Poble
Palamós és una vila marinera del Baix Empordà, a la província de Girona, fundada el 1277 per encàrrec del rei Pere III el Gran al costat del castell de Sant Esteve, aixecat sobre restes romanes, com a nou port reial de l'Empordà després del rebliment de l'antic port de Torroella de Montgrí. La vila va patir l'assalt de l'esquadra turca de Barba-rossa el 1543, la pesta el 1652 —origen d'una peregrinació anual a l'ermita de Bell-lloc— i atacs francesos el 1694 i el 1809. A la Guerra Civil, el seu port, afí a la República, va ser bombardejat des del mar i des de l'aire, i encara es conserven dos búnquers d'aquells anys. Avui és port pesquer cèlebre per la seva gamba, amb nucli històric, llotja i el Museu de la Pesca. Compta amb 18.933 habitants (INE 2025).
Monument
El castell de Sant Esteve de Mar s'alça sobre un penya-segat del terme de Palamós (Baix Empordà), entre la platja de la Fosca i la cala de s'Alguer, i només es conserven algunes bases de torre i trams de mur; el 2015 l'ajuntament va consolidar les restes. Es va aixecar sobre una vil·la romana que al seu torn ocupava un assentament ibèric, i es documenta per primera vegada el 1063. El 1277, ja al segle XIII, el seu senyor el va vendre, juntament amb les seves terres, al rei Pere el Gran per 7.500 sous barcelonesos, amb l'objectiu reial de disposar d'un port a la costa empordanesa; d'aquest projecte va néixer la vila de Palamós. El 1484 va passar a Galceran de Requesens, primer comte de Palamós. La guerra dels remences el va enderrocar gairebé per complet, i entre els segles XVI i XVII va ser reconvertit en casa de pagès.
Monument
Castell declarat bé cultural d'interès nacional, situat al terme de Palamós, prop de la vila de Vall-llobrega, al paratge de Vila-romà. 000 sous als hereus de Pere Alemany, i el 1279 el rei Pere II va adquirir al bisbe el territori de Palamós que depenia d'aquesta parròquia. Es conserven dos inventaris del castell, de 1320 i 1411, que descriuen un vestíbul, tres cambres, un celler, un rebost, dues cuines, un pòrtic i un estable. El 1371 Pere III el Cerimoniós el va incorporar a la corona d'Aragó. La fortalesa va tenir una vida breu: el 1812, durant l'ocupació francesa, va ser volada, i des de llavors els seus murs s'han anat ensorrant.
Monument
El poblat ibèric del Castell de Palamós va ser un assentament dels indigets situat a la petita península d'El Castell, a l'est de la platja de Castell, amb origen al segle VI a. C. i màxima esplendor durant els segles IV i III a. C. Excavat entre 1945 i 1955, va ser declarat bé d'interès nacional el 1996. Al segle IV a. C. es va fortificar amb una muralla reforçada per dues torres quadrades, i els habitatges de planta rectangular es van organitzar en terrasses esglaonades seguint la topografia del promontori; restes de columnes i dovelles suggereixen un possible temple hel·lenístic a la part més alta. Durant la romanització va conèixer una nova expansió fins al seu abandonament progressiu des del segle I a. C. Les estructures conservades, en bon estat, han permès reconstruir la seva planta.
Monument
Conjunt històric de petites casetes de pescadors dels segles XVIII-XIX en una cala protegida al sud de Palamós, un dels darrers exemples d'aquest tipus d'arquitectura a la Costa Brava.
Natura
La cala Estreta és una platja natural inclosa a l'espai d'interès natural de Castell-Cap Roig, al terme municipal de Palamós, considerada una de les més emblemàtiques de la Costa Brava pel seu valor paisatgístic. Té 46 metres de longitud i 12 d'amplada mitjana, sorra gruixuda i aigües cristal·lines, i conserva un petit refugi de pescadors restaurat el 2010; les úniques construccions properes són cases envoltades de bosc, i no té cap servei llevat d'una guingueta d'estiu. Forma part d'un grup de quatre cales unides pel camí de ronda —Estreta, d'en Remendon, de Roca Bona i del Cap de Planes—, davant de les quals, a un quilòmetre, hi ha les illes Formigues. Hi és habitual el nudisme, i el control setmanal de l'Agència Catalana de l'Aigua en certifica una qualitat excel·lent.
