Poble
Municipi de la comarca de Talavera, a la província de Toledo, hereu del municipi romà de Caesarobriga, aixecat vora un dels pocs guals practicables del Tajo, i escenari el juliol del 1809 de la batalla que va enfrontar els exèrcits aliats espanyol i britànic amb les tropes napoleòniques; conserva la basílica de Nuestra Señora del Prado, amb cos renaixentista de tres naus i capella barroca de cúpula, i la col·legial de Santa María la Mayor, temple gòtico-mudèjar dels segles XIV i XV, i els seus processos artesanals de ceràmica van ser inscrits per la Unesco el 2019 a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Monument
Santuari de la patrona de Talavera de la Reina, aixecat als afores de l'antiga Caesarobriga sobre un lloc de culte romà a Pales i Ceres, divinitats de l'agricultura, en honor de les quals se celebraven festes de les quals descendeixen les actuals Mondas. El lloc es va cristianitzar en època visigoda, quan el rei Liuva II va regalar a la ciutat la primitiva imatge de la Mare de Déu del Prado, i després de la reconquesta el temple es va refer en estil mudèjar. Al segle XVI es va aixecar l'edifici renaixentista de tres naus que forma la part més antiga de l'actual, del qual Felip II va dir que era la reina de les ermites; el 1649 s'hi va afegir la capella major barroca, de creu llatina i gran cúpula, sota la direcció de fra Lorenzo de San Nicolás. El 1989 va ser basílica menor i és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1993.
Curiositat
El temple atresora plafons ceràmics dels segles XVI al XX que representen la genealogia de Crist i escenes de la vida de la Mare de Déu. Aquest desplegament de rajola talaverana li ha valgut el sobrenom de capella sixtina de la ceràmica.
Curiositat
El 1989 el papa Joan Pau II va signar la butlla que va elevar l'ermita de Nuestra Señora del Prado a la categoria de basílica menor, el rang que ostenta des d'aleshores.
Curiositat
La tradició atribueix a Felip II la descripció del santuari del Prado com la reina de les ermites, expressió que se segueix fent servir per referir-se a la basílica talaverana.
Monument
Temple gòtic mudèjar construït entre els segles XIV i XV, conegut popularment com La Colegial. Té tres naus amb absis poligonals i voltes de creueria, i la seva torre va ser rematada en estil barroc a començaments del segle XVIII. Va ser declarada monument historicoartístic nacional el 1931.
Curiositat
La façana de Santa María la Mayor llueix una rosassa gòtica flamígera executada al segle XV amb tècniques de maó mudèjar, una solució poc habitual que s'ha convertit en imatge identificativa de Talavera.
Monument
Claustre gòtic del segle XV adossat a la col·legiata de Santa María la Mayor, que allotja diversos monuments funeraris de la mateixa centúria. S'hi troba el lloc d'enterrament de Fernando de Rojas (c. 1465-1541), autor de La Celestina.
Monument
La capella de la Col·legiata de Talavera conserva L'aparició de Santa Leocadia a Sant Ildefons i el rei Recesvinto, un oli de 266 per 156 centímetres datat el 1592 sobre la llosa del sepulcre, obra de Blas de Prado, pintor manierista nascut cap al 1545 probablement a Camarena (Toledo) i mort a Madrid cap al 1599. La seva tècnica de pinzellada lleugera i segura, amb influències italianes arribades a través d'El Escorial i d'estampes més que d'un viatge a Itàlia, mostra ressons venecians juntament amb trets que recorden l'estil d'El Greco.
Monument
Capella de la Colegial de Talavera presidida per un retaule fet en ceràmica pel taller de Ruiz de Luna, mostra de l'ús de la rajola talaverana en l'art religiós del segle XX.
