll, amb la qual va compartir parroquialitat durant bona part de l'edat mitjana. Va ser consagrada el 10 de desembre de 1123 per Sant Ramon, bisbe de Roda, un dia abans que Santa Maria. De planta basilical, té tres naus separades per columnes cilíndriques, coberta de fusta a dues vessants i capçalera amb un absis i dues absidioles; els murs són de petits carreus de granit ben tallats. El campanar, de planta quadrada i sis pisos d'alçada, se situa a la façana meridional, molt a prop dels absis.
Monument
L'església de Santa Maria s'alça al centre del casc antic de Taüll, al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Forma part del conjunt d'esglésies romàniques de la vall de Bohí declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Va ser construïda alhora que la propera església de San Clemente, situada uns quants centenars de metres al sud-est, a l'entrada del poble, i totes dues es van consagrar el 1123. Durant el segle XVIII, Santa Maria va exercir com a única parròquia de Taüll, mentre que San Clemente va passar a ser capella del cementiri modern, tot i que en els segles anteriors les dues esglésies havien compartit la funció parroquial.
Monument
Església parroquial romànica del poble de Boí, centre històric de la Vall de Boí a la qual dona nom, a l'Alta Ribagorça. Forma part, juntament amb la resta d'esglésies romàniques de la comarca, del conjunt declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Bastida al segle XI amb tres naus rematades en tres absis i coberta de fusta, avui només conserva un absis i el campanar, de planta quadrada i decoració llombarda, que va perdre els seus tres cossos superiors en un incendi del segle XIII. Les seves pintures murals romàniques, avui conservades al Museu d'Art de Catalunya de Barcelona, inclouen temes de bestiari, com camells, galls i animals fantàstics, i una escena destacada amb la lapidació de Sant Esteve.
Monument
L'església de Santa Eulàlia, a Erill la Vall (la Vall de Boí, Lleida), és un temple romànic d'estil llombard aixecat en el primer terç del segle XII, vinculat aleshores al bisbat d'Urgell; juntament amb la resta d'esglésies de la vall, forma part del conjunt declarat Patrimoni Mundial per la Unesco l'any 2000. Té una sola nau allargada amb capçalera triconque, formada per l'absis i dues absidioles laterals, i una esvelta torre de sis pisos afegida més tard, decorada amb arquets cecs a la manera llombarda. Va conservar originalment un notable grup de talles policromades romàniques que representaven el Descendiment de la Creu, descobert el 1907 i tallat en fusta de pollancre, amb les figures de Crist, Josep d'Arimatea, Nicodemus, els dos lladres, Maria i Joan.
Monument
L'església de Sant Feliu de Barruera és el temple parroquial romànic del poble de Barruera, al terme de la Vall de Boí, situat a llevant del nucli, fora del sector històric, i forma part del grup d'esglésies romàniques de la Vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Està documentada des del segle XI en escriptures del monestir de Lavaix, i al llarg de l'edat mitjana i l'edat moderna apareix lligada al sistema de co-rectors propi de la vall, sacerdots nascuts en ella entre els quals es repartien les rendes del benefici parroquial. L'edifici es va aixecar entre els segles XI i XIII; als anys setanta del segle XX una intervenció va alliberar la capçalera d'afegits posteriors, va modificar les cobertes i va consolidar el campanar.
Monument
A Durro, dins la Vall de Boí, es conserva un conjunt de dues esglésies romàniques incloses en el Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 30 de novembre de 2000 com a part de les Esglésies romàniques de la Vall de Boí. La Nativitat, de la segona meitat del segle XII i amb influències de Santa Maria d'Alaó de Sopeira, té nau llarga i estreta amb volta de canó, campanar quadrat i un pòrtic amb arcades; la seva portalada conserva un crismó amb dues aus afrontades. Va ser declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1991 i restaurada el 1983, el 1994 i entre el 2000 i el 2003. L'ermita de Sant Quirc, també del segle XII, té nau única, absis semicircular i volta de canó; al seu interior es va trobar un frontal d'altar amb el martiri de Sant Quirc i Santa Julita, avui al MNAC.
