Poble
Municipi de la comarca de Sierra del Segura, a la província d'Albacete, el casc urbà del qual, de traçat andalusí, amb cases emblanquinades, patis interiors i un sistema de reg i clavegueram heretat d'època musulmana, va ser declarat conjunt historicoartístic el 1983, i l'església del qual, de Santa María de la Asunción, aixecada entre finals del segle XV i començaments del XVI, és monument historicoartístic nacional des del 1982. Integrada després del 1242 a les comandes que l'Orde de Santiago va tenir a la serra i repoblada amb cristians vells el 1454, va patir l'octubre del 2024 la riuada d'una dana que va arrasar part d'aquest nucli antic i va causar víctimes mortals.
Monument
Nucli urbà de traçat andalusí declarat conjunt historicoartístic el 1983, amb cases encalades, patis interiors i un sistema de clavegueram i reg heretat d'època musulmana.
Monument
Temple construït entre finals del segle XV i començaments del XVI, que combina elements gòtics amb una portada renaixentista. Va ser declarat monument historicoartístic nacional el 1982.
Monument
Carreró sense sortida considerat el millor exemple d'arquitectura islàmica de Letur, amb cinc portades veïnes d'arcs de mig punt que fan de vestíbul d'accés als habitatges.
Monument
Ermita del segle XVI que conserva una portalada renaixentista, una de les construccions religioses menors més notables del municipi. Es dreça al carrer que porta el seu nom, abans del pont de la Cruz Blanca i just en el tram previ a baixar cap al nucli antic de Letur.
Monument
L'ermita de l'Alto es dreça al carrer del Alto, a la part baixa del nucli antic de Letur. S'hi accedeix per una empinada escalinata, descoberta recentment, que emmarca una portalada de gust renaixentista amb la inscripció Año 1625 sobre l'accés, de traça comparable a la de l'església parroquial.
Natura
El Mirador de La Molatica, a Letur (Sierra del Segura, Albacete), és un balcó natural des del qual s'observa tota l'horta esglaonada del municipi, amb el seu sistema de séquies i bancals heretat d'època andalusina, per on discorre el llit del rierol de Letur. Durant les festes patronals d'agost, el mirador acull també activitats culturals.
Activitat
Festes patronals de la vila en honor a la Virgen de la Asunción, celebrades del 14 al 20 d'agost, amb actes religiosos, competicions tradicionals i encierros pel llit del rierol els darrers dies. Les revetlles se celebren a la plaza Mayor, mentre que els dies 18, 19 i 20 se solten reses braves pel llit del rierol del Lavadero. El programa inclou també activitats culturals al mirador de La Molatica i el tradicional concurs de la cucanya a la piscina de Las Canales.
Activitat
Processó del Diumenge de Resurrecció en què s'escenifica la trobada entre les imatges pels carrers estrets del nucli morisc, acte central de la Setmana Santa de Letur.
Monument
La fortalesa bastida al segle XII sota domini àrab i lliurada a l'Orde de Santiago després del 1242 va ser arrasada a mitjan segle XX malgrat la protecció legal que l'emparava.
Fita
Ferran III va encarregar a l'orde de Santiago la presa de Letur, que després del 1242 va quedar integrada a la seva xarxa de comandes de la serra; el traçat islàmic de carrerons i adarbs va sobreviure intacte al canvi de mans i ha arribat fins avui.
Fita
Sota administració santiaguista es va repoblar Letur amb cristians vells el 1454, en un intent d'assegurar una plaça fronterera de població majoritàriament mudèjar; d'aquella època data el creixement del caseriu al voltant de l'església.
Fita
Una dana va descarregar l'octubre del 2024 sobre la serra i l'avinguda del rierol va arrasar part del nucli antic de Letur, un dels conjunts històrics més ben conservats de la província, causant víctimes mortals i destruint cases, horts i camins.
Gastronomia
Coques fines de massa dolça que es cobreixen amb nous de la serra i es reguen de mel abans de ficar-les al forn. Es preparen per a les festes i acompanyen el cafè en un poble que ha mantingut viva la rebosteria casolana.