Monument
Temple del segle XIV que, segons algunes hipòtesis, es va aixecar sobre una antiga sinagoga. Conserva un retaule del presbiteri realitzat sobre rajoleria talaverana del segle XVIII i un orgue de la mateixa centúria. És obra mudèjar de planta rectangular i tres naus, construïda amb maó, marbre i materials d'origen romà i visigot; la seva façana occidental mostra un rosetó de traceries de maó sobre un fris d'arcs de ferradura apuntats i polilobulats, i al costat sud s'aixeca una llotja d'estil renaixentista-mudèjar. Va ser rector d'aquest temple l'historiador Juan de Ferreras (1652-1735), autor d'una extensa Historia de España; declarada Monumento histórico-artístico (antiga figura de protecció patrimonial, precursora de l'actual Bien de Interés Cultural) el 1931, avui és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Església reconstruïda al segle XVI que conserva un enteixinat mudèjar octogonal i un retaule del segle XVII.
Monument
L'església d'El Salvador, o església d'El Salvador de los Caballeros, s'aixeca a l'antiga Corredera del Cristo, als afores de Talavera de la Reina. És un temple catòlic d'estil gòtic-mudèjar la construcció del qual va començar al segle XII; hi ha constància documental de la seva existència des de 1204, quan va ser seu del tribunal castellà que impartia justícia als veïns sotmesos a aquell fur. Destaca el seu absis de maó, amb arcs entrellaçats als cossos segon i tercer que s'onegen en estrets arcs lobulats. Desacralitzada el 2014-2015, l'antiga església funciona avui com a centre cultural i d'exposicions.
Monument
L'església de San Prudencio, al casc històric de Talavera de la Reina, forma part del conjunt conventual jerònim de Santa Catalina, també anomenat de San Jerónimo, fundat per l'arquebisbe de Toledo Pedro Tenorio el 1397 i protegit com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1992. L'església es va començar el 1455 i es va inaugurar el 1469; el 1536 es va ampliar amb una nova capella major i una sagristia renaixentista de planta octogonal, la construcció de la qual va arribar a amenaçar ruïna i va obligar a cridar Juan de Herrera, deixant esquerdes encara visibles. Després de la desamortització de Mendizábal, el monestir va ser tancat i venut el 1835 i va passar per diversos usos fins que el 1909 la Fundación Aguirre el va adquirir per instal·lar-hi l'Asilo de San Prudencio, d'on pren el nom actual el conjunt.
Monument
Fundat el 1372 per l'arquebisbe Pedro Tenorio i ocupat després pels jerònims, conserva església, claustre i dependències monàstiques. Algunes de les seves antigues instal·lacions industrials acullen avui el Museu Etnogràfic.
Monument
El monestir de San Benito és un cenobi femení de l'orde del Cister situat a Talavera de la Reina (Toledo) i el més antic de la ciutat. El seu origen es remunta, segons la tradició, a un monestir femení fundat al segle VII als afores de la ciutat, on va morir l'any 615 santa Florentina de Cartagena. Al segle XII ja existia un cenobi conegut com San Antolín de las Dueñas, i el 1126 l'arquebisbe de Toledo don Raimundo en va disposar el trasllat a l'interior del recinte emmurallat, adoptant la reforma cistercenca i el nou nom de San Benito. El seu claustre, del segle XVI i d'estil isabelí, juntament amb algunes restes de muralla, són testimoni de segles d'història civil i religiosa del cenobi.
Monument
Convent agustinià refundat el 1566 per sant Alonso de Orozco, impulsor de la reforma dels agustins recol·lectes a la ciutat. Avui acull el Museu de Ceràmica Ruiz de Luna.
Monument
Antic convent carmelità que va arribar a fer-se servir com a fàbrica de ceràmica. Actualment acull una biblioteca i conserva una terrisseria del segle XIX.