Monument
L'església de Santa Maria de Cardet és el temple parroquial romànic del poble de Cardet, a l'extrem nord-est del nucli, dins el municipi de la Vall de Boí, i forma part del conjunt d'esglésies romàniques de la vall declarat Patrimoni de la Humanitat. La seva construcció, posterior als primers anys del segle XIII, es va deure a una operació del monestir de Lavaix, senyor del lloc. Consta d'una sola nau amb absis semicircular i s'adapta al pendent del terreny amb dues plantes superposades, amb un nivell inferior semisoterrat i volta de pedra; la façana de ponent està rematada per un campanar d'espadanya. L'interior va ser molt transformat i l'absis queda avui ocult per un retaule barroc del segle XVIII; el frontal romànic original es conserva al Museu d'Art de Catalunya.
Monument
L'església de Cóll, al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Lleida), està dedicada oficialment a Santa Maria, tot i que avui es coneix com a església de l'Assumpció. És un temple romànic del segle XII, consagrat l'any 1110, i forma part del conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Conserva el seu campanar, portalada i decoració exterior originals.
Natura
Accés occidental al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, des de la Vall de Boí. Aquesta vessant comprèn la vall del riu de Sant Nicolau i la capçalera de la vall de la Noguera de Tor; entre els estanys de Llong i Llebreta, el riu de Sant Nicolau forma els característics meandres que donen nom a Aigüestortes, sorgits en antics plans que ocupaven estanys glacials. Entre els seus llacs destaquen Llebreta, Sarradé, Contraix, Llong, Mussoles i Ribera, restes de l'erosió glacial quaternària, i els seus cims més alts són el Comaloforno (3.033 m) i el Besiberri Sud (3.023 m). La vegetació varia amb l'altitud, de boscos caducifolis a pinedes de pi negre i prats alpins, amb isards, àguiles daurades i perdius blanques entre la seva fauna.
Natura
Santuari amb balneari i caseriu annex situat a 1.470 metres d'altitud, a la marge dreta del Noguera de Tor, al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), dins l'únic parc nacional de Catalunya. Deu el seu nom a les nombroses fonts d'aigües mineromedicinals de la zona: la més coneguda, la font del Bou, s'embotella i es comercialitza com a aigua mineral declarada mineromedicinal el 1887; la font de la Tartera també s'utilitza com a aigua medicinal, i la font de Santa Llúcia, per guarir els ulls. El santuari, dedicat a la Mare de Déu, està documentat des de l'edat mitjana, tot i que l'edifici actual és majoritàriament d'època moderna. Es troba al quilòmetre 20 de la carretera L-500, a 8,5 quilòmetres al nord de Barruera, cap del municipi.
Natura
Boí Taüll Resort és l'estació d'esquí amb les cotes més altes del Pirineu català, fins als 2.751 metres al Puig Falcó, situada a la capçalera de la Vall de Mulleres, dins el terme de la Vall de Boí, i limítrofa amb la zona perifèrica del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La seva orientació nord afavoreix la qualitat de la neu. El domini esquiable suma deu pistes verdes, set blaves, vint-i-sis vermelles i nou negres, amb desnivells de fins a 750 metres. Disposa d'aparcament per a 1.500 vehicles, escola d'esquí, lloguer i reparació de material, heliport, servei mèdic i una zona de snowpark. El 2018, després de ser comprada per la Generalitat de Catalunya per salvar-la de la fallida, va ser escollida millor estació d'esquí d'Espanya als World Ski Awards.
Curiositat
El conjunt romànic de la Vall de Boí reuneix nou esglésies i ermites construïdes entre els segles XI i XII: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Maria de Cóll, Santa Maria de Cardet, la Nativitat de Durro i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Segueixen l'estil importat de Llombardia, amb un treball acurat de la pedra i campanars de gran elegància; la seva construcció va ser costejada pels barons d'Erill amb la plata de les campanyes catalanes. Els frescos originals, entre ells el Pantocràtor de Sant Climent, es conserven avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La UNESCO va declarar el conjunt Patrimoni Mundial el 30 de novembre de 2000.
