Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Torrent

Què veure i què fer a Torrent (Baix Empordà, Girona): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats

A quina distància del centre de Torrent és cada lloc

Castell de Torrent 100 m
Dolmen de el Cementiri dels Moros 1,3 km

Pobles a prop de Torrent

Espanya › Catalunya › Girona › Baix Empordà › Torrent

Què veure i què fer a Torrent

Torrent
Poble
Torrent és un petit municipi agrícola del Baix Empordà (Girona), amb 182 habitants (2025) i una extensió de gairebé 8 km², estès pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres a 44 metres d'altitud. El seu territori apareix documentat ja el 1017, quan un document papal va confirmar que l'abadia de Sant Esteve de Banyoles posseïa possessions al lloc. L'agricultura i la ramaderia, sobretot bovina i porcina, són les activitats econòmiques predominants, i els seus productors venen principalment als mercats de Palafrugell i la Bisbal d'Empordà. És conegut pel Mas de Torrent, una masia del segle XVIII avui convertida en hotel de luxe.
Castell de Torrent
Monument
El castell medieval de Torrent, dels segles XIV-XV i del qual avui queden restes a la plaça Major del municipi, va donar nom al marquesat de Castell de Torrent, títol creat per Carles III el 25 de març de 1770 a favor de Felip de Cruïlles de Peratallada-Rajadell i de Peguera, baró de Cruïlles i senyor de Torrent. El títol, concedit com a marquesat de Castillo de Torrente, va canviar a la seva denominació catalana actual per autorització de Joan Carles I el 1994.
Mas de Torrent
Curiositat
Masia catalana del segle XVIII reconvertida el 1988 en hotel de luxe, amb murals del pintor Josep Maria Sert a l'interior.
Dolmen de el Cementiri dels Moros
Natura
Dolmen megalític del massís de les Gavarres, datat cap al 3000-2500 a.C., corresponent al Neolític final, que ha aportat més material arqueològic que cap altre de la zona, amb restes de més d'un centenar d'enterraments. Es tracta d'una galeria catalana en forma de V de la qual es conserven set lloses de suport vertical de la cambra i dotze del passadís d'accés, amb un sepulcre de 12,30 metres de longitud cobert per un túmul ovalat amb peristàlit d'estructures radials. La va donar a conèixer la família Geli de Begur, propietària de la finca, i Salvador Raurich en va publicar la primera descripció el 1923. Al seu interior es van trobar més de 1.200 peces dentàries i milers de fragments de ceràmica, juntament amb comptes de collaret, botons d'os i puntes de fletxa de sílex.