Monument
Talavera de la Reina (Toledo) va arribar a tenir tres recintes emmurallats, tangencials a l'alcassaba islàmica, dels quals avui es conserva bona part del primer i algunes restes del segon; el conjunt està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb categoria de monument. El primer recinte, anomenat La Villa, el va manar construir Abd-al-Rahman III als segles IX-X al costat de l'alcassaba; és possiblement l'única muralla del seu tipus conservada a Espanya, amb carreus reaprofitats de construccions romanes. Conserva vuit de les seves disset torres albarranes, ja d'època cristiana, entre els segles XIII i XIV. El segon i tercer recinte, dels segles XII i XIII, protegien els afores i eren de tàpia, avui gairebé desaparegut per la manca de manteniment i els enderrocaments del segle XIX.
Monument
Al segle XIII la muralla es va reforçar amb disset torres albarranes de planta rectangular distribuïdes al llarg de tot el seu recorregut. Actualment se'n conserven vuit.
Monument
Tram de la cerca medieval talaverana situat al costat de l'església d'El Salvador, un dels sectors millor conservats i visitables del recinte defensiu. El conjunt emmurallat de Talavera de la Reina, del qual forma part aquest tram, va ser declarat Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció patrimonial, precursora de l'actual Bien de Interés Cultural) el 1931.
Monument
Torre del recinte emmurallat de Talavera en la fàbrica de la qual va quedar embotit un verraco vetó reaprofitat com a carreu, conegut popularment com la Cabeza del Moro.
Monument
Conegut com a Pont Vell, és el pas històric sobre el Tajo a Talavera, d'origen romà i reformat el 1483. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 2021.
Monument
El pont de Ferro creua el riu Tajo a Talavera de la Reina. La seva història es remunta a 1870, encara que les obres no van començar fins al 1904, segons projecte de l'enginyer Luis Barber; la seva inauguració el 1908 va suposar una fita per a la ciutat, en millorar les comunicacions amb la comarca de la Jara, Extremadura i Andalusia, i va representar l'aplicació de les tècniques constructives sorgides de la Revolució Industrial. Amb 426 metres de longitud, repartits en deu trams de ferro i acer sobre pilars de formigó, va ser restaurat el 1994. Avui denominat oficialment pont Reina Sofia, continua sent un dels símbols de l'enginyeria del ferro a Talavera.
Monument
El pont de Castilla-La Mancha, atirantat i construït entre 2007 i 2011 sobre el Tajo al seu pas per Talavera de la Reina, es va projectar com a part d'una circumval·lació que mai va arribar a completar-se. El seu pilar central, de 192 metres, és el més alt d'Espanya i el segon d'Europa; en surten 152 cables que sumen 33 quilòmetres i sostenen el vol lliure sense suport més llarg del país, de 318 metres. En l'obra, promoguda per la Junta de Comunidades i projectada per Estudio AIA, es van emprar 72.000 m³ de formigó i 10.000 tones d'acer, amb un cost proper als 74 milions d'euros; es va inaugurar el 17 d'octubre de 2011, després de reparar-se el despreniment d'un dels seus tirants mesos abans. El seu pilar és avui la fita contemporània del perfil urbà de la ciutat.
Monument
El pont del Príncep Felip, conegut també com a Pont Nou, és un dels quatre passos urbans que creuen el Tajo a Talavera de la Reina (Toledo), juntament amb el Pont Vell de Santa Catalina, el pont de Ferro o Reina Sofia i el pont de Castilla-La Mancha. Va ser inaugurat el 12 de juliol de 1973 pel llavors ministre d'Obres Públiques, Gonzalo Fernández de la Mora, per eliminar les cues de vehicles que es formaven diàriament a l'entrada del pont de Ferro. Té una plataforma de 19 metres d'ample, amb dues calçades separades de dos carrils cadascuna i andanes per a vianants, i una longitud de 805 metres repartits en 38 trams de formigó pretensat.