Monument
Antic castell documentat des del segle XII, vinculat a l'herència dels senyors d'Erill que dominaven bona part de la Vall de Boí.
Monument
Centre d'interpretació del conjunt d'esglésies romàniques de la vall, amb seu a Erill la Vall, situat just darrere l'església parroquial romànica de Santa Eulàlia. El centre dona a conèixer el ric patrimoni artístic romànic de la Vall de Boí, entre el qual destaca el grup escultòric en fusta del Davallament d'Erill la Vall, del segle XII, avui conservat al Museu Episcopal de Vic.
Activitat
Baixada de falles de foc de Durro, la primera de les que se celebren a la Vall de Boí, part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de les festes del foc del solstici d'estiu al Pirineu. Se celebra vinculada a la festivitat de Sant Quirc, patró del poble.
Activitat
Les Falles de Boí formen part de les falles del Pirineu, festa del foc del solstici d'estiu declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. A la Vall de Boí la tradició es diu «córrer falles»: torxes enceses baixen de les muntanyes fins al poble la nit de Sant Joan, del 23 al 24 de juny, juntament amb les de Durro, Senet, Vilaller i Pont de Suert, formant una cadena de foc per tota la vall.
Activitat
Baixada de falles de foc de Barruera (la Vall de Boí, Alta Ribagorça), dins del cicle de festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus. El cap de setmana següent a les fogueres de Sant Joan a Boí, els mossos baixen des de les altures grans troncs cremant fins a la plaça del poble, on acaben en una foguera acompanyada de balls i celebracions tradicionals. Aquesta tradició, compartida per les poblacions pirinenques de la zona, va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'1 de desembre de 2015.
Activitat
Baixada de falles d'Erill la Vall entorn del 12 de juliol, dins la festa major de Sant Cristòfol, amb més de 150 fallaires baixant la muntanya amb torxes enceses. La UNESCO va inscriure aquesta tradició l'1 de desembre de 2015 juntament amb la d'altres 62 pobles del Pirineu.
Activitat
Les Falles de Taüll se celebren el tercer cap de setmana de juliol i tanquen el cicle estiuenc de festes del foc a la Vall de Boí. El divendres té lloc la baixada de falles; el dissabte, activitats i nit de festa; i el diumenge, el ball de Sant Isidre i la Pila i el Ball Pla, danses tradicionals del poble, que conserva a més dues de les esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000.
Monument
El Refugi Ventosa i Calvell s'alça al costat de l'estany Negre de Boí, a 2.220 metres d'altitud, al peu de les Agulles de Travessani, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i a la Vall de Boí (Alta Ribagorça); és una de les portes d'entrada al parc des d'aquesta vall. Propietat del Centre Excursionista de Catalunya, l'edifici actual es va inaugurar el 1979 i roman guardat gairebé tot l'any, amb capacitat per a 69 places, dutxa d'aigua calenta i servei d'àpats; quan tanca la part guardada, queda obert un refugi d'hivern amb 6 places. Porta el nom del seu mecenes, el polític Joan Ventosa i Calvell, forma part de la travessa Carros de Foc i serveix de base per a ascensions al Besiberri, el Montardo o la Punta Alta.
Natura
L'Estany Negre, també anomenat Negre de Caldes, és un llac d'origen glacial situat a 2.134 metres d'altitud al terme de la Vall de Boí, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la capçalera de Caldes, a l'entrada de la vall de Colieto. Té 9 hectàrees de superfície i 35 metres de profunditat màxima; rep les aigües de l'estany de Colieto i desguassa pel riuet d'Estany Negre. S'estén als peus de les parets dels Pics de Comalespada i de les Agulles de Travessani, sobre les quals s'alça el refugi Joan Ventosa i Calvell, des d'on es gaudeixen vistes del massís del Besiberri. La ruta més habitual per arribar-hi surt de la presa de Cavallers, pel Pletiu de Riumalo, el barranc de les Llastres i el Pas de l'Ossa.
