Poble
Vilafranca del Penedès és la capital de la comarca de l'Alt Penedès, a la província de Barcelona (Catalunya), a 54 km de la capital catalana. Compta amb 42.607 habitants (INE 2025) i és coneguda pels seus vins escumosos, el cava, i pels vins de la denominació d'origen Penedès. Els seus orígens es remunten al segle XII, del qual conserva edificis medievals com la Basílica de Santa Maria, el Convent de Sant Francesc, el Palau Reial i els palaus Baltà i Maçà. A finals del segle XIX i principis del XX es van aixecar també nombrosos edificis modernistes al llarg de les seves rambles, entre ells la façana de l'Ajuntament. Al centre històric es pot visitar el Museu de Vilafranca, que inclou el Museu del Vi i explica el procés d'elaboració del cava i la seva relació amb la vila.
Monument
El Palau Reial de Vilafranca del Penedès, a la plaça de Jaume I, està catalogat com a bé cultural d'interès nacional i és avui seu principal del Vinseum, el museu de les cultures del vi de Catalunya. Va ser residència dels reis de la Casa de Barcelona al segle XIII: documentat ja el 1209, el 1236 Jaume I el va cedir al seu castlà Fructià de Palau, amb l'obligació d'allotjar el rei i els seus successors. Hi va morir el rei Pere el Gran l'11 de novembre de 1285, segons narra el cronista Ramon Muntaner, recordat per una làpida a la façana des de 1907. El 1308 va ser adquirit pel monestir de Santes Creus, que el va convertir en procuradoria cistercenca; després de l'exclaustració dels frares el 1820 va passar a mans privades fins que, el 1936, el va comprar l'associació Museu de Vilafranca.
Monument
El Palau Baltà, també anomenat Palau del Fraret o Can Babau, s'alça al nucli històric de Vilafranca del Penedès, amb tres façanes a la plaça de Jaume I i els carrers de la Torre i d'Escudellers, on abans hi havia hagut el castell de la vila. És un palau gòtic de pedra construït per Francesc Babau després de 1308; la seva façana principal, amb dues torres laterals i una portalada en arc descentrada, es va unificar el 1522 en ampliar-se amb cases veïnes. Conserva un pati amb escalinates avui cobert, un finestral gòtic i una galeria d'arcs apuntats. El 1750 va passar a Ramon de Sarriera i després va ser hostal, fins que el 1859 el va adquirir Josep Baltà, de qui va prendre el nom. Des de 1977 la seva planta baixa acull l'auditori Fòrum Baltà. Declarat bé cultural d'interès nacional el 1988.
Monument
Recinte emmurallat aixecat per primera vegada cap al 1338, del qual es conserven trams fragmentaris integrats a les parts posteriors de cases de diversos carrers, amb alçades de fins a 6,5 m i longituds de 8 a 24,40 m; inclou espitlleres i torres circulars i rectangulars de carreuada. Bé Cultural d'Interès Nacional (IPAC 39770).
Monument
Temple gòtic documentat des de 1188 en temps d'Alfons el Cast, reconstruït en gran part al segle XV, amb cripta de 1561 i façana neogòtica de 1903-1905, obra d'August Font i Santiago Güell; nau única amb cinc trams de creueria, set capelles per banda i absis poligonal de set panys. La porta lateral, de finals del segle XIII i amb restes de policromia romànica, va ser durant anys l'entrada principal. Durant la Guerra Civil es van destruir moltes de les seves obres d'art, llevat del grup escultòric L'Enterrament de Crist, de Josep Llimona; els grans vitralls actuals, dels anys 1950, van substituir els anteriors, perduts en un incendi de 1934. Elevada a basílica menor per Benet XV el 1920. Bé Cultural d'Interès Nacional des de 2014.
