Poble
La Bisbal d'Empordà és la capital de la comarca del Baix Empordà, a la província de Girona, situada al pla empordanès al costat del massís de les Gavarres i regada pel riu Daró. És el centre terrisser de referència a Catalunya des de fa més de 500 anys, amb nombrosos tallers i botigues de ceràmica als seus carrers i un museu, el Terracotta Museu, dedicat a aquesta tradició. El seu origen es remunta a la vila romana de Fontanetum, i el seu nom deriva de la cessió de la localitat al bisbe de Girona en època carolíngia, que va erigir la parròquia l'any 904 i un castell al segle XI; a la baixa edat mitjana va estar emmurallada. El 1869 va ser escenari del Foc de la Bisbal, enfrontament entre tropes governamentals i una partida republicana d'uns dos mil homes.
Monument
Antic palau dels bisbes de Girona, d'origen romànic (segle XII) amb reformes gòtiques i renaixentistes, situat a la plaça del Castell del centre històric de la Bisbal.
Monument
Castell gòtico-renaixentista (segles XIII-XVIII) situat en un promontori a les afores de la Bisbal d'Empordà, avui reconvertit en hotel, amb restes de muralla i recinte fortificat.
Monument
Restes de la muralla medieval que envoltava el nucli antic de la Bisbal d'Empordà, declarades bé cultural d'interès nacional. La fortificació seguia el traçat dels actuals carrers de Cavallers, Valls, Ample i Valls de Colomer, i la carretera de Calonge. L'element més visible avui és el portal situat al final del carrer de la Riera, molt reformat i amb el parament original de la torre ocult sota l'arrebossat; està format per un arc de mig punt a l'exterior i un de rebaixat a l'interior de l'antic recinte. El portal està integrat a l'edifici de Can Caramany, únic vestigi conservat de l'antiga fortificació medieval de la vila, capital de la comarca del Baix Empordà i coneguda per la seva tradició ceramista.
Monument
Antics pous de glaç excavats entre els segles XIV i XIX al massís de les Gavarres, utilitzats per emmagatzemar gel abans de la refrigeració moderna; declarats Zona d'Interès Etnològic.
Activitat
Mercat setmanal amb prop de 700 anys d'història, al centre històric de la capital comarcal. Se celebra els divendres des que el 1322 el rei Jaume el Just va concedir el permís per celebrar-lo aquest dia, costum que es manté des de llavors. Té lloc a la Plaça Major, l'antiga Plaça del Castell. Al segle XVIII hi arribaven habitants de més de cinquanta pobles, tant de la costa com de l'interior, a més de comerciants de Barcelona.
Activitat
Fira anual que reuneix artesans ceramistes de la Bisbal i d'altres llocs, amb exposicions i venda de peces.
Curiositat
El Terracotta Museu, a la Bisbal d'Empordà, és un museu de ceràmica tradicional, industrial, artística i contemporània inaugurat el 1991, instal·lat a l'antiga fàbrica de revestiments ceràmics Terracotta-Fuster, fundada el 1928 en un edifici de 1922 i activa fins al 1984. L'ajuntament la va adquirir el 1987 i la va reformar, integrant en el recorregut elements del mateix procés de producció —basses, xemeneies, forns—. La ceràmica és l'activitat més emblemàtica de la ciutat des d'almenys 1511, any en què es documenta per primera vegada l'ofici de terrisser. Entre el 2010 i el 2015 l'edifici es va sotmetre a una reforma integral, i el museu va reobrir el desembre de 2015 amb més de deu mil peces que recorren la indústria terrissera local i una col·lecció de ceràmica de tota la Península.
Monument
Capella romànica integrada al castell palau dels bisbes de Girona, a l'angle de llevant del nivell superior, a l'alçada de la terrassa: nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis semicircular cobert amb quart d'esfera i portada de dos arcs de mig punt en degradació, obra d'un moment avançat del segle XII.
Monument
Església romànica del segle XI a Sant Pol, un petit nucli de poc més d'una desena de masos de pedra al massís de les Gavarres, zona declarada d'interès natural, dins el municipi de La Bisbal d'Empordà. El lloc, antic veïnat pagès de la Bisbal, apareix ja citat a principis del segle X, el 904, com el vilar «villare Perductus», pertanyent al bisbat de Girona; la seva església, construïda una mica després, mai va dependre del rector de la Bisbal i va formar parròquia independent. Té espadanya —anomenada popularment «cadireta»— del segle XVIII i una façana restaurada que reprodueix l'esgrafiat barroc d'aquesta època. Avui viuen al nucli 9 persones i unes altres 20 als masos de l'entorn.
Activitat
Festa major de la Bisbal d'Empordà, capital comarcal del Baix Empordà, que se celebra del 14 al 18 d'agost en honor a la seva patrona, la Mare de Déu. Comença el dia 14 amb el trencament del càntir, acte solemne en què es trenca un càntir de ceràmica vermella elaborat cada any per un ceramista diferent. El 15 d'agost el Ball de l'Àliga, l'àliga més antiga de Catalunya, dansa davant l'altar de Santa Maria, i el 16 se celebra el correfoc. El programa reuneix prop de vuit actes organitzats per les associacions i entitats de la ciutat, entre ells el ball de gegants i capgrossos, i compta amb una sardana pròpia, Festa Anyal, composta per Josep Maria Soler i Montaner.
Fita
Jaume II va atorgar el 1322 a la vila episcopal el privilegi de celebrar mercat cada divendres, un dret que va ordenar la vida econòmica del centre de l'Empordà durant segles i que la població ha mantingut de manera ininterrompuda fins avui.
Gastronomia
Embotit de carn magra i cansalada de porc cuit amb sucre i llimona, elaborat a l'Empordà des de l'edat mitjana; es menja fregit o a la brasa, sovint amb poma caramel·litzada, i serveix tant d'entrant com de postres.