Curiositat
Gastronomia de muntanya basada en productes artesans locals, formatges i embotits elaborats seguint tradicions ancestrals de la vall.
Activitat
Festa major del nucli de Taüll, seu de les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria.
Activitat
La Festa Major d'Erill la Vall, nucli de la Vall de Boí i seu del Centre del Romànic, se celebra el 10 de juliol en honor a Sant Cristòfol, patró dels automobilistes i viatgers, amb la benedicció dels vehicles. Aquell mateix dia coincideix amb la Festa de les Falles, en què es baixa encesa des de la muntanya una soca de fusta anomenada faro, el descens nocturn de la qual crea un rastre de petites llums per la vessant.
Activitat
Festa Major de Barruera l'1 d'agost, en honor a Sant Feliu; el 23 de juny se celebra a més la Festa de les Falles i de Sant Cristòfol, al nucli que dona nom a la Vall de Boí des de la fusió de 1965.
Activitat
Festa Major de Durro, al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Lleida), nucli de les falles del solstici d'estiu. Se celebra la primera quinzena de juny i té el seu origen en ritus ancestrals, anteriors als pobles indoeuropeus, en què el foc servia per foragitar els mals esperits i agrair les collites. Els joves del poble tallen pins per fer torxes resinoses, les falles, amb les quals descendeixen enceses per la muntanya formant rius de foc fins a arribar a la plaça, on la festa culmina amb una foguera comunitària i balls tradicionals.
Natura
L'embassament de Cavallers, construït el 1960 a la capçalera del riu Noguera de Tor -afluent del Noguera Ribagorçana i, per tant, de la conca de l'Ebre-, se situa a 1.781 metres d'altitud, amb la coronació de la presa a 1.784 metres. És una presa de contraforts de 70 metres d'alçada i 360 de longitud, amb una capacitat de 16 hectòmetres cúbics. Queda dins la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i és la porta d'entrada al parc per la Capçalera de Caldes, a la Vall de Boí. Des de la presa surten rutes de muntanya cap al pic de Comaloforno, diversos estanys i refugis, amb senders de considerable dificultat que recorren aquesta capçalera pirinenca.
Natura
La vall de Sant Nicolau s'estén a la llera esquerra del riu Noguera de Tor, dins el terme de la Vall de Boí, formada pel seu afluent del mateix nom, que discorre d'est a oest per la zona nord-oriental de l'Alta Ribagorça. S'hi accedeix per una pista que surt de Caldas de Bohí i desemboca en un congost estret, flanquejat pel pic de Comaltes i la serra de Martí Llac, amb cims nevats bona part de l'any; bona part de la zona occidental del parc nacional d'Aigüestortes pertany a aquesta vall. Al costat del llac de Llebreta, a 1.617 metres, s'alça l'ermita de San Nicolás, reconstrucció moderna de la romànica del segle XII, enderrocada per un terratrèmol. Més a l'est, a Aiguastortas, el riu forma una xarxa de canals i illots entre un bosc d'avets.
Monument
L'ajuntament de la Vall de Boí té la seva seu a Barruera, un dels pobles de la vall que van conservar ajuntament propi fins al 1847; el 1965 Barruera i Durro es van fusionar, i el terme no va adoptar el nom actual de la Vall de Boí fins al 1996.
Curiositat
Nucli de Cardet, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), amb només 8 habitants el 2025 i situat a 1192 metres d'altitud. Citat ja el 1054 com a terme de Castilló de Tor, va ser disputat a l'edat mitjana entre els comtes de Pallars Sobirà i Pallars Jussà, i el 1157 Bernat I d'Erill va donar el seu castell al monestir de Lavaix; el 1845 Pascual Madoz comptabilitzava 7 cases i 18 habitants. És seu de l'església romànica de Santa Maria de Cardet, part del conjunt romànic de la Vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat, l'alt absis de la qual, alçat sobre un fort desnivell, es veu des de llocs tan llunyans com Barruera.