Monument
La plaça del Pan és la plaça major de Talavera de la Reina i el cor del casc antic, presidida per la Col·legiata de Santa María la Mayor, temple gòtic iniciat al segle XII. De forma rectangular i uns 4630 m², ja a l'edat mitjana acollia justes i torneigs; avui el seu centre reuneix fonts i bancs de ceràmica de Talavera entre vegetació. El conjunt historicoartístic que l'envolta inclou també l'antic palau arquebisbal, seu de l'ajuntament on va exercir d'alcalde l'escriptor Fernando de Rojas, edificis medievals, l'actual ajuntament, l'Hospital de la Misericordia, avui Centre Cultural Rafael Morales, i restes dels temples romans de Júpiter i Vespasià al costat del fòrum.
Monument
Instal·lat a l'antic Hospital de la Misericordia, edifici bastit sobre restes del fòrum romà de la ciutat. Porta el nom del poeta talaverà Rafael Morales i se situa a la plaça del Pan.
Monument
El Museu de Ceràmica Ruiz de Luna, a Talavera de la Reina, va ser creat pel ceramista Juan Ruiz de Luna com a dipòsit de la seva col·lecció particular, i cedit a l'ajuntament després de la seva mort. Instal·lat als seus antics tallers de la plaça del Pan, es va traslladar el 1996 al convent de San Agustín, del segle XVI, al casc antic, un conjunt format per l'antiga església, de façana barroca talaverana obra de fra Lorenzo de San Nicolás, i l'edifici conventual, usat després de la desamortització com a magatzem i escola. Reuneix peces dels segles XVI al XX, amb sèries de papallona, falguera i palma amb orenetes, exemplars d'influència oriental i mexicana, i objectes arqueològics trobats durant les obres de l'edifici.
Monument
Ocupa un molí d'oli i unes adoberies del segle XVIII pertanyents a l'antic monestir de Santa Catalina. Les seves sales es dediquen a Las Mondas, a la terrisseria dels Galanes i al comerç tradicional de la ciutat.
Monument
El Teatre Victoria es va aixecar el 1912 sobre el solar de l'antic corral de comèdies del segle XVII, enderrocat el 1892, i més tard va passar a anomenar-se Teatre Mariana en honor de l'historiador talaverà pare Juan de Mariana. La seva façana, de tres alçades i composició simètrica, combina l'arquitectura modernista amb la rajoleria obra de Juan Ruiz de Luna, amb al·legories de la música i el teatre, retrats de dramaturgs i músics i noms de sarsueles, a més de balcons metàl·lics historiats i apliques de ferro. L'interior presenta una decoració d'estuc, amb balustrades de serralleria i pilars metàl·lics. Adquirit de nou per l'ajuntament, va ser restaurat el 1991.
Monument
Sala escènica de referència a Talavera de la Reina, integrada juntament amb el Teatre Victoria al circuit cultural de la ciutat.
Monument
Accés principal de la casa consistorial talaverana, un dels elements civils destacats del recorregut monumental pel centre de la ciutat.
Monument
L'arc es va construir el 1943, durant el mandat de l'alcalde Justiniano López Brea, com a porta monumental de triple arc per donar accés als Jardins del Prado de Talavera de la Reina. Conserva a les seves tres façanes la decoració de rajoleria sortida dels tallers de Ruiz de Luna, ceramista de referència en la tradició talaverana.
Natura
Parc urbà històric del segle XIX, al centre de Talavera de la Reina, província de Toledo, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) com a jardí històric des de 2019. Inaugurat amb la seva fisonomia actual el 1928 com a jardins d'Alfons XIII, segueix el model francès en el seu traçat. Alberga la basílica de Nuestra Señora del Prado, patrona de la ciutat, d'estil barroc i aixecada sobre un antic temple romà dedicat a Ceres, al costat de la plaça de bous on va morir el toreador Joselito El Gallo. Els seus passejos estan flanquejats per bancs de maó amb respatllers i sòcols de rajola talaverana, i el conjunt suma l'Estany dels Ànecs, la Font de les Granotes i una porta monumental de triple arc aixecada el 1943.
Curiositat
Font dels Jardines del Prado feta en ceràmica de Talavera, un dels elements més fotografiats del conjunt enjardinat.
