Poble
S'Agaró és una entitat de població de luxe del municipi de Castell-Platja d'Aro, al Baix Empordà, situada entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro, al litoral de la Costa Brava; dins dels seus límits hi ha part de la platja de Sant Pol, la platja de la Conca, el cap de la Punta d'en Pau i les cales Pedrosa i Vaques. Va sorgir a principis del segle XX amb una elegant urbanització d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, aixecada sobre els penya-segats amb jardins i vil·les senyorials; el seu nucli residencial originari està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) des de 1995. S'Agaró conserva també un tram emblemàtic del Camí de Ronda, i el seu nom recordaria un petit torrent avui desaparegut que marcava el límit amb Sant Feliu de Guíxols.
Poble
Platja d'Aro és el nucli principal del municipi de Castell-Platja d'Aro, al Baix Empordà, i seu de l'ajuntament. Fins a principis del segle XX era una entitat de tot just 113 habitants anomenada Fenals d'Aro; amb l'auge turístic dels seixanta va canviar el seu nom a l'actual el 1962, i avui la seva població fixa ronda els 11.000, tot i que a l'estiu supera els 90.000. Compta amb uns 32 hotels, 1.600 pisos i tres càmpings, i és un dels centres d'oci diürn i nocturn més animats de la Costa Brava, conegut pel seu carnaval, recuperat el 1978, amb desfilada de carrosses i comparses. Té més de dos quilòmetres de platja i diverses cales, la vil·la romana de Pla de Palol i un port esportiu a la desembocadura del Ridaura.
Poble
Castell d'Aro és el nucli històric del municipi de Castell-Platja d'Aro, al Baix Empordà, a l'extrem oriental de la vall d'Aro, drenada pel riu Ridaura entre la serra de Cadiretes i les Gavarres. El territori es va poblar ja al Neolític, cap al 2500 abans de Crist, i de l'edat del coure es conserven monuments megalítics com els menhirs de Vallbanera i el dolmen de la Cova dels Moros. En època romana, la vil·la de Pla de Palol va conrear terra i vinya i va exportar ceràmica per Cala Rovira. Després de la repoblació cristiana del segle IX, la primera menció documental de la vall és de 881, quan Carlemany va cedir el territori al bisbe de Girona. El nucli va néixer al voltant del castell medieval de Benedormiens, i avui conserva un nucli antic tranquil al costat del Ridaura.
Monument
Castell medieval conegut com de Benedormiens, al centre històric de Castell d'Aro, amb parts reconstruïdes al segle XX.
Monument
Urbanització d'inicis del segle XX sobre els penya-segats de S'Agaró, amb jardins, vil·les senyorials i l'emblemàtica Plaça del Mirador, exemple destacat del noucentisme català.
Natura
Cala Rovira, coneguda també com a platja Artigues o platja dels Escalencs, és una platja urbana de Castell-Platja d'Aro, situada entre la punta d'en Ramis i la punta de cala Rovira, on comença un tram de roquissar amb petites cales. Orientada al sud-est, té 219 metres de longitud i entre 35 i 40 d'amplada, de sorra gruixuda i daurada, amb un fons que passa de sorra a roca a pocs metres de la vora. Compta amb socorrisme, rampes per a persones amb mobilitat reduïda i zona infantil, i el control setmanal de l'Agència Catalana de l'Aigua la qualifica d'excel·lent, cosa que li ha valgut la bandera blava. En un dels seus extrems les roques formen una petita obertura resguardada cap al mar, i pel nord arrenca el camí de ronda cap a Sant Antoni de Calonge.
Natura
Platja de sorra situada a l'entorn urbanitzat de s'Agaró, al municipi de Castell-Platja d'Aro, entre Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge. Limita al nord-est amb un tram rocós que comunica amb el port Marina Port d'Aro, i al sud amb els penya-segats de la urbanització de s'Agaró; una formació rocosa que s'endinsa al mar, l'illot de Sa Conca, la divideix en dos trams, el segon dels quals s'anomena cala dels Oriços. Orientada a l'est, té una longitud de 384 metres i una amplada d'entre 5 i 70 metres, de sorra gruixuda i forta pendent d'entrada a l'aigua. S'hi accedeix en vehicle per la urbanització privada o a peu pel camí de ronda, que coincideix amb el GR-92.
Natura
La Platja Gran de Platja d'Aro, també anomenada platja Llarga, s'estén 1.500 metres des de la desembocadura del riu Ridaura fins a la punta d'en Ramis, al municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, amb una amplada d'entre 40 i 70 metres de sorra gruixuda i daurada. Al costat de la punta d'en Ramis destaca la roca coneguda com a Cavall Bernat. Compta amb lavabos, dutxes, socorristes, rampes accessibles, xiringuitos i un passeig marítim amb bars, restaurants i hotels, i ostenta la Bandera Blava per la qualitat de les seves aigües.
Activitat
Un dels carnavals més multitudinaris de la Costa Brava, amb més de 50 anys d'història i una gran desfilada de carrosses i comparses. Recuperat el 1978 i inspirat en els models centreeuropeus, és avui un referent carnavalesc a la comarca.
Monument
Església rural romànica dels segles X-XI, situada a Fenals d'Amunt, terme de Castell-Platja d'Aro i s'Agaró, dins l'extensa xarxa de temples romànics que caracteritza el Baix Empordà. Va pertànyer al monestir de Sant Feliu de Guíxols i mostra decoració llombarda, amb arcuacions entre lesenes, nau única coberta amb volta de canó i absis semicircular. A partir del segle XVI la població es va desplaçar cap a Fenals d'Aro, més a prop del litoral, la qual cosa va deixar el temple en desús; el 1749 un bisbe en va ordenar el tancament per amenaça de ruïna i va arribar a emprar-se com a graner. Després d'estar en perill d'ensorrament definitiu, l'ajuntament la va adquirir i restaurar.
Activitat
Festa major del municipi turístic de la Costa Brava, amb activitats populars i musicals durant uns quants dies d'agost.
Fita
A partir de 1923 Josep Ensesa va encarregar a l'arquitecte Rafael Masó la urbanització de la punta de S'Agaró com a conjunt residencial d'inspiració noucentista, amb passeig de ronda sobre el mar; va ser una de les primeres urbanitzacions de la Costa Brava.