Curiositat
El nucli de Cóll, al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Lleida), està documentat des de 1054 com a part del terme de Castilló de Tor. Va tenir ajuntament propi des de 1812 fins a la seva incorporació a Barruera el 1847; el 1553 el fogatge li atribuïa 13 focs, uns 65 habitants. És a 1.164 metres d'altitud, a la vora dreta del riu Noguera de Tor, sota l'estret de les Cabanasses. La seva església, dedicada originalment a Santa Maria de Cóll i avui advocada a l'Assumpció, és romànica del segle XII, conserva un retaule gòtic i dues talles del segle XVI, i s'alça apartada del poble, cap al sud-est, avui com a església del cementiri. El conjunt, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la figura de protecció patrimonial catalana equivalent al Bien de Interés Cultural estatal), forma part del conjunt romànic de la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat.
Curiositat
Petit nucli de la Vall de Boí, entre Barruera i Erill la Vall, situat a 1.337 metres d'altitud a la vora esquerra del riu Noguera de Tor. Documentat cap al 1070 en acords entre comtes pallaresos, va pertànyer als barons i després comtes d'Erill fins a l'extinció dels senyorius el 1831. Un incendi va destruir gran part del nucli original, inclosa la seva església romànica, per la qual cosa els veïns es van traslladar a la vora del riu; el poble vell va quedar abandonat i avui només subsisteixen algunes cases prop de la Palanca de Saraís, com Casa Arnalló i Casa Capdevila. És l'únic poble de la Vall de Boí l'església del qual, dedicada a Sant Llorenç, no és romànica, tot i que conserva restes d'un absis romànic al solar de l'antiga abadia.
Monument
L'ermita de Sant Nicolau es troba a la vall de Sant Nicolau, dins el municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, al costat del llac o estany de Llebreta, a 1.617 metres d'altitud i envoltat per un circ de muntanyes. La construcció actual és moderna, ja que l'ermita original, fundada al segle XII, es va esfondrar a conseqüència d'un terratrèmol. La vall, formada pel riu de Sant Nicolau, és el punt de pas cap a l'enclavament d'Aigüestortes, ja dins el parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, on el riu forma una xarxa de canals i illots entre un bosc d'avets, comunicats per petits ponts de troncs de fusta.
Natura
Cascada del riu de Sant Nicolau, d'uns 30 metres de desnivell, situada al terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per sobre de l'estany de Llebreta i per sota del planell de Sant Esperit. S'hi arriba seguint el camí que porta a Aigüestortes, a uns 500 metres de l'extrem oriental de l'estany de Llebreta.
Natura
Planúrie situada entorn dels 1825 metres d'altitud, dins el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per sobre del Planell de Sant Esperit i per sota del Planell de la Molina, deu el seu nom als meandres que forma en aquest tram el riu de Sant Nicolau. És un dels indrets més visitats del parc, accessible per la vall de Sant Nicolau des de la Vall de Boí, seguint la pista forestal que neix al costat de la parada del servei de taxis en direcció a l'Estany Llong.
Monument
Punt d'informació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al nucli de Boí. Funciona com a Casa del Parc i centre de documentació, amb servei de biblioteca obert al públic amb obres especialitzades i de divulgació sobre el territori. Acull a més una exposició sobre el poblament pirinenc i l'adaptació humana a la muntanya, i organitza activitats i itineraris de senderisme per als visitants.
Activitat
Espectacle de videomapping a l'església de Sant Climent de Taüll que recrea les pintures murals originals, avui conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Monument
Un dels ponts més antics de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Lleida), al nucli de Boí. Creua el riu de Sant Martí, a l'antic camí que portava a Durro, i ha estat objecte de reconstrucció. Es descriu com un petit pont de pedra molt antic, visible dins el traçat de carrers medievals del poble.
Monument
El pont de Sant Joan, al nucli de Boí, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), és tradicionalment el més important de la vall. Es tracta d'un petit pont de pedra de notable antiguitat, estès sobre el riu de Sant Martí a l'antic camí que portava a Durro i que ha estat reconstruït amb el pas del temps. Ja al segle XIX, Pascual Madoz va destacar en el seu diccionari geogràfic el pont de Boí per la seva notable factura antiga, testimoni de l'enginyeria medieval conservada en aquest nucli pirinenc.