Natura
El Tajo travessa la ciutat i en defineix el paisatge, salvat per quatre ponts urbans. Les seves riberes concentren els principals espais naturals i d'oci talaverans.
Natura
El parc de l'Alameda és una ampliació dels Jardins del Prado de Talavera de la Reina, realitzada el 1982 seguint el traçat d'un jardí anglès. Compta amb un llac central i dos ponts revestits de ceràmica tradicional talaverana, a més d'instal·lacions esportives i d'oci i el recinte firal on se celebra la Fira de Talavera. Limita amb la riba del riu Tajo, des d'on es divisen els ponts que creuen la ciutat i l'illa del Chamelo.
Natura
Espai verd vora el Tajo poblat de tamarius i àlbers, concebut per al passeig tranquil per la ribera.
Natura
Zona verda situada vora el Pont Vell i el riu Tajo, valorada pel seu interès ecològic i per la seva accessibilitat per a l'oci a l'aire lliure.
Natura
El corredor verd que recorre la ribera talaverana del Tajo conserva trams de vegetació amb pollancre blanc, salzes i tamariu, encara que bona part d'aquesta ribera està degradada per l'abandonament i la manca d'actuacions de recuperació. Un projecte de 2011 planteja actuar sobre 250 hectàrees entre el pont de l'Alberche i el Pont Nou per crear un parc natural periurbà, amb restauració del bosc de ribera, platges fluvials, carrils bici, instal·lacions esportives i zones d'esbarjo.
Natura
Petit embassament situat al nord de la ciutat, envoltat de vegetació de ribera i freqüentat per aus aquàtiques. És un lloc habitual per a l'esport i l'oci familiar.
Natura
Itinerari de més de mil quilòmetres que segueix el curs del riu més llarg de la península Ibèrica i que està homologat com a sender de gran recorregut GR-113. El seu traçat creua el terme de Talavera vora el Tajo.
Curiositat
El cognom de la ciutat prové del 24 de juny de 1328, quan Alfons XI de Castella va contreure matrimoni amb la seva cosina Maria de Portugal i li va lliurar Talavera com a regal de noces.
Curiositat
Durant la Segona República el municipi va canviar temporalment la seva denominació per la de Talavera del Tajo, substituint la referència monàrquica del seu nom històric.
Curiositat
El desembre del 2019 la Unesco va inscriure els processos artesanals de la ceràmica d'estil talaverà a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en una candidatura compartida amb El Puente del Arzobispo i amb Puebla i Tlaxcala a Mèxic.
Curiositat
Encara que les terrisseries talaveranes hagin incorporat el torn elèctric, els procediments de modelatge, decoració, esmaltatge i cocció continuen sent artesanals i pràcticament idèntics als practicats al segle XVI.
Curiositat
El ceramista Juan Ruiz de Luna va néixer a Noez (Toledo) el 1863 i va morir a Talavera de la Reina el 1945, hereu de la tradició ceràmica d'aquesta ciutat, cèlebre des del Segle d'Or. Va reunir una gran col·lecció de pisa talaverana que va ser adquirida als seus hereus el 1963 i constitueix el fons fundacional del museu que porta el seu nom. Va transmetre el seu ofici a diversos dels seus fills: Juan, Rafael i Antonio Ruiz de Luna Arroyo es van convertir en ceramistes destacats, mentre que un altre d'ells, Salvador, va ser compositor musical.
Curiositat
El Museu Etnogràfic dedica una de les seves sales a la terrisseria dels Galanes, l'últim taller de ceràmica tradicional talaverana, l'instrumental del qual es conserva com a testimoni de l'ofici.
Curiositat
El Museu Etnogràfic de Talavera reconstrueix el comerç tradicional de la ciutat, amb la cèlebre barreteria de Cándido Martín entre les seves evocacions més recordades.
