Poble
Begur, coneguda tradicionalment com a Bagur, és un municipi del Baix Empordà, a la província de Girona, dominat per les ruïnes del seu castell, símbol del seu passat feudal. El seu nucli antic medieval conserva cinc torres de defensa aixecades entre els segles XVI i XVII contra la pirateria mora, i cases d'arquitectura indiana construïdes pels bagurencs que van emigrar a fer fortuna a Amèrica, sobretot a Cuba. A més del nucli central, integra Esclanyà, Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells, i és punt de partida cap a les seves vuit cales; a Aiguablava s'aixeca des de 1966 el parador nacional sobre el penya-segat. Té 4.291 habitants (INE 2025), xifra que a l'estiu supera els 40.000.
Poble
Esclanyà és un petit nucli del municipi de Begur, al sector sud-oest del seu terme, al Baix Empordà. Fins a finals de l'edat mitjana va ser possessió dels senyors de Cruïlles, i durant la Guerra Civil, des de l'abril de 1937 fins al final de la contesa, va formar part del terme de Palafrugell. El seu principal referent és el castell d'Esclanyà, conegut com la torre d'Esclanyà, del segle XIV, del qual es conserva la gran torre de planta rectangular, d'època romànica, amb merlets al seu costat nord. El poble s'articula al voltant de l'església de Sant Esteve d'Esclanyà, documentada des de 1280 però amb elements romànics que apunten a un temple anterior del segle X. Va viure tradicionalment de la vinya i l'olivera, i la producció de teules va ser la seva principal activitat industrial.
Monument
Restes d'un castell medieval (segles XVI-XVII) dalt del turó de Begur, amb vistes panoràmiques sobre el poble i la costa.
Monument
Conjunt de torres de vigilància dels segles XVI-XVII repartides pel nucli antic de Begur (Can Marquès, Mas Pinc, Ca n'Armanac, Can Pella i Forgas i carrer Sant Ramon), construïdes per protegir-se dels atacs dels pirates.
Natura
La platja d'Aiguablava és una platja semiurbana del municipi de Begur, al Baix Empordà, situada al fons de la cala del mateix nom; al nomenclàtor de 1860 figurava com a pertanyent al terme d'Esclanyà. Orientada al nord-est, té una longitud de 86,7 metres i una amplada mitjana de 27, formada per sorra mitjana i fina amb un fort desnivell d'entrada a l'aigua, i limita al nord i al sud amb roquissars i penya-segats. Disposa de dutxes, vigilància, rampes d'accés per a mobilitat reduïda, aparcament, xiringuito i restaurants, amb ocupació alta a l'estiu. L'Agència Catalana de l'Aigua controla setmanalment la qualitat de l'aigua, amb resultat excel·lent. Al peu de la platja hi ha les Barraques de pescadors d'Aiguablava, protegides com a Bien Cultural de Interés Local (una figura de protecció del patrimoni d'àmbit local).
Natura
Sa Riera és la platja de sorra més gran i turística del municipi de Begur, al Baix Empordà, amb passeig marítim i punt de partida de diverses rutes del Camí de Ronda que l'enllacen al sud amb la reserva marina de ses Negres i el cap de Sa Sal, i al nord amb la cala de la Illa Roja. Pren el nom de la riera que la divideix en dues meitats i neix al massís de Begur, prop de la vila. És una de les poques platges de la costa catalana que creix en lloc de perdre sorra, gràcies a la seva orientació al nord: en els darrers cinquanta anys ha duplicat la seva superfície, fins a 1,73 hectàrees. Compta amb bandera blava i, cada estiu, acull una tradicional cantada d'havaneres.
Natura
Platja semiurbana situada al nucli de Sa Tuna, barri marítim de Begur, al Baix Empordà, amb antigues cases de pescadors. Encaixada a la cala de Sa Tuna, en ple tram rocós de les muntanyes de Begur, està orientada al nord-est i té una longitud de 91 m i una amplada mitjana de 18 m, formada per sorra gruixuda, graves i còdols, amb un fort desnivell d'entrada a l'aigua. És habitual veure barques varades a la sorra, i s'hi accedeix per una carretera sinuosa; pel camí de ronda s'arriba també a la platja de s'Eixugador. L'Agència Catalana de l'Aigua controla setmanalment la qualitat de les seves aigües, qualificada d'excel·lent.
Natura
Platja de Fornells, cala d'aigües tranquil·les que forma part del nucli de Fornells de Mar, al litoral de Begur, al costat de la urbanització d'Aiguablava. La zona reuneix diverses cales petites de sorra gruixuda unides per un camí costaner, com cala n'Estàsia, cala Ses Orats o cala en Malaret, davant la Illa Blanca i al nord de la cala d'Aiguablava. Segons la tradició local, va ser a la propera casa El Paradís, de Bonaventura Sabater, on a principis del segle XX es va batejar aquest litoral amb el nom de Costa Brava. El petit port esportiu d'Aiguablava, amb 61 amarratges, està considerat el més petit de Catalunya.
Natura
Aiguafreda és una petita cala i port de la costa de Begur, al Baix Empordà, de forma allargada i orientada al sud-est, tancada al nord pels penya-segats del cap de sa Sal i al sud per la punta des Plom. El nom prové de la riera homònima que hi desemboca, tot i que també podria derivar del proper cap de Begur, anomenat cap d'Aiguafreda en època medieval. Amb prou feines urbanitzada, és sobretot un port esportiu i un dels principals punts de submarinisme de la Costa Brava: el seu fons és rocós, de poc pendent, amb una platja de sorra molt petita al costat del moll i la resta de costa de roca agresta. Es comunica amb Begur i amb les properes cales de sa Tuna i sa Riera per carretera i pel camí de ronda, i compta amb dutxes, vigilància de Creu Roja i lloguer d'equip de submarinisme i caiac.
Natura
Extrem més oriental del massís de Begur, que juntament amb el cap de Sant Sebastià i les cales que s'alternen entre tots dos constitueix el sector més característic de la Costa Brava; en els documents medievals se'l coneixia com a cap d'Aiguafreda. El seu penya-segat forma part de l'espai natural de les muntanyes de Begur, prolongació cap al litoral de les Gavarres, els turons de la qual cauen al mar formant penya-segats. És un cap rocós al sud de Begur amb un mirador panoràmic sobre Aiguablava i Fornells, i antic emplaçament d'un semàfor òptic.
Natura
La més llarga de les coves marines de Begur (uns 150 metres), visitable en caiac o en immersió entre les cales d'Aiguaxelida i Aiguablava.
Activitat
Mercat setmanal de productes frescos a la plaça de l'Església del nucli històric de Begur.
Monument
Petita església romànica del terme de Begur, al Baix Empordà, documentada des de finals del segle XIII, tot i que construïda entre els segles XI i XII, amb la portalada afegida al XVIII. Té dues naus amb dos absis semicirculars, ja que originalment comptava amb una sola nau, l'actual del costat nord, coberta amb volta lleugerament apuntada; la nau del costat sud, afegida després, es cobreix amb volta de canó. Des del segle XIV, el lloc i castell d'Esclanyà va pertànyer als Cruïlles-Peratallada, dins la baronia de Begur, i l'església va ser parròquia fins al 1721. Restaurada de forma discutida als anys setanta, avui està annexionada a la parròquia de Sant Pere de Begur.
Fita
A la segona meitat del segle XIX, fugint de la crisi del corall i de la fil·loxera, al voltant d'una quarta part de la població de Begur, uns cinc-cents homes joves, va marxar a Cuba; els pocs que van fer fortuna van tornar com a indians i van aixecar les cases d'estil colonial del poble.