Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Mont-ras

Què veure i què fer a Mont-ras (Baix Empordà, Girona): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Natura

A quina distància del centre de Mont-ras és cada lloc

Cala del Vedell 4,8 km
Cala del Crit 5 km

Pobles a prop de Mont-ras

Espanya › Catalunya › Girona › Baix Empordà › Mont-ras

Què veure i què fer a Mont-ras

Mont-ras
Poble
Mont-ras és una vila del Baix Empordà, entre Palafrugell i Palamós, que fins al segle XIX va formar part del municipi de Palafrugell, del qual es va independitzar el 1858; abans es deia Torroella de Mont-ras i apareix ja citat el 1062. Té sortida al mar amb petites cales poc massificades, com la del Crit, la del Vedell i la de la Font Morisca, i entre els seus nuclis dispersos destaquen Canyelles, Molines i Torre Simona. L'economia tradicional, basada en l'agricultura, la ramaderia, els taps de suro i una notable activitat minera de granit, baritina i galena, ha donat pas avui al turisme. Conserva l'església parroquial de Sant Esteve, reconstruïda el 1599, i masies com Can Parals, amb finestres decorades del segle XVI. Compta amb 1.690 habitants (INE 2025).
Cala del Vedell
Natura
La cala del Vedell és una petita platja natural de còdols situada al terme de Mont-ras, al Baix Empordà, orientada al sud-est, amb uns 95 metres de longitud i 15 d'amplada. El seu accés a peu resulta difícil, cosa que n'explica el baix grau d'ocupació a l'estiu. Juntament amb els Canyers, Cala Estreta, Cap de Planes i el Crit, està protegida pel Pla d'Espais d'Interès Natural sota la denominació genèrica de Muntanyes de Begur. El seu nom podria ser degut a la presència, en temps passats, d'una espècie de foca avui desapareguda de la Costa Brava, ja que vedell era sinònim de vaca marina.
Cala del Crit
Natura
La cala del Crit, al litoral de Mont-ras, és una petita platja de sorra gruixuda i grava, de 71 metres de llarg i 15 d'ample, separada de la cala de la Font Morisca per una roca foradada; s'hi accedeix a peu pel camí de ronda, sense serveis, i s'hi practica el nudisme. Està protegida, juntament amb altres cales properes, pel Pla d'Espais d'Interès Natural Muntanyes de Begur. Una llegenda local explica que una nau de pirates moros hi va atracar de nit i, en despuntar l'alba, atreta pel cant d'un gall, va assaltar una masia propera; la filla del propietari, en ser capturada, va cridar i va mossegar el capità, que la va decapitar amb el seu alfange; d'aquests crits va prendre nom la cala. El 1981 un moviment veïnal va aconseguir que la Generalitat desestimés el 1983 un projecte de port esportiu a la cala.