Monument
Antic convent franciscà de Vilafranca del Penedès, protegit com a bé cultural d'interès local, situat extramurs de l'antiga muralla, a l'oest de la Rambla de Sant Francesc, al carrer de Sant Pere. Es conserven l'església gòtica de Sant Francesc i el claustre, que allotgen nombrosos sepulcres medievals -dels Penyafort, els Bartomeu, Hug de Cervelló o Pere d'Avinyó, entre d'altres- i que han estat convertits en un museu lapidari de gran interès artístic. L'edifici es va convertir en hospital el 1835 i una part va arribar a funcionar com a Hospital Comarcal. Jaume I hi va celebrar corts el 1217 i Pere el Cerimoniós el 1353; va ser adquirit el 1308 pel monestir de Santes Creus. La muralla medieval que l'envoltava va ser enderrocada a la primera meitat del segle XIX.
Monument
Magatzem d'estil noucentista construït el 1920 segons projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, presentat el desembre de 1919 i aprovat l'abril de 1920; de planta en T al costat de la zona ferroviària, va servir de porxos de càrrega i descàrrega. Protegit com a bé cultural d'interès local des de 2004.
Monument
La Casa Solé és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la zona d'eixample de la segona meitat del segle XIX, a la prolongació de la Rambla de Nostra Senyora. És una casa entre mitgeres de planta baixa, tres pisos i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Es tracta d'una casa modernista de 1904, obra de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés, el llenguatge del qual s'aprecia en les obertures, baranes i matacans de la façana. Està protegida com a bé cultural d'interès local des de 2004.
Monument
Casa de veïns noucentista de l'avinguda de Barcelona, 35-39, construïda entre mitgeres i de tres crugies, que Pere Martí i Catasús va encarregar a l'arquitecte Santiago Güell; el projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, està datat el 22 de juny de 1910. Consta de tres plantes de composició simètrica, amb tres portals d'arc rebaixat a la planta baixa, tres balcons d'un sol buit al primer pis i, a les golfes, una galeria de finestres amb llinda rematada per quatre esferes sobre la cornisa. Protegida com a bé cultural d'interès local des de 2004.
Monument
Casa modernista de començaments del segle XX situada al carrer de Sant Bernat, dins l'antic recinte emmurallat de Vilafranca del Penedès, en un carrer estret proper a la basílica de Santa Maria. És una casa entre mitgeres de dues crugies, amb planta baixa, dos pisos i terrat: al primer pis hi corre un balcó continu, i al segon s'obren dos balcons d'una sola obertura, tot això amb ornamentació ceràmica de motius florals.
Monument
La Casa Berch i Galtés, o Casa Suriol, s'alça al barri del Poble Nou de Vilafranca del Penedès, a la zona d'eixample vuitcentista, davant del Parc Tívoli i fent cantonada amb el carrer del Parlament. És un edifici eclèctic de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes sota coberta a quatre vessants, a més d'un cos annex de planta baixa; a les golfes destaquen la teula ornamental i la barbacana. Compta amb jardí posterior, amb un porxo tancat i una terrassa superior. Va ser projectada per encàrrec de Josep Suriol al mestre d'obres Josep Inglada i Estrada, que va datar el projecte el 4 d'agost de 1884; l'Ajuntament el va aprovar vuit dies després. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Monument
Casa entre mitgeres de Vilafranca del Penedès, a la cantonada del carrer del Cid, 19, amb el de Sant Ramon de Penyafort, reformada per encàrrec de Maria Ferrer i Pons, vídua de Jaume Rosich, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau datat el desembre de 1919 i aprovat per l'Ajuntament el maig de 1920. Té planta baixa i un pis sota coberta de teula àrab a dues vessants, amb façana de composició simètrica a totes dues cantonades, portals d'arc rebaixat i una decoració que combina elements de l'arquitectura popular amb el llenguatge modernista, com les garlandes de fulles de llorer tallades en volum que rematen la façana.
