Poble
Peratallada és un nucli del municipi de Forallac, al Baix Empordà, província de Girona, declarat conjunt històric-artístic per ser un dels enclavaments d'arquitectura medieval més ben conservats d'Espanya. Els seus carrers empedrats, arcs i torres s'organitzen al voltant del castell de Peratallada, dels segles X i XI i primera construcció documentada del lloc. Es conserven també l'església de Sant Esteve, de començaments del segle XIII, la Torre de l'Homenatge i el palau de Peratallada, del segle XIV, a més del fossat excavat a la roca que envolta les muralles. Va ser municipi independent fins al 1976, quan es va fusionar amb Fonteta i Vulpellac per formar Forallac. Celebra la Fira de les Herbes a l'abril, la seva festa major a l'agost i un mercat medieval a l'octubre.
Poble
Vulpellac és un nucli del municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà, província de Girona, i acull l'actual ajuntament. Té poc més de dos-cents habitants. Va ser municipi independent fins al 1977, quan es va unir amb Fonteta i Peratallada per formar Forallac. El seu nucli antic està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya): quedava tancat per un recinte emmurallat, en bona part desaparegut en les reformes dels segles XV i XVI, del qual encara es conserven trams de muralla i la torre-portal de planta quadrada. Domina el conjunt el castell-palau, documentat des del segle IX i reformat entre els segles XV i XVI per la família Sarriera, que el va convertir en un suntuós palau gòtic-renaixentista, al costat de l'església de Sant Julià i Santa Basilissa.
Poble
Fonteta és un petit nucli del municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà (Girona), punt de partida de rutes de senderisme cap al massís de les Gavarres. Va comptar amb ajuntament propi fins al 1976, any en què es va fusionar amb els de Peratallada i Vulpellac per formar l'actual municipi de Forallac; a mitjan segle XIX tenia censats 340 habitants. El 2022 la seva entitat de població, que coincideix amb l'antic terme, tenia empadronats 282 habitants, dels quals 207 vivien al nucli pròpiament dit.
Poble
Canapost és un nucli diminut i recòndit del municipi de Forallac, al Baix Empordà, format per poc més d'una dotzena de masies de pedra agrupades al costat de l'església parroquial de Sant Esteve; el 2022 comptava amb 68 habitants empadronats i només 40 residents al mateix nucli. Va pertànyer a l'antic municipi de Peratallada fins a la creació de Forallac el 1975. El lloc es menciona per primera vegada l'any 901, amb el nom de Caneposto, i el 1019 apareix de nou citat amb motiu de la fundació de la vida canonical a la Seu de Girona. El 2005 un equip d'arqueòlegs va descobrir al costat de l'església 18 sarcòfags antropomorfs del segle X, datats mitjançant anàlisi de carboni 14.
Poble
Fitor és un nucli rural del municipi de Forallac, al Baix Empordà (Girona), situat en plena serra de les Gavarres, en una península boscosa d'uns 200 metres d'altitud mitjana. Va estar dividit en set vileles, veïnats d'origen medieval, i va pertànyer al marquès del Castell de Torrent fins a l'abolició del règim senyorial a començaments del segle XIX; va passar després a dependre de Fonteta, que es va fusionar amb Peratallada i Vulpellac per formar l'actual municipi de Forallac. El seu poblament dispers va acabar abandonant-se per l'escassa rendibilitat de l'explotació del bosc. Conserva la seva església romànica de Santa Coloma, de singular arquitectura, envoltada de bosc d'alzines sureres.
Monument
El castell de Peralta, declarat bé cultural d'interès nacional, s'alça al nucli de Santa Susanna de Peralta, al municipi de Forallac (Baix Empordà), sobre un petit turó rocós. Conserva una torre de l'homenatge de planta rectangular i murs notables, obra dels segles XI al XIV, tot i que avui en molt mal estat: només es manté la volta de canó inferior de les dues que va tenir, i el mur de migdia s'ha ensorrat. Del recinte emmurallat que envoltava la torre queden restes cap a ponent, amb una filera d'espitlleres, i altres molt deteriorades al nord i al sud. La fortalesa està documentada des de 1395, any de l'inventari de béns de la casa de Cruïlles-Peratallada, tot i que el lloc de Peralta ja s'esmenta en un document de l'any 844.
Curiositat
Antic forn de calç situat al nucli de Fonteta, al municipi de Forallac, al Baix Empordà. Des de 2004 està catalogat com a bé cultural d'interès local. El forn conserva la inscripció de 1915, tot i que no es descarta que la construcció sigui anterior i que aquesta data correspongui a una reparació, un canvi de propietari o una represa de l'activitat. La cocció de calç va ser una indústria econòmica important a Fonteta i Sant Climent de Peralta durant el primer terç del segle XX, i el forn es troba en procés de recuperació per tornar a fer cuites.
Curiositat
Antiga fàbrica de maons i teules de les Gavarres, declarada bé d'interès etnològic.
