Poble
Calonge és una vila medieval de l'interior del Baix Empordà, a Girona, dominada pel seu castell, les torres i murs del qual daten del segle XIII, tot i que la fortalesa es va començar a construir al segle VIII per vigilar les ràtzies sarraïnes. Avui és mig palau, mig fortalesa, pertany a la Generalitat i es pot visitar. El municipi està habitat des de temps prehistòrics i conserva restes del poblat ibèric de Castell Barri i d'una vil·la romana amb foneria dels segles II al IV. A mitjan segle XVIII es va construir l'església parroquial de Sant Martí, un dels temples més grans de la diòcesi de Girona, i a finals de segle es va industrialitzar amb fàbriques de taps de suro. Envolten el nucli antic les vinyes de la DO Empordà, i a la costa s'estén Sant Antoni de Calonge.
Poble
Sant Antoni de Calonge és el nucli costaner del municipi de Calonge i Sant Antoni, al Baix Empordà, situat al sud de la badia de Palamós i confrontant amb Platja d'Aro. Té uns 3.400 habitants, xifra que es multiplica a l'estiu amb l'arribada de turistes. Va ser municipi independent durant la Guerra Civil, quan la Generalitat el va rebatejar com a Sant Antoni de Mar, fins que el 1939 l'ajuntament franquista de Calonge el va annexionar de nou. Al seu terme es troba el jaciment arqueològic de la vil·la romana del Collet, al costat de l'ermita de Santa Maria del Collet. Compta amb un extens passeig marítim i platja de sorra, i va ser lloc de residència de l'escriptor i periodista estatunidenc Robert Ruark, que va demanar ser enterrat a prop, al cementiri de Palamós.
Monument
Castell situat al nucli antic de Calonge, a la plaça que porta el seu nom, la construcció del qual es va iniciar al segle VIII per ordre dels comtes de Girona per vigilar les ràtzies sarraïnes, fet que el va convertir en una de les fortaleses més grans del Baix Empordà. El segle XIII va ser la seva època de màxima esplendor, quan el rei va concedir a la vila la celebració d'un mercat setmanal. Avui l'edifici és meitat palau i meitat fortalesa, pertany a la Generalitat de Catalunya, està obert al públic i acull exposicions i actes culturals.
Monument
Jaciment arqueològic situat al cim de la muntanya del mateix nom, a la Muntanya de Mas Mont, al municipi de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), protegit com a bé cultural d'interès nacional des de 1949. Reuneix dos conjunts diferents: les restes d'un poblat ibèric habitat des del segle VII aC fins al 218 aC, descobert per Lluís Barceló i Bou el 1930, i les ruïnes d'una torre de guaita medieval, citada per primera vegada el 1058 com a propietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. La torre, a 273,48 metres d'altitud, és un edifici rectangular de 10 per 7,15 metres amb murs de fins a 1,90 metres de gruix, fets de carreus i morter de calç, que es comunicava amb la veïna torre de la Creu del Castellar per vigilar les valls del Ruàs i dels Molins.
Monument
La Torre Valentina és una antiga torre de defensa costanera, catalogada bé cultural d'interès nacional, situada al costat del passeig marítim de Sant Antoni de Calonge, al sud de la seva platja. Es va aixecar a finals del segle XV o principis del XVI per vigilar els atacs de pirates, formant juntament amb la desapareguda Torre Pareres la primera línia de defensa de la badia, completada terra endins per una xarxa de torres que incloïa les del Bedós, Castellbarri, Lloreta, la Creu del Castellar, el Mal Ús i Roura. De planta cilíndrica i sense porta ni escala interior, a la qual antigament s'accedia amb una escala exterior, es conserva en bon estat i està coronada per les pedres que sostenien els seus merlets. En la dècada de 1960 del segle XX va quedar integrada a la urbanització que avui porta el seu nom.
Natura
La platja de Sant Antoni de Calonge recorre tot el front marítim de Sant Antoni de Calonge, entre Torre Valentina i Santa Maria del Mar, en una zona costanera de vocació turística i vacacional dins el municipi de Calonge i Sant Antoni. Al llarg de la platja discorre el passeig marítim de Sant Antoni.
Natura
La cala del Cap Roig és una petita platja del municipi de Calonge i Sant Antoni, al límit entre Calonge i Palafrugell, situada a llevant de la platja de Sant Jordi, de la qual la separa la característica penya de Cap Roig. Amb tot just 49 metres de longitud i 13 d'ample mitjà, té sorra mitjana i gruixuda i fons marí rocós; l'illot de Cap Roig, una formació rocosa de to vermellós poblada de pins, li dona nom i caràcter. A l'extrem nord de la platja hi ha una caseta amb un embarcador de barques, punt en què reprèn el seu curs cap a Calonge el camí de ronda que recorre la costa.
Monument
L'església de Sant Martí de Calonge, a Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), té la façana actual datada el 1767 segons consta a la portalada principal, orientada a llevant, amb una elegant portalada protegida per un cancell de fusta. El campanar, de planta quadrada i tres pisos, situat al costat sud, conserva bona part de la seva estructura romànica original, amb carreus antics i el fragment d'una finestra d'arc de mig punt, reutilitzats en reconstruir-se el temple. A l'interior, una sola nau molt ampla amb vuit capelles laterals condueix a una capçalera poligonal coberta amb volta de mig punt. L'església va patir danys el 1936 i les seves cobertes van ser restaurades l'agost de 1992.
Monument
Santa Maria del Collet, també coneguda com Santa Maria del Mar, és una ermita situada en un turó del pla de Calonge, resta d'un petit monestir de monges benedictines els orígens del qual es remunten al segle XII i que es va aixecar sobre una antiga vil·la romana, la vil·la romana del Collet. Protegida com a bien cultural de interés local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit municipal), la comunitat religiosa que la va habitar durant segles va viure exposada a calamitats com la pirateria, les pestes i les males collites, fins al punt de quedar reduïda en un moment a una sola monja. Amb l'abandonament de l'edifici, l'ús de les terres va passar a tercers i l'antiga casa de pagès es va convertir en masia residencial. L'ajuntament de Calonge preveu restaurar-la com a centre d'interpretació de les ruïnes romanes del Collet.