Monument
El Centre Agrícola de Vilafranca del Penedès és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local, seu històrica de la societat de propietaris rurals de la ciutat, les tertúlies agrícoles de la qual es van iniciar el 1900 i que també va acollir actes artístics i balls de societat. Durant la Guerra Civil va ser seu del Comitè Revolucionari, i més tard s'hi va instal·lar una sala de cinema. Situat a l'eixample vuitcentista, amb la façana principal a la Rambla de Nostra Senyora, és una construcció entre mitgeres que fa cantonada amb un passatge cobert, de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants. El seu llenguatge arquitectònic eclèctic recorda, amb aplacats de ceràmica, les construccions agrícoles tradicionals de fusta.
Monument
La Fàbrica de Licors i Caves Mascaró, també coneguda com Casa Galtès i Mainé o simplement Caves Mascaró, és un edifici modernista de 1912, obra de Santiago Güell i Grau, situat en un barri d'arquitectura popular proper a la Rambla de Nostra Senyora de Vilafranca del Penedès. Fins als anys 1960 s'hi elaborava el cèlebre brandy Mascaró, i encara avui s'utilitza per a la criança dels caves de la mateixa marca. És una construcció entre mitgeres, de planta rectangular amb pati interior de servei, planta baixa i pis sota coberta de teula àrab amb terrat, i una pèrgola amb arcades; a la seva façana destaca la decoració amb motius florals. Bé Cultural d'Interès Local des de 2004 (IPAC 4902).
Monument
El Magatzem Mory es troba a la zona de l'estació de Vilafranca del Penedès, on abunden els exemples d'arquitectura industrial de principis de segle. És un magatzem noucentista d'una sola nau, entre mitgeres, al carrer del Sol, 26, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i dues façanes similars, dividides en tres trams per bandes verticals de maó, amb una finestra central d'arc de mig punt dividida en cinc parts i un coronament esglaonat; el maó vist resol tots els elements de la façana, llevat de la porta. L'empresa Joan Mory i Companyia va encarregar el projecte el 1917 a l'arquitecte Santiago Güell, que el va refer en un segon projecte de 1920.
Monument
Casa modernista de l'eixample de la carretera de Sant Martí Sarroca, al carrer Clascar, 1-3, coneguda com Cal Freixedas: destaca el balcó d'arc rebaixat amb vidrieres, els revestiments ceràmics i un vestíbul d'uns 150 metres quadrats amb pilastres i decoració floral en relleu. Rehabilitada entre 1992 i 2002, és des de 1993 la seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès.
Monument
Casa entre mitgeres del carrer Amàlia Soler, 26-28, a Vilafranca del Penedès, amb planta baixa, entresòl i dos pisos sota coberta de teula àrab a dues aigües i terrat, pati posterior i entrada lateral. Presenta dos volums diferenciats i una façana de llenguatge eclèctic amb reminiscències modernistes. S'aixeca en una zona d'eixample iniciada a finals del segle XIX; la reforma va ser encarregada per Àngela Canals, vídua de Jaume Esteve, a l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, el projecte de façana del qual es va presentar el 25 de maig de 1920 i va ser aprovat el 23 de juny del mateix any.
Monument
Capella d'origen romànic, amb fundació probable del segle X, documentada des que el 1395 va rebre el benefici de Santa Apolònia i Santa Bàrbara; protegida com a bé cultural d'interès local des de 2004.
Monument
Masia del segle XVIII a 1,3 quilòmetres de Vilafranca camí de Barcelona, de planta rectangular amb portada d'arc de mig punt adovellat, balcons emmarcats en pedra i edificacions agrícoles annexes, entre elles l'antiga casa dels masovers. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes sota una coberta a dues aigües, amb un pati davanter tancat per un baluard, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monument
Església gòtica de principis del segle XIV, al carrer de Sant Pere, que forma part de l'antic convent franciscà conegut com l'Antic Casal Vilafranquí, situat extramurs de la vila medieval. Conserva el claustre i nombrosos sepulcres nobiliaris medievals, entre ells els de les famílies Penyafort, Bartomeu, Hug de Cervelló i Pere d'Avinyó, per la qual cosa avui funciona com a museu lapidari de gran interès artístic. El convent es va convertir en hospital el 1835 i va arribar a acollir l'Hospital Comarcal. L'església té nau única amb capelles laterals i absis quadrat afegit després, i conserva la capella de Sant Jordi, restaurada el 1891, amb un retaule atribuït a Pere Serra. És Bien Cultural de Interés Local (figura de protecció del patrimoni cultural d'àmbit local) des de 2004 (IPAC 4909).
