Poble
Corçà és una vila agrícola de l'interior del Baix Empordà, situada a la plana empordanesa al costat de la riera del Rissec, amb 1.283 habitants i els nuclis agregats de Casavells, Cassà de Pelràs i Matajudaica. El nom del poble es documenta ja l'any 878, en un precepte del rei franc Lluís el Tartamut, com a possessió del bisbe de Girona que es creu heretada d'una vila romana als peus del Puig-Rodó. A dos quilòmetres del nucli s'aixeca la capella romànica de Santa Cristina, del segle XIII, el retaule de la qual es va traslladar el 1904 a la parròquia de Corçà i avui es conserva al Museu d'Art de Girona. De l'antic castell del poble només en queden restes, i avui Corçà acull també un mercat de productes ecològics.
Monument
Restes d'un castell dels segles XIV-XV a la plaça del Rebot de Corçà, al Baix Empordà. Està catalogat com a bé cultural d'interès nacional, amb el codi BCIN 703-MH. De l'antiga fortificació es conserva un tram de muralla, visible des del carrer del Mur.
Monument
Torre defensiva del segle XV situada al costat de la carretera C-66 al seu pas per Corçà.
Activitat
Mercat de productors ecològics i de proximitat, itinerant per diferents municipis de la comarca.
Activitat
Mercat d'articles de segona mà, antiguitats i col·leccionisme a Corçà.
Monument
Església del nucli de Cassà de Pelràs, al municipi de Corçà (Baix Empordà), documentada el 1209 com a Sancti Martini de Caciano de Piloraso, quan Arnau de Llers va restituir al bisbe de Girona nou esglésies dels seus dominis que havia usurpat, entre elles aquesta; des del segle XIII consta també com a parroquial. És una església romànica del segle XII, de nau única amb absis semicircular, volta apuntada i arc triomfal també apuntat; la capçalera conserva una finestra de doble esqueixada, i la portalada primitiva, d'arc de mig punt al mur sud, va quedar tapiada. Les reformes posteriors a l'edat mitjana van afegir la façana barroca amb portalada i rosetó, el campanar, les capelles laterals, la sagristia i les golfes sobre els murs perimetrals de l'edifici medieval.
Monument
Petita església romànica situada al nucli de Casavells, al municipi de Corçà, dins el notable conjunt d'arquitectura romànica rural del Baix Empordà. Citada per primera vegada el 1071, el 1182 va quedar sotmesa a la canònica agustiniana de Santa Maria d'Ullà, de la qual depenien diverses parròquies de la comarca. És d'una sola nau amb absis semicircular i volta apuntada, amb restes de la portalada primitiva d'arc de mig punt, mentre que l'actual portalada barroca porta gravat l'any 1722. Al costat nord s'alça un petit campanar de torre de planta quadrada, amb un pis de finestres geminades d'arquets, columnetes i capitells, l'origen del qual podria remuntar-se als segles X u XI.
Monument
Església del nucli de Matajudaica, al municipi de Corçà, de nau única amb absis semicircular per fora i poligonal per dins, capelles laterals i voltes de llunetes. A la façana occidental s'obren una portalada rectangular amb boles decoratives, una fornícula avui sense imatge -sobre la qual hi figura gravat l'any 1797- i un ull de bou, rematats per un campanar d'espadanya; sobre l'angle sud-oest s'alça un petit torreó, antic comunidor avui molt ruïnós. El despreniment de l'arrebossat ha deixat a la vista, a l'exterior de l'absis, l'aparell romànic original. Està documentada des de 1182, quan figura com a possessió del monestir de Santa Maria d'Ullà; en documents dels segles XIII i XIV el topònim Matajudaica apunta a un origen o una comunitat jueva al lloc.
Monument
Església parroquial del nucli del Firal, a Corçà, documentada des de l'any 1065 com a Sancti Iuliani de Quarciano; el lloc ja estava poblat en època romana, i al proper Puig Rodó es coneixen restes d'una vil·la amb mosaics trobats des de finals del segle XIX. Del temple romànic del segle XII només queden fragments de la façana, amb portalada de dos arcs de mig punt en degradació i un petit rosetó, i de l'absis semicircular, integrats en la reconstrucció dels segles XVII i XVIII: capçalera poligonal amb capelles laterals, voltes de llunetes, campanar de torre quadrada i sagristia de 1735. El 1817 tres assaltants van martiritzar el rector, mossèn Batlle, que abans de morir va identificar els seus agressors; una làpida a l'entrada recorda avui l'episodi.
Monument
Ermita d'origen medieval situada a uns cinc-cents metres al sud del poble de Corçà, protegida com a bé cultural d'interès local. Consta d'una sola nau i absis de planta semicircular amb tendència a ferradura, la base del qual es remunta al segle XI, mentre que la resta de l'edifici -amb carreus ben treballats- pertany als segles XII o XIII, tot i que va ser reconstruïda almenys una vegada ja al XIV. La coberta és de volta de canó lleugerament apuntada. El primer document que cita la capella és de 1235, quan Maria de Cruïlles li fa un llegat en el seu testament; el 1364 el bisbe de Girona va autoritzar comprar una campana i reedificar el temple. La proximitat de tègules i fragments d'àmfora als camps veïns suggereix que es va aixecar sobre un edifici de culte anterior, potser romà.