Poble
Montagut i Oix és un municipi de muntanya del nord de la Garrotxa, a Girona, format pels antics termes de Montagut, a la Baixa Garrotxa, i Oix, a l'Alta Garrotxa, units el 1972 i amb el nom conjunt des de 2002. El seu territori, amb rieres afluents del Llierca a l'est i banyat pel Fluvià al sud, arriba als 1.558 metres al Puig Comanegra, a la frontera francesa, mentre la capital, Montagut, s'alça a 276. Conserva un notable patrimoni romànic: la parròquia de Sant Pere de Montagut, del segle X, l'església de Sant Llorenç de Oix i el monestir de Sant Aniol d'Aguja, fundat el 859 per l'abat Racimir, a més de diverses esglésies declarades monument historicoartístic. Al seu territori es conserven també diversos castells. Té 1.011 habitants.
Monument
El castell de Montagut, o del Cós, s'alça dalt del turó de Montagut (612 m), a Montagut i Oix (Garrotxa). El paratge consta en un diploma carolingi de l'any 898, i el comte Sunifred de Besalú i Cerdanya ja esmenta la parròquia de Sant Pere de Montagut al seu testament del 966; la primera notícia del propi castell, citat com a «castrum de Monte Acuto quod vocant Corz», es data entre el 1070 i el 1100. Estava format per una torre i muralles amb fossat exterior; avui només resta la part inferior de la torre medieval. Resta una torre circular restaurada al segle XIX durant la guerra carlina, al costat del pati d'armes on se situa la capella de Nostra Dona del Cos, alçada sobre l'antiga església de Sant Pere. És Bien Cultural de Interés Nacional des del 1988 (la màxima figura de protecció del patrimoni; BCIN 1054-MH).
Monument
El castell d'Oix, documentat des de 1270 i reconstruït a la segona meitat del segle XV pels Barutell, senyors de Bestracà, és avui una masia habitable de planta rectangular amb pati interior, portada de mig punt i un gran finestral gòtic trilobulat; Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN RI-51-0005959).
Monument
Situada a poca distància del poble de Talaixà, al costat del camí que porta al Comanegra i sobre un petit tossal, la Torre de Talaixà és una torre de vigilància de planta rectangular adaptada al terreny, avui en estat ruïnós. Encara es distingeixen les dovelles que formaven la porta d'entrada, i els murs estan fets amb grans pedres poc treballades. Segons els estudis de Ramon Sala i Narcís Puigdevall, la seva estructura permet datar-la a cavall entre els segles XIV i XV. Va ser declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 8 de novembre de 1988 (BCIN 1058-MH).
Monument
Restes d'un castell situades dalt d'unes roques verticals sobre la Gorja d'en Roca, prop del poble de Sadernes, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). Documentat el 1261 i probablement vinculat a la baronia de Sales, mai no va ser una gran fortalesa sinó un petit reducte fortificat des del qual es vigilava el pas cap a les terres de Sant Aniol i Bassegoda i, més enllà, cap a França. Avui només es conserven carreus ben tallats molt dispersos, que impedeixen reconstruir la seva planta original. El lloc és també jaciment arqueològic: s'hi han trobat fragments d'indústria lítica i dues destrals de bronze del Paleolític i el Bronze Final, restes d'un taller de sílex declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1949.
Monument
El Castell de Montpetit és una fortificació del terme de Montagut i Oix (Garrotxa) documentada des del segle XI com a castrum de Toraies, tot i que hi ha dubtes sobre el seu emplaçament: alguns autors el situen al cim del Montpetit, on només perviuen escassos restes constructives -potser d'una simple torre de vigilància-, i altres a prop de l'església de Sant Martí de Toralles. Va ser possessió dels comtes de Besalú al segle XI i va passar després als comtes de Bas; el 1315 el comte Magaulí va jurar fidelitat al rei Jaume el Just, i el 1463 el rei Jaume II el va incorporar a la corona. El 1599 el rei Felip III hi va instituir el comtat de Montagut, que va acabar en mans dels marquesos d'Aguilar, senyors del castell d'Empordà. És Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 1056-MH, la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) des de 1988.
Monument
El Castell de Pera és una casa forta del poble de Sant Miquel de Pera, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). Està documentada com a senyoriu des del segle XVII: el 1652 apareix el mercader Josep Sivilla com a senyor del castell i terme de Sant Miquel de Pera, i el 1764 el rei Carles III va concedir el títol de baró de Sant Miquel de Pera al seu gendre. Situada al costat de l'església de Sant Miquel de Pera, és de planta rectangular, construïda amb pedra del país sense treballar excepte a les cantonades i les obertures; la planta baixa, destinada al bestiar, té tres grans arcades de mig punt de carreus ben tallats, mentre que al pis hi ha una àmplia sala senyorial, i les golfes superiors es destinaven a guardar el gra i la palla. És Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 1057-MH, la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Cabeces és una gran casa senyorial situada a poca distància de l'església de Sant Miquel d'Hortmoier, dins la vall del mateix nom, al municipi de Montagut i Oix. És de planta rectangular amb ampli teulat a dues vessants i consta de planta baixa, vivenda i golfes: la baixa, destinada al bestiar, té dues portes adovellades a les façanes de migdia i ponent, mentre que la porta d'accés a la vivenda s'obre al nord. Està plena de nombroses i estilitzades espitlleres repartides per totes les façanes, i té adossades construccions posteriors de fàbrica molt més recent. Declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), no s'ha publicat cap data històrica sobre la seva construcció.