Monument
La Casa de la Vila de Vilafranca del Penedès, a la plaça del mateix nom, al costat del Palau Macià, és un edifici entre mitgeres d'origen gòtic, probablement antic palau de Bernat Pellicer al segle XIV, que l'ajuntament va adquirir el 1559 i va reformar el 1604. La façana lateral conserva finestrals i gàrgoles gòtiques esculpides en forma d'àguiles amb les ales plegades, per on discorre l'aigua de pluja, mentre que la façana principal, cap a la plaça, és d'un modernisme academicista de 1912, obra de l'arquitecte Eugeni Campllonch. A l'interior, amb pati cobert i escalinata d'arcs de mig punt, es conserva l'anomenada Sala de Sant Ramon o dels Canaris, amb murals de Pau Boada i Mercader que combinen pintura policromada i esgrafiat i representen el mercat de la vila, la verema i el seu recinte emmurallat. Una restauració de 1965 va treure a la llum elements gòtics ocults a la façana lateral.
Monument
Capella a la plaça de Sant Joan, cantonada amb el carrer de la Indústria, a Vilafranca del Penedès, fundada el 1307 quan la Comanda dels Hospitalers es va traslladar a la vila. És un edifici gòtic d'una nau rectangular, amb entramat de fusta a dues aigües sobre arcs diafragma apuntats i absis poligonal de sis panys; la façana té una porta de mig punt de tradició romànica, un rosetó circular i el campanar octogonal a l'esquerra. Conserva una pica gòtica d'aigua beneita amb un escut de tres barres i una altra de romànica, de marbre blanc, amb la figura d'un àngel, de l'antic oratori del castell de Sant Joan de Pontons. Conserva una campana del segle XIII, esquerdada i muda. El campanar es va construir el 1583, i el 1929, amb Jeroni Martorell, es va substituir la cúpula de maó per l'actual campanar de vuit obertures.
Monument
El convent dels Trinitaris s'alça al costat de l'església de la Trinitat de Vilafranca del Penedès i està protegit com a bien cultural de interés local (figura de protecció del patrimoni cultural d'àmbit local). Es va instal·lar el 1557 a l'edifici de l'antic Hospital del Sant Esperit, amb el trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament; la primera pedra de l'edifici actual es va posar el 8 de desembre de 1578. Es conserva la façana, amb la creu dels Trinitaris i l'escut de la vila sobre la porta, i un claustre renaixentista de dues galeries amb columnes toscanes de pedra, cinc arcs de mig punt per costat a la superior i deu a la inferior. Després de servir de comissaria, oficines municipals i habitatge de la parròquia, avui el seu claustre acull de forma esporàdica recitals, conferències i concerts.
Monument
L'Església de la Trinitat és un temple de Vilafranca del Penedès, a la cantonada del carrer de la Font amb el carrer dels Trinitaris, protegit com a bien cultural de interés local (figura de protecció del patrimoni cultural d'àmbit local). Es va edificar on abans hi va haver una església dedicada a la Mare de Déu del Remei i part de l'antic Hospital del Sant Esperit, construït el 1272 i ocupat pels frares trinitaris des de 1557: les obres van començar el 8 de desembre de 1578. Té una sola nau amb capelles laterals i absis rectangular; el campanar octogonal es va acabar el 1908. El 1868 es va convertir en la segona parròquia de Vilafranca. La capella del Remei, contigua, va ser destruïda per un incendi el 1934 i reconstruïda per l'arquitecte Josep Brugal, inaugurant-se de nou el 1935; avui és la capella del Santíssim.