Monument
Sant Salvador és una església romànica situada al nord-oest del nucli de Barruera, centre administratiu de la vall de Boí, en un vessant del Serrat de les Costes a 1524 metres d'altitud, uns 400 metres per sobre del poble; s'hi arriba en hora i mitja de forta pujada pel barranc de Sant Salvador. No pertany al conjunt d'esglésies romàniques de la vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. És una obra rústica de finals del segle XII, sense documentació coneguda, de nau única coberta amb entramat de fusta i absis semicircular a llevant, amb porta al mur sud i campanar d'espadanya sense campana a l'occidental; la seva factura recorda les ermites de Sant Quirc de Durro o de Taüll. Va ser reconstruïda fa poc, ja que estava en ruïnes.
Curiositat
El campanar de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, obra romànica dels segles XI-XII, és un dels més esvelts del conjunt romànic de la vall de Boí i seu del Centre del Romànic. Cadascun dels seus pisos presenta arcuacions cegues i fris de dents de serra, amb finestres geminades que mantenen les mateixes proporcions en tota la seva alçada. Juntament amb la resta d'esglésies romàniques de la Vall de Boí, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de 2000. Entre 1994 i 1998 es van dur a terme excavacions i treballs de restauració en el conjunt.
Curiositat
Taüll, a 1.510 metres d'altitud, és el nucli més alt de la Vall de Boí i ha estat distingit com un dels pobles més bonics de Catalunya. Al seu terme s'aixequen les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000 juntament amb la resta de temples romànics de la vall; també conserva l'ermita de Sant Quirc i restes de l'antiga església de Sant Martí. Amb tot just 291 habitants el 2025, la seva economia gira avui entorn del turisme, recolzada per l'estació d'esquí de Boí-Taüll, tot i que manté certa activitat ramadera tradicional.
Activitat
Itinerari senyalitzat que enllaça les nou esglésies romàniques de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Lleida) declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de 2000: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Maria de Cóll, Santa Maria de Cardet, la Nativitat de Durro i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Es van edificar entre els segles XI i XII, finançades en part pels barons d'Erill, i segueixen l'estil llombard, caracteritzat pel treball elaborat de la pedra i l'elegància dels seus campanars.
Activitat
Itinerari a peu entre els nuclis de Taüll i Boí, pel cor de la Vall de Boí.
Fita
Entre 1919 i 1923 la Junta de Museus de Catalunya va arrencar els frescos romànics de la vall amb la tècnica de l'strappo, dirigida pel restaurador italià Franco Steffanoni. Es van traslladar a Barcelona per evitar-ne la venda a col·leccionistes estrangers.
Fita
La UNESCO va inscriure l'any 2000 les esglésies romàniques de la vall a la llista del Patrimoni Mundial. El reconeixement va emparar un conjunt d'unes quinze esglésies i va canviar el model econòmic local, orientant-lo cap al turisme cultural.
Fita
Els pobles de la vall van mantenir ajuntament propi fins al 1847; el 1965 es van unir els dos municipis resultants, Barruera i Durro, sota el nom del primer. El terme no va adoptar la seva denominació actual fins al 1996, ja amb el turisme consolidat.
Fita
Senyors de la vall des del segle XI, els Erill van impulsar la construcció i decoració de les esglésies romàniques del Boí i van ocupar càrrecs eclesiàstics de pes: Berenguer d'Erill va introduir la regla cistercenca al monestir de Lavaix el 1223.
Gastronomia
Nom local de l'escudella de l'Alta Ribagorça, un bullit d'hivern amb carn de porc i de xai, llegum, col i patata, servit en dos bolcs. És el plat de referència de la cuina de muntanya dels pobles de la vall.
Gastronomia
Carn de vedella de races rústiques com la Bruna dels Pirineus, criada en extensiu i madurada un mínim de set dies. La Comissió Europea en va registrar la IGP el 5 d'abril de 2016 com a primera indicació transfronterera, amb consell regulador a la Seu d'Urgell.