Poble
Municipi de la comarca de Monte Ibérico-Corredor de Almansa, a la província d'Albacete, que va afegir al seu nom el castell que el corona en la revisió del nomenclàtor del 1916; d'aquella fortalesa, destruïda el 921 per Ordoni II de Lleó i reconstruïda en temps d'Alfons X, s'han restaurat les torres d'entrada. Al seu terme hi ha el santuari ibèric del Cerro de los Santos, en ús entre els segles III i I a. C., del qual procedeix la Gran Dama Oferent que figura a l'escut municipal, i a dos quilòmetres del poble el santuari divuitesc de Nuestra Señora de la Consolación, amb cambril rococó.
Monument
Santuari ibèric situat al terme de Montealegre del Castillo, prop de la carretera cap a Yecla, en ús entre els segles III i I aC i un dels jaciments més importants de l'art ibèric peninsular; d'ell prové la Gran Dama Oferent, avui al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. S'alçava en el trajecte de la via Heraclea, el camí d'Anníbal, en territori bastetà fronterer amb la Contestània. La planta del temple, encara reconeixible a finals del segle XIX, ha desaparegut per complet, i només en queden dibuixos d'alguns elements, com un capitell jònic, juntament amb restes de murs i cates d'excavació recents. Un obelisc commemoratiu erigit el 1929 assenyala el lloc, amb el mont Arabí destacant cap al sud.
Monument
L'església de Santiago Apóstol, aixecada al segle XVIII sobre precedents renaixentistes del segle XV i reformada segons plantejaments neoclàssics, articula el caseriu de Montealegre del Castillo. Té una única nau amb volta de canó seguit dividida per arcs faixons, tres capelles laterals i un presbiteri poligonal amb cor als peus. El seu ric retaule i els seus valuosos quadres van ser destruïts el 1936, durant la Guerra Civil, quan el temple va ser espoliat i parcialment arrasat; la restauració, lenta i parcial, va començar en les dècades de 1970 i 1980 amb la col·locació de vitralls, nou paviment i un gran tríptic per a l'altar major, obra de la mare Pilar Álvarez de Sotomayor i María Teresa Peña, que representa tres escenes de la vida de l'Apòstol Santiago.
Monument
Santuari situat a uns dos quilòmetres de Montealegre del Castillo, construït arran de l'aparició mariana de 1605; la seva fàbrica actual, del segle XVIII, es va aixecar sobretot entre 1760 i 1784, amb obres posteriors concloses ja al XIX, el 1852. De planta de creu, està cobert al creuer i al cambril rococó per sengles cúpules de mitja taronja, i compta als costats amb dues files de capelles corregudes. Conserva un llenç del Prendiment de Crist, obra i donació del pintor Pedro Orrente. La imatge original de la Virgen de la Consolación va ser cremada juntament amb el retaule durant la Guerra Civil, el 1936; la que avui presideix el santuari és posterior a aquesta data.
Monument
Restes de la fortalesa que dona nom al municipi, destruïda el 921 per Ordoni II de Lleó i reconstruïda en temps d'Alfons X. L'Ajuntament va adquirir el recinte el 1988 i des de l'any 2000 se n'han restaurat les torres d'entrada.
Monument
Antic sistema de conducció d'aigua format per una vintena d'arcs que portaven el cabal fins a un vell molí fariner; els cinc últims estan construïts en carreu.
Activitat
Festes patronals que inclouen l'Entrada de la Virgen des del seu santuari fins al poble el dia 14, processó, ofrena de flors amb vestits tradicionals i mercat medieval. Segons la tradició, la Virgen es va aparèixer el 1605 sobre una ginesta, a dos quilòmetres del poble, a un morisc anomenat Jamet, a qui va demanar que se li aixequés un temple; en el seu honor es va construir el Santuari de Nuestra Señora de la Consolación, on la imatge roman la resta de l'any després de ser retornada en romeria el setembre. La talla original va ser cremada durant la Guerra Civil juntament amb el retaule del santuari, i la que avui es venera és posterior. El 2005 es va celebrar el IV Centenari de l'aparició, portant per primera vegada la imatge en processó per tots els carrers del poble.
Curiositat
La Gran Dama Oferent, trobada al jaciment ibèric del Cerro de los Santos, al terme de Montealegre del Castillo, és un bust de pedra calcària de prop de metre i mig d'alçada, tallat entre els segles III i II abans de Crist. Representa una figura femenina ricament abillada amb tres túniques superposades que sosté un petit got, potser com a ofrena a una divinitat o com a part d'un ritu d'iniciació, amb la mirada perduda en l'infinit. És un dels símbols principals de l'art ibèric i figura a l'escut del municipi, tot i que la peça original es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.
Fita
En la revisió del nomenclàtor municipal espanyol de 1916, el poble que fins aleshores s'anomenava simplement Montealegre va afegir al seu nom el castell que el corona, per distingir-se dels altres Montealegre repartits per Espanya.
Gastronomia
Plat de frontera entre la Manxa i el Llevant: arròs cuit en brou amb conill de mont, cargols serrans, tomàquet, nyora i romaní. Es fa en paella sobre sarments i és el menjar de les jornades de camp a la comarca.