Curiositat
Fernando de Rojas, nascut a La Puebla de Montalbán (Toledo) cap al 1465, va morir a Talavera de la Reina el 1541, ciutat on va desenvolupar bona part de la seva vida. Encara que ha passat a la història com a autor de La Celestina, per als seus contemporanis va ser sobretot un jurista molt valorat, que va arribar a exercir com a alcalde major i a ocupar càrrecs públics en aquesta vila llavors dependent del senyoriu de l'Arquebisbat de Toledo. El seu origen convers i la possible ascendència jueva de la seva família, assenyalada per alguns investigadors a partir de processos inquisitorials, continuen sent objecte de discussió entre els estudiosos. Va ser enterrat al claustre de la Col·legiata de Santa María la Mayor, on es recorda la seva sepultura.
Fita
En la batalla, lliurada el 27 i 28 de juliol de 1809, els 20.000 soldats britànics de Wellesley, després de marxar per la vall del Tajo, es van unir als 33.000 espanyols del general Cuesta per enfrontar-se a 46.000 francesos del mariscal Claude Victor i el general Sébastiani, sota el comandament efectiu del mariscal Jourdan. Els francesos van creuar el riu Alberche la tarda del dia 27 i van atacar el flanc espanyol i el britànic, prenent i perdent un turó estratègic; a l'alba del 28 ho van tornar a intentar, però van ser repel·lits pels regiments 29 i 48 d'infanteria, que van carregar a la baioneta. Després d'un intens canoneig, els francesos es van retirar deixant ferits i dues brigades d'artilleria al camp. Per aquesta acció, Wellesley va ser ennoblit com a vescomte Wellington de Talavera.
Curiositat
Elevació situada entre el Tajo i el rierol Portiña que va ser la posició clau de la batalla del 1809. Juntament amb el turó Cascajal, el paller de Vergara i la casa Salinas forma l'escenari històric del combat.
Curiositat
Talavera conserva vestigis del seu passat vetó, entre ells un verraco reutilitzat com a carreu a la torre del Polvorín, popularment anomenat la Cabeza del Moro, a més d'altres exemplars trobats al terme municipal.
Curiositat
El rei Sanç IV va concedir a Talavera el privilegi de celebrar dues fires agrícoles l'any, origen de les actuals Fires de Sant Isidre al maig i de Sant Mateu al setembre.
Curiositat
La festa enfonsa les seves arrels en les ofrenes que agricultors i ramaders romans feien a la deessa Ceres emprant unes cistelles anomenades mundus, terme del qual derivaria la paraula mondas.
Curiositat
Els tres germans talaverans van ser martiritzats a Àvila cap a l'any 304, en temps de Dioclecià. El 1603 es va beneir a Talavera una ermita sota la seva advocació al costat del cementiri obert després de la pesta de 1599. Segons la tradició, Vicente, el gran, es va fer càrrec de les seves germanes Sabina i Cristeta en quedar orfes; denunciat com a cristià davant el prefecte romà Publio Daciano, es va negar a abjurar de la seva fe i, portat al temple de Júpiter per sacrificar-lo, la pedra es va estovar sota els seus peus deixant marcades les seves petjades, avui venerades en una llosa conservada a Talavera. Els tres germans van fugir després a la serra que avui porta el seu nom, però van ser finalment capturats i martiritzats a Àvila.
Curiositat
Nascut a Talavera de la Reina el 31 de juliol de 1919, Rafael Morales va ser un dels poetes espanyols més llegits i reeditats del segle XX. El centre cultural de la plaça del Pan porta el seu nom.
Curiositat
L'edifici de l'antic Hospital de la Misericordia, avui centre cultural, s'aixeca sobre restes del fòrum de la ciutat romana, testimoni del passat de Caesarobriga.
Curiositat
La tradició i alguns indicis situen sota Santa María la Mayor un temple romà dedicat a Júpiter, cosa que explicaria la continuïtat sagrada del solar durant dos mil·lennis.
