Poble
Pals és una vila medieval del Baix Empordà, a la província de Girona, amb vistes sobre els arrossars de la plana del Baix Ter i sobre el massís de Begur, al sud. El seu nom prové del llatí palus, 'lloc pantanós'. El castell, documentat el 889 com a castell de Mont-Aspre en una donació del rei Odó I de França, i la torre romànica dels segles XI-XIII coneguda com a Torre de les Hores presideixen un centre històric de carrers empedrats, el Barri del Pedró, de pedra daurada, amb arcs de mig punt i balcons de pedra, on es conserva també l'església de Sant Pere. El mirador de Josep Pla ofereix vistes sobre l'Empordà i les illes Medes. L'economia combina el turisme amb l'agricultura de secà i el conreu tradicional de l'arròs, la marca Arròs de Pals.
Monument
Torre circular del castell medieval de Pals (Baix Empordà, Girona), a dalt del nucli històric, amb vistes sobre la plana i els arrossars del Baix Ter. La torre mestra data del segle XII; al segle XV se li va afegir el petit campanar amb rellotge que corona l'edifici i li dona el seu nom actual, Torre de les Hores. Fa uns 15 metres d'alçada, amb planta circular de 7 metres de diàmetre i murs de gairebé 2 metres de gruix; s'hi accedeix per una porta orientada a l'est, a 7 metres d'alçada, amb arc de dovelles, i per dins té dos pisos coberts amb falsa cúpula i volta. És una de les torres més ben conservades de l'Empordà, en part perquè el 1478 el rei Joan II va autoritzar reutilitzar pedres del castell respectant expressament aquesta torre.
Monument
Les muralles de Pals envoltaven el nucli medieval de la vila i avui conserven bona part del seu traçat, declarat bé cultural d'interès nacional. Del conjunt destaquen les torres de planta rectangular d'en Ramonet, al costat de l'església, a l'angle nord-oest; la d'en Rom, a l'extrem nord; i la d'en Xixanel·lo, al nord-est, a més de la torre de l'Hospital, reconstruïda després del seu deteriorament. Entre elles es conserven llenços de mur amb espitlleres obertes a diferents alçades per adaptar-se al desnivell del terreny, visibles sobretot al Passeig Arqueològic i al passeig del Dr. Pi i Figueres. El tram més ben conservat correspon a la banda nord, datable entre els segles XIII i XIV, mentre que el sector sud, on la vila va créixer després, va quedar en part ocult o enderrocat.
Monument
El Barri del Pedró és el nucli medieval de Pals (Baix Empordà), situat a dalt de la població i declarat bé cultural d'interès nacional. Conserva bona part de l'antic recinte emmurallat, un dels més ben preservats de l'Empordà, amb sis torres de planta rectangular. De l'antiga fortalesa només queda la Torre de les Hores, de planta circular, aixecada a finals del període romànic, entre els segles XII i XIII, a la qual al segle XV es va afegir un petit campanar gòtic. Al centre del recinte s'aixeca l'església de Sant Pere, documentada des de l'any 994, d'una nau gòtica amb absis i frontis romànic dels segles XII-XIII, rosassa gòtica i portal barroc. Tots els edificis estan construïts amb pedra sorrenca de color albercoc, que dona unitat al conjunt.
Monument
La Torre Mora, també anomenada Torre de la Platja, és una construcció del municipi de Pals, al Baix Empordà, declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni), entre els pinars propers a la platja de Pals. Es va aixecar molt probablement al segle XV com a torre d'una masia o casal del qual avui queden pocs vestigis. És de planta cilíndrica, conserva uns 10 metres d'alçada i 22-23 de perímetre, amb restes de merlets; tenia dues plantes i terrat, separades per una volta amb accés per trapa, i al primer pis hi havia una xemeneia. Com la majoria de torres costaneres, va tenir funció de vigia davant la pirateria, freqüent al Mediterrani entre els segles XVI i XVIII. Propera al mar, va servir de senya a pescadors, com recull Josep Pla a la seva Guia de la Costa Brava.