Monument
El magatzem de Magí Figueres i Galofré, també conegut com Cal Figueras de Manlleu, se situa a la zona d'eixample formada al costat de la carretera de Sant Martí Sarroca, inaugurada el 1881. És un edifici de tres crugies entre mitgeres, amb planta baixa i terrat, de composició simètrica que repeteix tres vegades el mateix mòdul; els seus trets formals el situen en l'estil modernista, que juntament amb l'eclecticisme domina aquest interessant recorregut urbà. Va ser projectat per l'arquitecte Santiago Güell, que va presentar el projecte a l'Ajuntament el 10 de març de 1904 i en va obtenir l'aprovació l'1 de juny; constitueix la primera obra modernista d'aquest arquitecte. Protegit com a bien cultural de interés local (figura de protecció del patrimoni cultural d'àmbit local).
Monument
Conjunt d'autoconstrucció amb mosaics i cúpules d'inspiració bizantina, iniciat el 1940 pel floricultor i artista autodidacte Rafael Bolet, que deia haver rebut el 1908 una visió que li ordenava aixecar-lo; hi va viure des de 1922, ampliant-lo i decorant-lo la resta de la seva vida.
Monument
Conjunt monumental aïllat de Vilafranca del Penedès format pel convent i l'església de la Mare de Déu del Pilar, la primera pedra del qual es va col·locar el 1931; l'església i part de l'edifici es van inaugurar el 1936. El convent, de planta rectangular amb soterrani, planta baixa i dos pisos, porxo davanter i coberta de teula àrab, és obra de l'arquitecte Josep Alemany i Juvé, de composició simètrica i llenguatge eclecticista amb ús del maó; ha estat objecte de reformes i ampliacions posteriors. L'església, un inici de construcció monumental amb cúpula i llanterna, va ser projectada per Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas; a la casa on va néixer la Mare Ràfols es conserva la maqueta del seu projecte. Protegit com a bien cultural de interés local (figura de protecció del patrimoni cultural d'àmbit local) des de 2004.
Activitat
El Mercat de la Carn s'alça a la plaça de l'Oli de Vilafranca del Penedès, cantonada amb la plaça de la Vall del Castell, al solar on el 1754 hi va haver una fàbrica de premsar brisa de raïm i, des de 1816, el Teatre Vell, un teatre municipal amb capacitat per a unes vuit-centes persones que va ser enderrocat el 1873. El mercat es va construir el 1882, recuperant per a la plaça l'espai que ocupava el teatre. És un edifici públic entre mitgeres, de planta baixa sota coberta de teula àrab, amb finestres d'arc rebaixat i portals d'entrada d'arc de mig punt; la composició és simètrica i de llenguatge eclecticista, amb obra de maó vist. Està catalogat com a bien cultural de interés local (figura de protecció del patrimoni cultural d'àmbit local).
Monument
Casa entre mitgeres aixecada a finals del segle XIX a l'eixample format al costat de la carretera de Sant Martí Sarroca, inaugurada el 1881, una zona d'interès per la seva arquitectura eclèctica i modernista. S'alça al carrer Clascar, número 10, segons projecte del mestre d'obres Miquel Elias i Güell, datat el 19 de febrer de 1886 i aprovat aquell mateix any, per encàrrec de Pere Pujol; el projecte original es conserva a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Té planta baixa, entresòl i dos pisos, amb terrat i una torreta, i un gran portal d'accés de gran alçada. El seu interès és fonamentalment tipològic, amb elements neoclàssics propis de l'arquitectura eclèctica.
Monument
L'Asil Inglada Via és un edifici modernista de grans dimensions, entre mitgeres, a l'eixample de Vilafranca del Penedès, al costat de la carretera de Sant Martí de Sarroca, inaugurada el 1881. Té planta baixa i dos pisos sota coberta de teula àrab i terrat, amb galeries i pati posterior; la façana presenta al pis superior una galeria de finestres d'arc apuntat i un gran finestral central de mig punt, entre pisos de finestres i una cornisa esglaonada de maó vist. Es va construir el 1916, obra de Santiago Güell i Grau, i es va fundar com a asil el 1917 per acollir les dones pobres de la vila, a instàncies de la família Inglada Via; després de la Guerra Civil va passar a l'obra social de la Caixa d'Estalvis del Penedès, convertit en residència d'avis.
