Poble
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de la Costa Brava, a la comarca del Baix Empordà, província de Girona, amb 23.141 habitants, a la badia del mateix nom, entre els turons de Sant Elm i de Forques i envoltada de turons de pins, alzines i alzines sureres. Està articulada al voltant del seu antic monestir benedictí, construït el 1723, la rehabilitació del qual com a museu impulsa des de fa dècades Carmen Cervera, propietària d'un xalet a la localitat. Disposa d'un port esportiu amb 790 amarradors, i fins al 1969 va comptar amb un ferrocarril de via estreta, de 1892, que la connectava amb Girona en gairebé dues hores a través de la vall d'Aro. Avui és coneguda pel seu animat passeig marítim i pel històric Festival de la Porta Ferrada, cada estiu.
Monument
Antic monestir benedictí d'origen preromànic (segle X), amb la Porta Ferrada d'estil romànic com a element més emblemàtic, és centre històric i cultural de Sant Feliu de Guíxols. A la seva primera planta es mostren avui dues exposicions del Museu d'Història de la ciutat: «Guíxols: eines i creences», dedicada als materials del poblat ibèric local, i «El Monestir i la Vila», que repassa les successives reformes del conjunt monàstic i la seva relació amb la ciutat que ha crescut al seu voltant.
Monument
Les restes de la muralla medieval de Sant Feliu de Guíxols (Girona), dels segles XIV al XVII, formaven part del recinte defensiu del monestir-fortalesa de la vila. D'aquell sistema es conserven una de les portes d'accés, l'Arc de Sant Benet, així com diverses torres, un camí de ronda, merlets i matacans que protegien el nucli antic.
Monument
El Casino la Constància, edifici historicista de finals del segle XIX, construït entre 1888 i 1890 per l'arquitecte General Guitart i Lostaló i ampliat el 1899 i el 1928 per Manuel Vega i March, és la seu de La Constància, societat obrera de Sant Feliu de Guíxols fundada el 1851 i coneguda com a «Casino dels Nois». Declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1978, és un edifici de planta trapezoidal amb tres façanes al carrer, coronat al seu angle per una tribuna circular amb tres cúpules superposades, de marcat aire orientalista: arcs de ferradura apuntats, fris d'arcuacions cegues, esgrafiats i gelosies. Amb el turisme es va arribar a plantejar el seu enderrocament per a un bloc de pisos, però una comissió ciutadana va aconseguir conservar-lo intacte; avui és l'únic edifici social vuitcentista de la ciutat que ha arribat sencer fins avui.
Natura
La platja de Sant Pol és una platja urbana de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, situada a la cala del mateix nom, en forma de mitja lluna i flanquejada per dos caps rocosos coberts de pins, la punta d'en Pau i la punta del Molar; el seu extrem oriental, conegut com a Racó de s'Agaró, pertany ja al municipi veí. Té uns 665 metres de longitud i sorra de gra mitjà i to rosat, amb entrada suau a l'aigua, i ostenta la Bandera Blava per la qualitat de les seves aigües. La recorre un passeig marítim amb mansions modernistes, com la Casa de les Punxes, i guarda dos racons singulars: les restes fòssils d'una antiga línia de costa i les d'un vaixell de fusta enfonsat als anys trenta, a més de les dunes de Sant Pol, amb una flora específica.
Natura
La cala del Vigatà es troba al peu d'un penya-segat, sota la urbanització que envolta l'ermita de Sant Elm, a l'extrem del passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols. Orientada al sud, té 120 metres de longitud i una amplada mitjana de 9 metres, formada per còdols grans i blocs de roca. S'hi accedeix per un camí amb forta pendent i esglaons des de la urbanització, i conserva una font avui abandonada; és una platja on es practica el nudisme. Al davant s'estén la praderia de posidònia oceànica més important del municipi, que juntament amb la zona de Port Salvi forma un entorn marí de gran valor natural inclòs a la Xarxa Natura 2000.
Activitat
Mercat setmanal al costat del passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols.
Activitat
El Festival Internacional de la Porta Ferrada és un festival de música que se celebra cada estiu a Sant Feliu de Guíxols des dels anys cinquanta del segle XX, cosa que el converteix en el més veterà de Catalunya. Deu el seu nom al fet que els primers concerts, el 1957 i el 1958, se celebraren davant la Porta Ferrada, a la plaça del Monestir, monument construït entre els segles X i XII. El primer concert documentat, l'agost de 1958, va reunir l'Orquestra Filharmònica d'Alemanya del Sud i el seu cor interpretant Beethoven i Mozart. En els seus primers anys van passar pel festival intèrprets com el pianista guixolenc Joan Padrosa o l'Orquestra de Cambra Lluís Millet, amb obres de Vivaldi, Bach o Falla. El 1982 va adoptar la seva denominació actual.
Activitat
Festa major de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, Girona), principal celebració popular de la ciutat, que es desenvolupa al voltant de l'1 d'agost. Comença el 31 de juliol amb el tradicional pregó, a càrrec habitualment d'una figura local destacada. Un dels dies més esperats és el 3 d'agost, amb un correfoc que recorre els carrers del centre, i la festa es tanca al voltant del 4 d'agost amb un espectacle de focs artificials. Les seves dates coincideixen tradicionalment amb el Festival Internacional de la Porta Ferrada, fundat el 1958 i considerat el festival més antic de Catalunya, dedicat al teatre, la música i la dansa, que se celebra a l'estiu en escenaris com el port, l'església del monestir i el teatre de la ciutat.
Fita
Es va obrir el ferrocarril de via estreta de trenta-nou quilòmetres impulsat per Joan Casas i Arxer i Enric Heriz, que va treure el suro i el peix cap a l'interior; va funcionar fins al 1969 i avui és una via verda.