Poble
Municipi de la comarca de Talavera, a la província de Toledo, fundat per Alfons X el 1271 amb el nom d'Atalayuelas, en referència a les torres de vigilància, i cap del marquesat que Felip II va crear el 1557 sobre l'antic senyoriu de les dehesas del Guadyerbas; el seu casc urbà el presideix l'església de San Bernardino de Siena, construcció de carreus del 1541 amb portalada porticada i esvelta torre, i conserva la silueta del palau dels Marquesos de Velada, avui abandonat, que va ser referent cultural de la comarca per la seva pinacoteca i la seva biblioteca.
Monument
Temple del 1541 que presideix el nucli urbà de Velada. És una construcció sòbria d'una sola nau bastida en carreu, amb una portada porticada i una esvelta torre.
Monument
Casa pairal de don Gómez Dávila, marquès de Velada, títol fundat per Felip II el 1557, la construcció del qual es remunta al segle XVI. Durant la segona meitat del segle XVIII va allotjar l'infant Luis de Borbón y Farnesio i la seva esposa María Teresa de Vallabriga. Tot i que avui es troba en estat de ruïna, la seva silueta continua marcant la trama urbana de la localitat; al segle XXI s'ha considerat la possibilitat de restaurar-lo per donar-li ús d'hotel i museu.
Monument
Una de les dues ermites del segle XVII que conserva Velada, integrada en el patrimoni religiós tradicional del municipi.
Monument
Ermita dedicada a la copatrona de Velada, centre de les celebracions que la localitat li dedica cada mes de setembre. L'edifici data del segle XVII i se situa al nord del nucli urbà; segons el diccionari de Madoz de 1849, el seu patronatge estava aleshores vinculat al capítol catedralici d'Ávila. La festa en honor de la Mare de Déu de Gracia se celebra el primer divendres de setembre.
Natura
El riu Guadyerbas és un curs d'aigua del centre de la península ibèrica, afluent del Tiétar i pertanyent a la conca del Tajo. Neix a uns 1200 metres d'altitud al sud del mont Cruces, a la serra de San Vicente, i discorre 35 quilòmetres cap a l'oest entre boscos de savines, pollancres i alzines, travessant els termes de Navamorcuende, Sotillo de las Palomas, Segurilla, Mejorada, Velada, Montesclaros, Parrillas i Navalcán, abans de desembocar a l'embassament de Navalcán i unir-se, set quilòmetres més endavant, al riu Tiétar. En el seu entorn es troba la reserva fluvial de Sotos del Río Guadyerbas y Arenales del Baldío de Velada, amb sistemes dunars i fauna aquàtica de gran rellevància. Al seu pas pel pla terme de Velada, articula el paisatge agrícola i de dehesa del municipi.
Curiositat
Alfons X el Savi va fundar la vila el 4 de juliol de 1271 amb el nom d'Atalayuelas, en referència a les torres de vigilància. Cap al 1278 el topònim ja havia derivat en Velada.
Curiositat
El marquesat de Velada és un títol nobiliari creat el 30 d'octubre de 1557 per Felip II a favor de Gómez Dávila Enríquez de Guzmán, senyor de Velada, sobre un senyoriu que la seva família materna posseïa en aquesta localitat toledana des de 1294, quan el territori va ser reconquerit als musulmans. El 1614 Felip III va concedir al títol la grandesa d'Espanya, sent ja II marquès el seu fill Gómez Dávila y Toledo, aio i majordom major del príncep Felip i conseller d'Estat. Els successius marquesos de Velada, emparentats amb les cases d'Alba, Oropesa o Astorga, van ocupar càrrecs de govern, consell i milícia a la cort dels Àustries, confirmant aquesta família com un dels llinatges amb més pes polític de l'època.
Curiositat
El palau de Velada va ser un referent cultural de la comarca de Talavera per la seva extensa pinacoteca i biblioteca, on es reunien pintures, tapissos, obres literàries i ceràmica.
Curiositat
L'infant Luis Antonio de Borbón y Farnesio va residir amb la seva família al palau de Velada, aleshores propietat dels comtes d'Altamira i dotat d'excel·lents jardins i horta, amb motiu del seu matrimoni amb María Teresa de Vallabriga. Allà van néixer les seves dues filles: María Teresa de Borbón y Vallabriga, que arribaria a ser comtessa de Chinchón i marquesa de Boadilla del Monte, i María Luisa de Borbón y Vallabriga, futura duquessa consort de San Fernando de Quiroga.
Curiositat
Velada és coneguda per les seves síndries de conreu de secà, peces de gran qualitat que poden superar els trenta quilos i que es comercialitzen dins i fora d'Espanya.
Curiositat
El municipi de Velada commemora cada 4 de juliol l'aniversari de la seva fundació per Alfons X el Savi, que mitjançant carta i privilegi rodat del 4 de juliol de 1271 va atorgar les terres a Velasco Gómez. Després, el 7 de gener de 1273, el noble Blasco Gómez Dávila va concedir una carta de poblament per repoblar el terme. El 2021 la vila va celebrar els 750 anys d'aquell privilegi fundacional, amb un acte presidit per l'alcalde José Luis Cebadera Amigo.
Activitat
Les festes de San Bernardino de Siena són les festes patronals de Velada, municipi de la comarca de Talavera, a la província de Toledo. Se celebren en honor d'aquest sant cada 20 de maig, amb actes religiosos i celebracions populars que reuneixen tot el poble al llarg de la jornada.
Activitat
Celebració en honor de la copatrona de Velada, que es desenvolupa al voltant del primer divendres de setembre.
Activitat
Commemoració anual, cada 4 de juliol, del privilegi fundacional atorgat per Alfons X el Savi el 4 de juliol de 1271, mitjançant el qual el monarca va determinar la fundació de Velada i va fixar els seus límits territorials. La localitat va celebrar el seu 750è aniversari el 4 de juliol de 2021, amb actes institucionals presidits per l'alcalde i diverses autoritats, dins d'un programa d'actes culturals i divulgatius sobre la història de la vila.
Fita
Poc després de la carta de població, el 1294 van quedar constituïts els senyorius d'aquesta vila i de San Román, que van fixar la jurisdicció sobre les dehesas del Guadyerbas. Aquell domini va ser la base sobre la qual Felip II crearia el marquesat el 1557.
Gastronomia
Les dehesas i els boscos de l'entorn del Guadyerbas són terreny de caça major, i el cérvol es guisa a poc a poc amb vi, ceba, llorer i pebre fins que la carn es desfà. Se serveix amb patates o amb bolets de temporada a les cases de menjars del poble.