Monument
Casa entre mitgeres del carrer Clascar, 21-23, a Vilafranca del Penedès, a la zona d'eixample que es va formar al costat de la carretera de Sant Martí de Sarroca (BV-2121), inaugurada el 1881 i d'arquitectura eclèctica i modernista. És un edifici de quatre crugies, amb planta baixa i un pis sota coberta de teula àrab a dues aigües, i galeria i pati posteriors. Les portes presenten arcs trilobulats, hi ha balustres de morter armat i obra de maó, i el conjunt respon a un modernisme auster. Està protegida com a bien cultural de interés local (figura de protecció del patrimoni cultural d'àmbit local) des de 2004.
Monument
La Casa Santacana i Rovira, al centre de Vilafranca del Penedès, a prop dels conjunts històrics de la vila, és una casa entre mitgeres d'arquitectura popular, amb planta baixa, un pis i golfes sota coberta de teula àrab, i obertures de distribució irregular; a la façana destaca un cap d'animal esculpit. Presenta trets formals de construcció d'origen gòtic popular i es creu que va poder ser una antiga casa de tolerància. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i es troba en restauració.
Monument
Casa modernista inventariada al centre de Vilafranca del Penedès, al carrer Consellers, un tram estret que uneix la plaça de la Vila i la de Sant Joan amb la Rambla de Sant Francesc. Va ser projectada per l'arquitecte Santiago Güell i Grau el 1906: un edifici entre mitgeres de dues crugies, amb soterrani, planta baixa i dos pisos rematats en terrat. Destaquen les baranes de ferro forjat dels balcons i del terrat, així com la cornisa corba que corona la façana, de llenguatge modernista.
Monument
La Casa Macià, o Palau Macià, és una casa senyorial gòtica del segle XV situada a la plaça de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb entrada principal al carrer de la Cort, 16; se la coneixia antigament com la casa dels set portals pels set accessos que va tenir abans de vendre's part de la finca. Va pertànyer durant tres segles a la família Bartomeu, barons de Florejachs des de 1571, i per matrimoni va passar als Macià -que li donen nom- i el 1993 als Álvarez-Cuevas. A la planta noble, amb balcons a la plaça i al jardí, destaquen el saló noble i una àmplia biblioteca amb arxiu històric, decorats amb pintures, antiguitats, mobiliari gòtic i rococó i escuts heràldics de la família. Està protegida com a bien cultural de interés local (figura de protecció del patrimoni cultural d'àmbit local).
Monument
La Casa Fèlix Via s'alça al carrer Cort de Vilafranca del Penedès, capital de l'Alt Penedès, una via d'origen gòtic i, segons la tradició, també romà, per on passava l'antiga Via Augusta. El seu interès rau en els dos portals gòtics del pis principal, entre cases mitgeres: llindes motllurades rematades en mènsules horitzontals que tanquen un arc conopial lobulat, amb entrellaçats d'estilització gairebé flamígera entre tots dos.
Monument
El Teatre Cinema Bolet, avui Teatre Municipal Cal Bolet, s'alça al carrer de Cal Bolet, cantonada amb el carrer del Migdia, a l'eixample vuitcentista de Vilafranca del Penedès, al costat de la rambla de Nostra Senyora. Construït el 1886 en estil eclèctic, té planta baixa i pis amb arcs escarsers i de mig punt, coberta amb armadura de fusta i columnes de fosa, i un interior organitzat en platea, amfiteatre i galeria. Cap al 1920 l'empresari Josep Bolet i Mora el va adaptar també per projectar cinema, i amb els anys va acollir mítings polítics, presentacions de partits, recitals i actes esportius, fins a passar a ser el teatre municipal.
