Poble
Cruïlles és un nucli del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà, dominat pel castell romànic i l'antic monestir de Sant Miquel, un dels conjunts religiosos més notables de la comarca. Va ser seu de la Baronia de Cruïlles i, fins al 1974, municipi independent, amb 183 habitants a mitjan segle XIX segons el diccionari de Pascual Madoz. Aquell any es va unir a Monells i Sant Sadurní de l'Heura per formar l'actual municipi. El 2023 l'entitat singular de població tenia censats 245 habitants.
Poble
Monells és un nucli del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, al Baix Empordà, a 56 metres d'altitud al costat del riu Rissec, on la vall s'obre cap a la plana. Documentat des de 1019, el 1103 el comte Ramon Berenguer III li va concedir el trasllat del mercat que fins aleshores se celebrava a Anyells; aquell mercat es va convertir en el més important de la comarca en època medieval, fins al punt que el 1234 Jaume I el Conqueridor va prendre la seva mitgera, mesura de grans, com a referència juntament amb la de Girona per fixar els preus dels cereals. Va ser municipi independent fins al 1974. Avui conserva un traçat d'arcs i porxos a la seva plaça porticada, un dels racons amb més encant de la comarca.
Poble
Sant Sadurní de l'Heura és un petit nucli agrícola del Baix Empordà que, juntament amb Cruïlles i Monells, dona nom al municipi unificat el 1975. Se situa a prop del límit amb Cruïlles, a menys de 2 km d'aquest poble, a la carretera que va de la Bisbal d'Empordà a Cassà de la Selva i creua les Gavarres pel coll de Santa Pellaia, seguint després el curs del riu Daró. El poble forma un conjunt de carrers estrets i allargats, amb eixamplaments als extrems, i moltes cases conserven llindes de pedra dels segles XVIII i XIX. L'església parroquial de Sant Sadurní, documentada des del segle XI, és un edifici de grans dimensions aixecat al segle XVIII. El municipi, un dels més extensos de la comarca, comprèn a més el raval de Mas Savalls i el poble de Sant Joan Salelles.
Monument
El monestir de Sant Miquel de Cruïlles, a 4 quilòmetres de la Bisbal d'Empordà, és una antiga fundació benedictina l'església de la qual, de planta basilical amb tres naus i tres absis semicirculars, data de la primera meitat del segle XI; fou dotada entre 1031 i 1057 pels senyors de Cruïlles, i el 1057 la seva comunitat es va unir al monestir italià de San Michele della Chiusa, al Piemont. Conserva voltes de canó, decoració llombarda d'arqueries cegues i fragments de pintures murals romàniques a l'absis, amb una franja de lleons enfrontats sobre fons vermell. Al segle XVI es va reconstruir la façana occidental, escurçant el temple. Guarda a més dos ossaris gòtics, de 1348 i 1393, del llinatge dels Cruïlles. Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
Castell romànic dels segles XI-XII que corona el nucli de Cruïlles, al Baix Empordà. De la seva fàbrica original avui només es conserva la torre de l'homenatge, ja que les antigues muralles han desaparegut. La torre va ser objecte d'una reforma interior el 2004 i el 2005 que va recuperar una escala de cargol, permetent l'accés a la seva part superior i a les vistes panoràmiques que ofereix sobre l'entorn. Està declarat Bé d'Interès Cultural des del 8 de novembre de 1988, amb la classificació de Bé Cultural d'Interès Nacional i codi BCIN 715-MH.
Monument
Castell dels segles XIII-XV i recinte emmurallat de Monells, un dels conjunts medievals més ben conservats de la comarca, al costat de la seva característica plaça porticada.
Curiositat
Antic molí fariner de les Gavarres, declarat bé d'interès etnològic juntament amb altres elements del massís compartits amb la comarca del Gironès.
Monument
Església parroquial de Cruïlles, del segle XVII, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), de grans dimensions, amb una sola nau, capelles laterals i absis semicircular, on es combina un barroc classicista, visible a la portalada, amb formes tardoromàniques i gòtiques pròpies de l'arquitectura religiosa popular del país. Al frontis hi ha una portalada amb la data 1754 i una creu d'aspa en record del martiri de la santa; al nord-oest s'alça un alt campanar quadrat de carreu calcari. El temple ja existia el 1035, quan es cita en un testament, i va ser consagrat el 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré; el 1144 va passar a dependre del proper monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles.
Monument
Església rural romànica al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, dins l'extensa xarxa de temples romànics que caracteritza el Baix Empordà.
Monument
Santa Pellaia és un poblat de masies disperses del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, al massís de les Gavarres, dins el Baix Empordà. Va ser ens local independent fins al 1846, quan es va incorporar al terme de Cruïlles juntament amb Sant Cebrià de Lledó i Sant Cebrià dels Alls; el 1974 Cruïlles es va fusionar amb Monells i Sant Sadurní de l'Heura per formar el municipi actual. La seva església parroquial, d'origen romànic, ha estat objecte de nombroses reformes i ha arribat fins avui en molt bon estat gràcies sobretot a l'esforç dels veïns; el lloc i el temple es mencionen per primera vegada en un document de 1064.
Monument
Petita església dels segles X-XI amb nau única de volta apuntada, absis semicircular, murs d'opus spicatum i espadanya sobre l'arc triomfal; la façana de ponent es va refer el 1596 i el conjunt es va restaurar entre 1985 i 1987. El seu relicari de fusta del segle XII es conserva al Museu d'Art de Girona.
Monument
Església parroquial del veïnat de Sant Cebrià de Lledó, a la serra de les Gavarres, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, documentada ja el 1279 com a Sancti Cipriani de Letone. Conserva la major part de la nau romànica, amb volta de canó i dos arcs torals de mig punt, tot i que va ser refeta als segles XVI-XVII amb nova capçalera poligonal, capelles laterals, cor i campanar de torre quadrada rematat amb xapitell piramidal; la portada porta gravada al seu llindar la data de 1588. Allà es venerava tan popularment els sants metges Cosme i Damià que el lloc va acabar conegut com «els Metges»; l'aplec del 27 de setembre, de la Concòrdia per la treva entre partidaris dels dos estils de sardana, va deixar de celebrar-se el 1981.
Monument
Església del romànic final (segles XII-XIII), de nau rectangular amb volta apuntada i capelles i sagristia afegides als segles XVII i XVIII; les excavacions de 2007 van descobrir al seu interior un absis semicircular del segle XI i una estructura prerromànica trapezoidal dels segles VIII-IX. Citada ja el 1064 com a Sancti Cipriani de Aliol, cap d'una parròquia d'unes quaranta masies disperses per les Gavarres al segle XIV, a prop del Puig d'Arques, que el 1359 tenia 28 focs i pertanyia a Gilabert de Cruïlles. Deshabitada des de mitjan segle XX, avui conserva al costat de l'església l'edifici anomenat «el castell» i una rectoria datada el 1680; en abandonar-se el culte, alguns objectes —les portes de fusta amb ferratge, una campana de 1590 i un banc amb una llarga inscripció— es van traslladar a l'església de Sant Martí de Romanyà d'Empordà. La segona quinzena de setembre encara se celebra l'Aplec, amb el cant dels Goigs a Sant Cebrià.