Natura
La Platja Gran de Pals és el tram urbà, així classificat per la Generalitat de Catalunya, de l'extensa platja de Pals (Baix Empordà), que s'estén 2,8 quilòmetres amb més de 50 metres d'amplada i sorra de gra mitjà i fi. Al seu costat, la platja continua cap al sud amb els trams naturals de la platja del Grau i la platja del Massot, protegits dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter des del 2010. Darrere la platja s'estén un llarg cordó dunar fixat amb plantacions de pi pinyoner durant els segles XIX i XX per protegir els camps de conreu de l'avenç de la sorra. En aquelles dunes es van instal·lar entre el 1958 i el 2006 les antenes de Radio Liberty, amb torres metàl·liques de fins a 169 metres d'alçada, avui desaparegudes.
Natura
El Ter Vell és una antiga desembocadura del riu Ter transformada en zona humida d'aiguamolls i llacunes d'aigua dolça, al costat del nucli de l'Estartit, al Baix Empordà. Ocupa unes 32 hectàrees a només 2 metres d'altitud, cobertes per un dens canyissar, jonqueres i algun retall de vegetació halòfila, amb dunes de borró i comunitats de Crucianellion maritimae. Forma part del PEIN Aiguamolls del Baix Empordà i de la xarxa Natura 2000 Montgrí-Illes Medes-Baix Ter. És un punt important d'hivernada d'ocells, sobretot ànecs i ardeids, amb intents de nidificació de l'arpella vulgar, el bitó i l'agró roig. A la segona meitat del segle XX va patir una forta transformació per abocaments d'aigües residuals, que van causar colmatació i eutrofització del sistema.
Natura
Extensos camps d'arròs de gairebé mil hectàrees entre el Ter i el Daró, conreats des del segle XV, que donen un paisatge verd característic a la plana de Pals.
Activitat
Ruta guiada o autoguiada pels camps d'arròs de Pals, a la plana del Baix Ter, on el conreu està documentat des del segle XIV. La seva expansió comercial moderna es deu a Pere Coll i Rigau i al seu fill Pere Coll i Llach, que van impulsar l'arròs com a motor econòmic del municipi a començaments del segle XX. Avui es conreen les varietats bahia i bomba, amb sembra de finals d'abril a principis de maig i recol·lecció de finals de setembre a finals d'octubre; el producte es comercialitza sota la marca Arròs de Pals, amb la garantia de qualitat Productes de l'Empordà.
Monument
Sant Pere de Pals és en realitat una església gòtica d'una sola nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple romànic anterior. Està coberta amb volta de creueria, dividida en tres trams per arcs apuntats, amb cor també voltat i capelles laterals gòtiques més tardanes; a l'absis s'obren tres grans finestrals gòtics i a la façana un rosetó calat; la portalada, posterior, és barroca popular, amb frontó corbat, pinacles i fornícula amb la imatge en pedra del patró. El campanar quadrat es va afegir més tard sobre l'angle nord-oest. La parròquia ja existia el 1202, quan Gilabert de Cruïlles va retre homenatge al bisbe de Girona per ella, i el 1478 Joan II va autoritzar usar les pedres del castell, molt ruïnós, per reparar l'església.
Activitat
Festa major de la vila medieval de Pals, amb actes tradicionals i populars a finals de juliol.
Fita
Sobre els arrossars es va aixecar una estació d'ona curta finançada pels Estats Units que emetia propaganda cap al bloc soviètic; va tancar el 2001 i les seves antenes van ser volades amb explosius el març de 2006.
Gastronomia
L'arròs de Pals es cultiva als camps inundats del baix Ter des del segle XV, quan es creu que els àrabs el van introduir des de València; al segle XVII l'arròs empordanès va arribar a proveir tot Catalunya. El seu cultiu es va limitar a finals del segle XVIII per aturar les malalties que aleshores ocasionava, i no es va autoritzar de nou fins al 1900. El cultiu va estar a punt de desaparèixer i es va recuperar a finals del segle XX. Les varietats més tradicionals són la badia i la bomba, i entre les actuals destaquen el carnaroli i el nembo; la sembra es fa a finals d'abril i la recol·lecció entre finals de setembre i finals d'octubre. En no apelmassar-se i quedar solt, s'empra sobretot en l'arròs a la cassola, plat típic empordanès, i també en arrossos caldosos. Està emparat per la marca de garantia Productes de l'Empordà.