Activitat
Festa major de Vilafranca del Penedès dedicada a Sant Fèlix, patró de la ciutat, declarada Fiesta Patrimonial de Interés Nacional (declaració de la Generalitat de Catalunya per a festes d'especial valor patrimonial); inclou exhibicions de castellers durant tres dies, amb el 30 d'agost com a jornada central. Els seus balls, molts d'origen medieval i lligats als antics gremis i confraries, conviuen amb un bestiari propi en què figuren el drac i la parella de gegants més antics de la festa. Tot aquest patrimoni festiu, juntament amb la jornada castellera de Sant Fèlix, les processons i la tronada, es conserva i es mostra a la Casa de la Festa Major, instal·lada a l'antic mercat de gallines i menuts, un edifici modernista de 1911 integrat a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
Fita
Després de la ruïna d'Olèrdola, els comtes de Barcelona van impulsar entre 1108 i 1151 una població nova vora el traçat de l'antiga Via Augusta, amb franquícies fiscals per atraure pobladors. D'aquí el nom de vila franca i el seu paper de mercat comarcal.
Fita
L'11 de novembre de 1285, de tornada de la campanya contra la invasió francesa, el rei Pere el Gran va morir al palau reial de Vilafranca. L'edifici, avui seu del museu del vi, conserva la sala vinculada a l'episodi.
Fita
El 1304 Jaume II va fixar a Vilafranca la seu de la vegueria del Penedès, demarcació reial que ordenava la justícia i la fiscalitat sobre un territori molt ampli. La capitalitat administrativa va consolidar la vila com a centre comarcal durant segles.
Fita
Manuel Milà i Fontanals va néixer a Vilafranca del Penedès el 4 de maig de 1818 i va morir a la mateixa vila el 16 de juliol de 1884. Filòleg, erudit i escriptor, està considerat un dels impulsors de la Renaixença gràcies al seu paper en la restauració dels Jocs Florals i en el terreny de l'ortografia, i és tingut per una figura clau per al desenvolupament històric de la gramàtica catalana, de la qual va ser un dels primers dialectòlegs. Catedràtic a Barcelona i mestre de Menéndez Pelayo, va recopilar el romancer català i va estudiar la poesia trobadoresca, donant així base erudita a la Renaixença. El filòleg Jaume Riera i Sans li va atribuir la falsificació de la novel·la Curial e Güelfa, fent-la passar per un text legítim del segle XV, acusació que va quedar després demostrada com a falsa.
Fita
El brot de còlera morbo de 1854 va causar unes vuit-centes morts en una població de al voltant de dotze mil habitants. La mortaldat va obligar a habilitar enterraments d'urgència i va accelerar les obres de sanejament i d'abastiment d'aigua.
Activitat
Al gener la vila dedica una jornada al xató, amanida d'escarola amb salsa d'ametlla, avellana, nyora i all, servida amb bacallà esmicolat, tonyina i anxoves. S'acompanya de truites variades i de vi negre de la comarca.
Gastronomia
Ametlla marcona torrada, embolcallada en praliné i arrebossada amb cacau en pols. La catània s'elabora a Vilafranca des de mitjan segle XX i s'ha convertit en el dolç de referència de la comarca, present a fires i obradors.
Gastronomia
Raça avícola autòctona de ploma negra i potes blanques, recuperada des de 1982 i emparada per una indicació geogràfica protegida reconeguda el 2014. És el producte central de la Fira del Gall, que se celebra a Vilafranca abans de Nadal.
Gastronomia
La coca garlanda és un dolç típic del Penedès, en forma de tortell coronat amb matafaluga remullada en anís i sucre, que tradicionalment s'ha menjat com a mona de Pasqua. A més de a Vilafranca, s'elabora en altres pobles de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el sud de l'Anoia i el nord del Baix Llobregat; la varietat de Santa Fe del Penedès, d'uns 20 centímetres de diàmetre, es distingeix per seguir un procés totalment artesà, sense maquinària industrial. A Vilafranca, els obradors locals la mantenen com a peça característica de la pastisseria tradicional de la comarca, lligada al calendari festiu de la vila.