Monument
Sant Esteve de Canapost és una església romànica del nucli de Canapost, al Baix Empordà, formada per dos temples comunicats entre si: un de prerromànic, dels segles IX-X, al costat sud, amb absis trapezoidal, i un altre de romànic del segle XI al costat nord, d'absis semicircular amb murs d'opus spicatum. El lloc de Canapost consta ja en un document del 901, i l'església, dedicada segons sembla a Sant Clet, es menciona el 1019; a mitjan segle XIII va passar a ser sufragània de Sant Esteve de Peratallada, condició que conserva. Destaca el campanar, inacabat, aixecat al segle XII amb decoració llombarda, i una portalada barroca oberta al segle XVIII. En restauracions recents van aparèixer pintures murals i sepultures medievals al cementiri.
Monument
Església de dues naus rectangulars de longitud desigual, adossada per un costat curt a un altre edifici, al nucli de Fitor, al municipi de Forallac; dedicada a la màrtir Santa Coloma de Sens, cada tercer diumenge d'octubre acull un aplec en el seu honor. La seva fàbrica abasta els segles X al XII. La nau nord, més antiga, es cobreix amb volta de canó de lloses en plec de llibre, i la nau sud, una mica posterior, conserva pintures murals romàniques i un absis en opus spicatum amb frescos geomètrics. El campanar, als peus de la nau nord, és quadrangular, s'eleva dos pisos sobre la teulada i remata en xapitell piramidal; el seu segon pis, amb finestres geminades, és una ampliació del XII. El bisbe de Girona Gotmar II la va consagrar el 29 de gener del 948, amb terres, vinyes i els delmes de Fitor i diverses aldees veïnes.
Monument
Església del nucli de Fonteta, al municipi de Forallac (Baix Empordà), documentada des de 1057 com a sufragània de Santa Maria de la Bisbal. És un temple romànic, probablement aixecat al segle XI i refet al XVIII: de la construcció medieval conserva la nau única, coberta amb volta de canó, mentre que la portalada, d'arc de mig punt amb pilastres, fris i cornisa de tipus clàssic i un rosetó a sobre, ja és d'estil renaixentista. Durant el segle XVIII es va substituir l'absis primitiu per l'actual capçalera plana, i el campanar, de base quadrada, obertures de mig punt i coberta de pavelló, es va aixecar el 1755. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Monument
Església situada uns 200 metres al nord de les ruïnes del castell de Peralta, al municipi de Forallac. Conserva un absis semicircular d'origen romànic del segle XI, decorat amb arcuacions llombardes i una finestra de doble esqueixada, cobert amb volta de quart d'esfera, i una nau amb volta de llunetes i una porta lateral d'arc de mig punt adovellat al mur sud. El campanar de torre va quedar inacabat, a la banda nord, i va rematar després en una espadanya de dues arcades. La nau es va ampliar a finals del segle XVIII, segons una inscripció de 1791 a la façana. L'església consta en una butlla del papa Benet VIII de 1017 entre les possessions de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles, i una restauració de 1976-1977 va recuperar els paraments originals del temple.
Monument
Sant Esteve de Peratallada és una església romànica del segle XII aixecada amb carreus ben escairats a uns 200 metres al nord de la muralla de Peratallada. Té dues naus rematades per sengles absis semicirculars, capelles laterals i sagristia afegides més tard, voltes apuntades i una portalada meridional de grans dovelles, un rosetó i tres mènsules. A la nau nord es conserva l'ossera de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, mort el 1348, amb inscripció funerària i escuts heràldics. L'església consta el 1202 com a Sancti Stephani de Petracissa en l'homenatge de Gilabert de Cruïlles al bisbe de Girona, i el 1222 en un reconeixement d'Ermessenda de Peratallada; s'hi venerava antigament la imatge desapareguda de la Santíssima Majestat.
Monument
Sant Climent de Peralta té el seu origen en un antic cenobi situat en una vall recollida de les Gavarres, a recer de la tramuntana: una cel·la monàstica on l'any 844 residien uns monjos. El 881 la seva propietat va ser cedida per privilegi de Carlomà a la seu de Girona, confirmada el 898 i el 1010, fins que a finals del segle XI se'n van apoderar els senyors de Peratallada; el 1137 Dalmau de Peratallada la va retornar a la seu episcopal i des d'aleshores va ser una simple parròquia. De l'antiga església, amb sepultures excavades a la roca, avui només en queden runes: al segle XVIII es va abandonar el temple del vell monestir i es va construir la nova parròquia més a prop del pla, cap on s'havia desplaçat el poblament de masies dispers, avui integrat al municipi de Forallac.
Fita
Vulpellac, Fonteta i Peratallada es van fusionar en un sol ajuntament el nom del qual és un acrònim format amb síl·labes dels tres pobles; la decisió l'havien pres els seus alcaldes el 1971 i va trigar anys a tramitar-se.
Gastronomia
Brossat fresc de llet quallada, sense sal, que s'escorre embolicat en un drap de tela que li dona la seva forma i el seu nom; de textura cremosa i sabor lacti i dolç, es pren de postres amb mel o sucre empolsat.