Poble
La Torre de Cabdella és un municipi de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, província de Lleida, a la vora del riu Flamisell, als contraforts de la serra de Montsent. Té 758 habitants (INE 2025) i viu de l'agricultura de cereals, patates i alfals i de la ramaderia de pastures d'estiu. Documentat com a centre econòmic de la vall ja el 1178, va ser senyoriu dels comtes d'Erill fins a la fi de l'antic règim. Conserva el castell-estaó que dona nom al municipi i la central hidroelèctrica de Capdella, de 1914, sobre el Flamisell. Destaquen les esglésies romàniques de Sant Martí la Torre i de San Vicente de Capdella, que va guardar una talla romànica de Crist avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya. És bressol de Conchita Ramos, heroïna de la Segona Guerra Mundial.
Monument
L'església de Sant Martí de la Torre, coneguda abans com a Sant Martí de Ballmoll, és un temple romànic documentat des de l'any 996, encara que l'edifici conservat, del segle XI, sembla refer una construcció anterior de més grandària, potser arruïnada per una riuada, de la qual s'hauria reaprofitat la base del campanar com a nau: d'aquí la seva desproporció, amb un cos rectangular molt elevat que, vist des de fora, recorda més un campanar que una església. Està coberta a un sol vessant amb lloses de pissarra del país i té un petit absis llombard amb fris de dents de serra sobre vuit arquets cecs i una finestra de doble esqueixada; la porta, a ponent, és de doble arc en degradació. El temple va estar vinculat al monestir de Santa Maria de Lavaix, la qual cosa podria explicar les seves dimensions. Està declarada monument.
Monument
Poble clos medieval en vessant, amb una església romànica de Sant Pere de campanar exempt, cases agrupades entorn d'un carrer central i restes de muralles; dalt del turó, on avui hi ha una casa, va existir probablement una torre de guaita. Amb només 10 habitants el 2025, el 1380 tenia 2 focs (unes 10 persones) i va formar part de la baronia de Bellera; va ser municipi independent entre 1812 i 1847, quan es va integrar a la Pobleta de Bellveí.
Monument
Església romànica dels segles XI i XII situada sobre una roca, a dalt del poble de Cabdella, amb nau de volta de canó, absis semicircular d'arcuacions llombardes en pedra calcària sobre un edifici de granit, i portada de dos arcs de mig punt en degradació a ponent; el campanar de torre quadrada, una capella i la sagristia són afegits posteriors. Al seu interior s'han trobat restes de pintura mural romànica, i unes excavacions de 2009 van treure a la llum troballes encara en estudi de cara a una futura restauració. El lloc i l'església apareixen ja a l'acta de consagració del monestir de Senterada de 1042; d'aquí procedeixen el Crist de Cabdella, talla romànica del segle XII conservada al MNAC, i una lipsanoteca que guarda el Museu Diocesà d'Urgell.
Natura
La Vall Fosca és una vall pirinenca d'origen glacial situada a la part nord del Pallars Jussà, per on discorre el riu Flamisell. Deu el seu nom, «vall fosca», als forts pendents de les muntanyes que la tanquen, que a penes deixen passar el sol al fons de la vall. A la seva capçalera es reuneixen més de vint llacs d'alta muntanya, sota pics de més de 2.500 metres, units per túnels que alimenten les centrals hidroelèctriques de Sallente i Cabdella, la primera construïda el 1914, pionera al Pallars; avui es pot visitar un museu hidroelèctric a la central de Capdella, el poble més alt de la vall, a 1.420 metres. Viu del turisme de muntanya, la pesca de la truita i la caça del senglar, i conserva un patrimoni romànic dispers, com l'església de Sant Vicenç de Capdella.
Activitat
La festa major de la Torre de Cabdella se celebra en una vall amb dues esglésies romàniques dels segles XI-XII, Sant Vicenç de Cabdella i Sant Martí de la Torre, aquesta última documentada des de l'any 996; entre 1911 i 1914 es va construir aquí la central hidroelèctrica de Cabdella, la primera gran central catalana, que aprofita un salt de 840 metres.
Natura
El Flamisell neix al terme de la Torre de Cabdella, a 1.760 metres d'altitud, alimentat per les aigües de diversos estanys pirinencs (Tort, Mar, Gento, Colomina); el seu naixement oficial es situa a l'embassament de Sallente. Recorre 34 quilòmetres pel Pallars Jussà a través de l'estreta Vall Fosca i rep 31 afluents, entre ells els rius de Riqüerna, Bòssia i Serradell. El seu cabal s'aprofita en quatre centrals hidroelèctriques: Capdella (1914, la primera central hidroelèctrica moderna de Catalunya), Molins (1919), Pobla de Segur (1920) i Plana de Mont-ros (1937), amb una potència conjunta de 56.500 kW. Desemboca a la Noguera Pallaresa vora la Pobla de Segur, a la cua de l'embassament de Sant Antoni.
Fita
La central de Cabdella, construïda entre 1911 i 1914 per Energia Elèctrica de Catalunya, amb capital francès i suís, va ser la primera gran hidroelèctrica catalana en funcionament; aprofita un salt de 840 metres a la Vall Fosca, dins el municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà). Està protegida com a bé cultural d'interès local. Al seu voltant es va formar un petit nucli de població per als seus empleats, que va arribar a ser un dels més habitats del terme, amb 138 habitants el 1970; al poblat s'hi aixeca l'església moderna de la Mare de Déu de Montserrat, i al nord-oest es conserven les ruïnes de la de Sant Miquel d'Estaiposi. Part de les seves instal·lacions acull avui el Museu Hidroelèctric de Cabdella, pertanyent al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Gastronomia
Les patates conreades als camps alts de la Vall Fosca són la base del trinxat, plat de col d'hivern, patata i cansalada aixafats i saltats. És el menjar d'hivern dels pobles de muntanya de la comarca.