Curiositat
De les disset torres albarranes bastides al segle XIII per reforçar la muralla talaverana només se'n conserven vuit, que avui es poden recórrer com un museu a l'aire lliure de la ciutat medieval.
Curiositat
Amb més de vuitanta mil habitants, Talavera de la Reina és el segon municipi de la província de Toledo i el quart de Castilla-La Mancha per població, després d'Albacete, Guadalajara i la mateixa capital, Toledo. Segons l'INE de 2025 té 83803 habitants. Coneguda com la Ciutat de la Ceràmica per la seva tradició terrissaire i també com a Ciutat del Tajo, és capçalera d'un dels partits judicials més poblats de la província i centre d'una àrea urbana que dona servei a localitats de la vall del Tiétar a Ávila i del nord-est d'Extremadura.
Activitat
Festa ancestral en honor de la Mare de Déu del Prado, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (figura espanyola per a festes d'interès turístic nacional) el 2009, que combina actes religiosos, culturals i festius al llarg de tota una setmana entorn de la Pasqua. Les seves arrels es remunten a un ritual romà de veneració a la deessa Ceres en l'arribada de la primavera, cristianitzat l'any 602, quan el rei visigot Liuva II va regalar a la ciutat la imatge de la Mare de Déu del Prado a la qual des de llavors es rendeixen les ofrenes. Comença el Diumenge de Pasqua amb el Pregó de Mondas i una setmana de conferències i concerts, i culmina el dissabte següent amb una comitiva de grups folklòrics i carrosses que recorre la ciutat amb ofrenes tradicionals fins a la Basílica del Prado.
Activitat
Gran desfilada que constitueix l'acte central de la festa, amb la participació de grups de folklore tradicional que representen els pobles de la comarca amb les seves músiques i danses.
Activitat
Fira major de Talavera, hereva del privilegi firal medieval concedit per Sanç IV, amb festeigs taurins, concerts i activitats populars.
Activitat
Fira de primavera talaverana vinculada al patró dels agricultors, una de les dues fires anuals concedides històricament a la ciutat.
Activitat
Celebració passionària amb processons de les confraries talaveranes pel nucli històric de Talavera de la Reina, declarada Fiesta de Interés Turístico Regional (figura de Castilla-La Mancha per a festes d'interès turístic regional) de Castilla-La Mancha, que enllaça directament amb l'inici de la festa de Las Mondas.
Activitat
Les rutes de piragüisme pel tram urbà del Tajo al seu pas per Talavera de la Reina són descensos guiats que permeten contemplar des de l'aigua els seus tres ponts històrics. El més antic és el Pont Vell o de Santa Catalina, amb possibles fonaments romans; el segueix el Pont de Ferro o Pont Reina Sofia, inaugurat el 25 d'octubre de 1908, amb 426 metres de longitud sostinguts per dos estreps i nou pilars que formen deu trams de ferro i acer de 41 metres de llum cadascun; i el més modern, el Pont del Príncep Felip, inaugurat el 12 de juliol de 1973, amb 19 metres d'amplada i 805 metres de longitud total inclosos els seus accessos.
Activitat
L'Ajuntament programa cada cap de setmana itineraris de senderisme i piragüisme per divulgar el patrimoni i descobrir els paisatges de la comarca talaverana.
Fita
Plini el Vell, al segle I, cita els caesarobrigenses entre les comunitats de la Lusitània romana. L'assentament de Caesarobriga, antecessor de Talavera de la Reina, aprofitava un dels pocs guals practicables del Tajo, i d'ell provenen el traçat del casc antic i les restes aparegudes sota el centre urbà.
Fita
Les fonts àrabs recullen la plaça de Talavera de la Reina amb el nom de Talabira ja l'any 713, durant l'expansió musulmana per la Península. D'aquella etapa provenen el recinte emmurallat de tàpia i la trama de carrerons que sobreviu vora el riu.
Fita
Les tropes d'Alfons VI van prendre la vila el 1083, dos anys abans que Toledo, perquè controlar aquest pas del Tajo era condició prèvia per assetjar la capital taifa. La plaça va quedar com a cap d'un extens alfoz a la frontera del Tajo.