Natura
La platja de Castell, al terme de Palamós, és una de les menys urbanitzades de la Costa Brava gràcies a la zona humida litoral que es forma al seu extrem, alimentada per la riera d'Aubi des que el 1924 es va desviar el seu curs cap al nord. La llacuna conserva canyissars i una petita duna amb borró, i acull una fauna pròpia de desembocadures, amb anguiles i llises, i aus migratòries com el corriol gros, el corriol camanegre o la becadella. Qualificada com a sòl urbanitzable, la pressió popular va portar a un referèndum municipal el 1994 que la va declarar no urbanitzable, sentència que va quedar ferma el 2001; des de llavors la Generalitat ha comprat els terrenys i el 2003 l'espai es va incorporar al PEIN Castell-Cap Roig.
Natura
Les Illes Formigues són un grup de setze illots situats a 1300 metres de la punta d'en Canet, entre Palamós i Palafrugell, al Baix Empordà, repartits administrativament entre tots dos municipis des d'una sentència de 2011. Són d'origen ígnia (granodiorites i granits alcalins), amb prou feines tenen vegetació i queden coberts pel mar quan hi ha temporal; serveixen de refugi a gavines i corbs marins. Un far a l'illot de la Formiga Gran, amb torre cilíndrica sobre caseta blanca, emet tres llampades blanques cada nou segons. Els seus fons, d'entre 9 i 45 metres, tenen nombroses coves submarines i gorgònies de colors. Prop d'aquí va tenir lloc el 1285 la batalla naval de les Formigues, en la qual Roger de Llúria va derrotar la flota francesa de Felip III.
Activitat
Mercat setmanal de Palamós, amb més d'un centenar de parades d'alimentació, roba i calçat a l'avinguda de Catalunya. El seu origen es remunta a 1279, quan el rei Pere III el Gran va concedir a la vila el privilegi de celebrar mercat setmanal, recollit a la Carta Pobla fundacional del municipi.
Activitat
Festa major de la vila de Palamós en honor de Sant Joan, que se celebra cada any entre el 23 i el 26 de juny, amb una setmana d'actes populars, concerts i focs artificials.
Activitat
Campanya gastronòmica anual centrada en la gamba de Palamós i altres productes del mar, amb menús especials als restaurants de la vila. El producte estrella és la gamba vermella (Aristeus antennatus), principal captura de la flota pesquera local; la Confraria de Pescadors de Palamós i l'ajuntament impulsen la Marca de Garantia Gamba de Palamós per assegurar-ne l'origen i la qualitat.
Monument
Museu dedicat a la pesca i la cultura marinera, amb un espai gastronòmic annex on antics pescadors fan showcookings amb productes del mar de Palamós.
Curiositat
Antic molí de les Gavarres al terme de Palamós, declarat bé d'interès etnològic.
Fita
El batlle general de Catalunya, Astruc Ravaia, va atorgar el 1279, en nom de Pere el Gran, la carta que creava el portus regalis de Palamors; el rei oferia sòl lliure de servitud i un mercat setmanal en dimarts que encara se celebra.
Gastronomia
Gamba vermella de l'espècie Aristeus antennatus, capturada per la flota d'arrossegament als caladors profunds davant del port -sobretot al voltant del rec de la Fonera o canyó de Palamós, explotat des que la motorització de la flota, cap al 1930, va permetre assolir profunditats de més de 400 metres- i subhastada cada tarda a la llotja; la seva carn dolça i el seu cap sucós l'han convertida en el marisc més cotitzat de la Costa Brava. Compta des de 2009 amb la marca de garantia Gamba de Palamós. Després de dècades de creixement de la flota i de sobreexplotació del recurs, des de 2013 s'aplica un pla de gestió de la pesquera, pioner al Mediterrani occidental.