Poble
Santa Cristina d'Aro és una vila de l'interior del Baix Empordà, a la província de Girona, als peus dels massissos de les Gavarres i l'Ardenya, amb diversos camps de golf i accés a nombroses rutes de senderisme. Compta amb 5.987 habitants i es va formar el 1808 per segregació de Castell d'Aro, integrant les antigues parròquies de Santa Cristina, Romanyà de la Selva, Solius i Bell-lloc. Conserva un ric patrimoni religiós: l'església de Santa Cristina, d'origen prerromànic; la de Santa Maria de Bell-lloc, sobre construccions romanes; i la prerromànica de Sant Martí, a Romanyà, a més del dolmen de la Cova de la Daina. Alberga també el Gran Museu de la Màgia - Col·lecció Xevi, instal·lat en una masia de 1850 i únic de la seva especialitat a Espanya.
Poble
Romanyà de la Selva és un petit nucli del municipi de Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà, en ple massís de les Gavarres, a uns 6 km de Platja d'Aro. Documentat des de 1019, va ser una de les quatre antigues parròquies que el 1808 van formar el municipi en segregar-se de Castell d'Aro; va viure tradicionalment de l'explotació forestal i l'agricultura. Conserva un nucli antic de cases pairals, la rectoria i l'església de Sant Martí, amb nau de creu grega del segle X i campanar del XI, a més del dolmen de la Cova de la Daina. El 1972 l'escriptora Mercè Rodoreda es va instal·lar en un dels xalets de la urbanització després de tornar del seu exili; allà va escriure Mirall trencat i va ser enterrada el 1983 al cementiri del poble.
Poble
Solius és un nucli rural de Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà, integrat en el municipi actual el 1858 després de segregar-se de Castell d'Aro; el seu terme arriba fins al mar, amb les platges de Canyet, la Corcollada, Concagats i Vallpresona. Alberga el monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, fundat el 1967 per quatre monjos de Poblet sobre l'antiga església parroquial del segle XVIII, aixecada al seu torn sobre una església romànica dels segles X o XI. És conegut pels seus dioramas de pessebres, obra de fra Gilbert Galceran i Famadas, i pel seu taller d'enquadernació; la seva comunitat s'ha destacat com a defensora dels paratges naturals de Solius. A prop de la carena de l'Ardenya es conserva, en mal estat, l'església de Sant Baldiri de Solius.
Natura
Dolmen neolític (entre el 3500 i el 1800 aC) de grans dimensions, un dels monuments megalítics més importants del massís de les Gavarres.
Natura
La cala del Senyor Ramon és una platja natural del municipi de Santa Cristina d'Aro, prop de s'Agaró, en un entorn gairebé verge d'espadats i cales entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. La delimiten al nord els esculls de Canyet, un grup d'illots units per curiosos ponts de pedra que la separen de la platja de Canyet, i al sud la petita cala de Concagats. De 336 metres de llarg i 21 d'ample de mitjana, està formada per sorra gruixuda, grava i còdols, amb una pendent d'entrada a l'aigua molt pronunciada; s'hi accedeix per una pista que travessa una propietat privada des de la carretera GI-682. No disposa de cap servei, s'hi practica el nudisme, i l'aigua obté periòdicament la qualificació d'excel·lent en els controls de qualitat.
Natura
Cala Canyet, o platja de Canyet, es troba al costat de s'Agaró, al terme de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà, Girona), a la qual s'accedeix a peu. A diferència d'altres cales properes del municipi, com la Corcollada, Concagats o Vallpresona, la de Canyet està urbanitzada; com a entitat de població comptava amb 89 habitants el 2025.
Natura
El massís de l'Ardenya, també anomenat massís de Cadiretes-l'Ardenya, és un conjunt de muntanyes litorals que s'estén entre les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, amb una elevació màxima de 518,7 metres al Puig de les Cadiretes. Forma una barrera entre la costa i la depressió de la Selva, i inclou cims com el Montagut, el Montllor, el puig de Sant Baldiri o el Montclar, dins dels termes de Tossa de Mar, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Caldes de Malavella i Llagostera. Al nord limita amb el massís de les Gavarres, i en el seu extrem oriental cau abruptament sobre el mar formant penya-segats i cales entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. El 2004 es va declarar sobre bona part de la seva superfície un Pla d'Espais d'Interès Natural de més de 7700 hectàrees, i aquest tram de litoral va inspirar a Ferran Agulló el nom de Costa Brava.
Curiositat
Curioses formacions de granit arrodonides per l'erosió, visibles entre Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro, que donen nom popular a aquest paisatge del massís de l'Ardenya.
Monument
Església situada a l'antic terme de Bell-lloc d'Aro, anomenat antigament Filafamis, un dels quatre termes que es van integrar a l'actual municipi de Santa Cristina d'Aro en segregar-se de Castell d'Aro al segle XIX, a la Vall d'Aro (Baix Empordà). Va ser construïda sobre edificacions anteriors romanes i paleocristianes. Aquesta parròquia, formada per masies disperses, va ser sempre la menys poblada de les quatre que componen el municipi. Prop de l'església hi havia l'apeador de tren de Bell-lloc - Font Picant, inaugurat el 1892 a la línia que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona, i a la zona brollaven aigües minerals conegudes com a fonts picants, entre elles la de Bell-lloc, la de Penedes i la de Salenys.
Monument
Petita església d'estil romànic a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), part del notable conjunt d'arquitectura romànica rural de la comarca. S'alça al nucli de Solius, al costat del monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, fundat el 1967 per quatre monjos procedents de Poblet; el dia escollit per a la fundació, el 21 de gener, coincideix amb la festivitat de Santa Agnès, patrona de la parròquia. L'actual edifici parroquial, d'estil neoclàssic, es va aixecar al segle XVIII sobre la base d'una església romànica dels segles X u XI, i continua sent avui la referència religiosa del petit nucli, juntament amb la comunitat monàstica que es dedica a l'oració i manté un taller d'enquadernació.
Monument
Sant Martí de Romanyà és l'església parroquial de Romanyà de la Selva, nucli del municipi de Santa Cristina d'Aro, dalt de la serra que separa la vall d'Aro de la de Calonge. És un edifici del primer romànic, dels segles X i XI, dedicat el 1019, amb planta de creu grega i voltes de canó reforçades amb arcs de ferradura; al creuer s'alça una estructura gairebé cupular més elevada que la resta del temple. El campanar, més tardà, és una torreta quadrada amb finestres geminades dels segles XI-XII. El lloc es cita com a possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols el 968 i en donacions dels comtes de Barcelona de 1016; una restauració cap al 1970 va treure a la llum una porta prerromànica, i a dins es conserva una talla de sant Martí de l'escultor olotí Modest Fluvià.