Fita
Durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, Talavera de la Reina va pertànyer al senyoriu de la mitra toledana, que nomenava les seves autoritats i cobrava les seves rendes. D'aquí ve la densitat de convents, col·legiata i vicaria que encara marca el perfil del casc antic.
Fita
Alfonso Martínez de Toledo va ser arxiprest de la col·legiata des del 1427 i va acabar el 1438 la Reprobación del amor mundano, coneguda com el Corbacho. La seva prosa parlada i satírica el va convertir en un dels cims de la literatura castellana prerenaixentista.
Fita
Nascut el 1428 i conegut com a Hernando de Talavera, va ser jerònim, confessor d'Isabel la Catòlica entre 1475 i 1492 i primer arquebisbe de Granada després de la conquesta. Va defensar l'evangelització pacífica dels moriscos i va morir el 1507.
Fita
Al segle XVI diversos terrissaires de la vila es van establir a Puebla de los Ángeles i hi van ensenyar la terrissa esmaltada, origen de l'anomenada talavera poblana. Mèxic va protegir aquesta ceràmica amb denominació d'origen pròpia el 1997.
Fita
El jesuïta Juan de Mariana hi va néixer el 2 d'abril de 1536. La seva Historia general de España, publicada el 1601, va ser la versió canònica del passat nacional fins al segle XIX, i el seu tractat De rege va obrir el debat sobre els límits del poder reial.
Fita
Ferran VI la va fundar el 1748 per consell del marquès de l'Ensenada. Produïa vellut, cintes, mitges i fils d'or i va arribar a emprar uns quatre mil treballadors cap al 1785. La competència valenciana la va anar apagant fins al seu tancament el 1862.
Fita
El traçat del ferrocarril de Madrid a Càceres i Portugal va arribar a la ciutat el 1876 i la va enganxar al comerç de la meseta. L'estació va fixar el creixement de l'eixample cap al nord i va servir de sortida a la pisa i als cereals.
Fita
El 3 de setembre de 1936 les columnes africanes manades per Yagüe, amb Castejón i Asensio al capdavant, van trencar les línies republicanes. Era l'últim obstacle important de la vall del Tajo i la seva caiguda va obrir el camí de Toledo i de Madrid.
Gastronomia
Fregida lenta de pebrot, ceba, carbassó i tomàquet de la vega del Tajo, servida de vegades amb ou o amb llom en orza. És el plat d'estiu de la ciutat i es presenta tradicionalment en cassola de ceràmica local vidriada.
Gastronomia
Guisat espès de cigrons secs amb espinacs, bacallà dessalat, ceba, pastanaga, all i pebre vermell dolç. És el plat de vigília de la Quaresma i de la Setmana Santa i se serveix a les cases de menjars del nucli antic durant tot l'hivern.
Gastronomia
Sardines obertes i adobades amb all, julivert, pebre vermell i vinagre abans de passar-les per la paella o la graella. La recepta va arribar amb el peix en salaó que pujava des de la costa pels camins reials i va quedar fixada com a plat de la ciutat.
Gastronomia
Les mongetes carillas, petites i amb una taca fosca a l'ull, es guisen amb arròs, all i pebre vermell com a plat de cullera dels mesos freds. Es conreaven a les hortes de la vega i continuen sent un clàssic de la cuina domèstica talaverana.
Gastronomia
Brioixos de farina i anís que es reparteixen en festes i celebracions religioses, hereus dels repartiments de pa beneït de les confraries. Es fan al forn i acompanyen el vi dolç als berenars del calendari festiu local.
Gastronomia
Dolç aromatitzat amb aigua de tarongina que s'elabora per a la festa primaveral de les Mondas i resumeix el gust per les espècies i les flors heretat de la cuina andalusina. Només es troba a les confiteries de la ciutat en aquestes dates.