Poble
Palau-sator és un municipi del Baix Empordà, al centre de la plana empordanesa, amb la serra de les Gavarres com a teló de fons. D'origen romà segons les troballes arqueològiques de l'entorn, apareix citat com a Palatii Murorum en un document de l'any 878; el seu castell, dels segles X i XI i declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), va pertànyer des de 1380 fins a finals del segle XVII al secretari de Pere el Cerimoniós, Bernat Miquel. Menys conegut que la seva veïna Peratallada, conserva un ambient medieval als seus carrers, amb restes de muralles i la Torre de les Hores, coronada per un rellotge, de pas obligat per entrar a la població. El municipi, amb 311 habitants (INE 2025), inclou també els nuclis de Fontclara, Sant Feliu de Boada i Sant Julià de Boada.
Monument
L'església de Sant Julià de Boada és un temple mossàrab català situat al nucli de Sant Julià de Boada, pertanyent a Palau-sator, i una de les capelles més antigues conservades del Baix Empordà: està documentada ja el 934. En origen, possiblement visigòtic, constava d'una sola nau separada de l'absis per un arc triomfal de 36 dovelles amb impostes decorades amb relleus en forma de dents de llop, un model gairebé únic a Catalunya. Al segle X una segona reconstrucció, ja mossàrab, va afegir un nou tram separat per un altre arc, va reforçar murs i pilastres i va eliminar la porta primitiva. Construïda amb materials pobres i de planta irregular, la nau es cobreix amb volta de mig canó, i a l'absis es conserven restes de pintures al fresc en vermell i groc que podrien ser d'època romànica.
Monument
El castell de Palau-sator, alçat sobre un repeu en ple centre del poble al qual dona nom, és una construcció dels segles X i XI transformada, als segles XIV i XV, en època gòtica amb l'addició d'una torre de l'homenatge i l'ampliació i emmurallament de la fortificació; està declarat bé cultural d'interès nacional. Documentat des de 994, va estar molt de temps vinculat a la família Senesterra, que el va adquirir el 1302 i el va vendre el 1379 a Bernat Miquel; hi van passar després els Agullana, els Sabater, marquesos de Benavent, i finalment Martí de Riquer i de Comelles, últim senyor de Palau-sator. En origen, l'interior es dividia probablement en tres nivells, amb la porta d'accés al primer pis.
Monument
La Torre de les Hores, o Torre Portal, del segle XIV i d'uns 20 metres d'alçada, servia d'accés fortificat al nucli de Palau-sator (Baix Empordà). És la porta d'entrada al recinte medieval del poble: al seu costat arrenca el carrer del Portal, i la seva silueta destaca sobre la resta d'edificacions del nucli antic.
Monument
Recinte emmurallat que envolta el nucli antic de Palau-sator (Baix Empordà), amb carrers i edificis dels segles XII al XVI, protegit com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de conjunt històric i presidit per la torre del castell. La torre mestra, de planta rectangular i murs inclinats en forma de piràmide truncada, és de construcció romànica, dels segles X-XI; al seu costat es conserven trams de muralla i un dels portals originals, el de la Torre de les Hores. Fora del recinte s'aixeca l'església de Sant Pere, de nau única i absis semicircular, de finals del període romànic, amb capelles del segle XVI. El primer document que esmenta el lloc és de 994, i el 1338 la família Senesterra va vendre el castell a Bernat Miquel, secretari de Pere el Cerimoniós, els descendents del qual el van posseir fins al 1600.
Monument
Antiga església monàstica benedictina del segle XI, de nau única amb volta apuntada i absis semicircular decorat amb lesenes llombardes i tres finestres de doble esqueixada; conserva la portada primitiva d'arc de mig punt i una altra de barroca de 1639. L'abat Saborell va obtenir per al cenobi un precepte del rei Odó el 889.
Monument
Església romànica situada fora de l'antic nucli fortificat de Palau-sator, al Baix Empordà, al sud de la població. És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular, cobert amb volta apuntada; a la façana principal, orientada a ponent, s'obre una portalada de doble arc de mig punt sense llinda ni timpà, i sobre seu una petita finestra de doble esqueixada. El costat sud conserva un mur sobrealçat amb espitlleres, resta de la fortificació que va tenir el temple. Va ser construïda a finals del període romànic, entre els segles XII i XIII; les capelles laterals, el cor i les sagristies són dels segles XVI-XVII. Es va restaurar el 1943, any que consta en una placa al costat de la porta d'accés.