Poble
San Pedro del Pinatar és un municipi d'uns 29.700 habitants situat en una petita península entre el Mediterrani i el Mar Menor, amb catorze quilòmetres de costa repartits entre ambdós mars. Fins al segle XVII es va dir El Pinatar, per la massa de pins on es caçava senglar; després que els franciscans hi aixequessin una ermita dedicada a Sant Pere Apòstol, patró dels seus pescadors, va prendre el seu nom actual, i els seus habitants continuen anomenant-se pinatarenses. La seva històrica indústria salinera i pesquera ha cedit protagonisme al turisme, afavorit per platges com La Puntica o les de La Llana. Al nord s'estén el parc natural de las Salinas y Arenales, amb gairebé 900 hectàrees d'aiguamolls, i les festes tradicionals se celebren a l'estiu.
Natura
Aiguamoll de 856 hectàrees entre el Mar Menor i el Mediterrani, el més important de la Regió de Múrcia com a zona de cria i descans d'aus aquàtiques, compartit entre els municipis de San Pedro del Pinatar i San Javier. Combina salines en explotació, un cordó dunar natural de 7 quilòmetres, pinedes, saladars, canyissars i encañizadas que comuniquen el Mar Menor amb el Mediterrani. Declarat reserva natural el 1985 i parc regional el 1992, figura des de 1994 a la llista Ramsar d'aiguamolls d'importància internacional i des de 1998 com a zona d'especial protecció per a les aus. Es pot visitar per camins senyalitzats des del Centre de Visitants Las Salinas, obert des de gener de 2002 a l'entrada del parc.
Natura
Bassals de llot gris situats vora les salines de Lo Pagán, amb propietats terapèutiques conegudes des d'antic pel seu alt contingut en calci, magnesi, potassi i altres minerals; constitueixen la major zona de banys de fang gratuïts d'Europa.
Curiositat
Després de la Reconquesta, Felip II va manar construir el 1602 una torre de guaita armada i guarnida per protegir la costa dels atacs dels pirates berberiscos, que es va mantenir operativa fins al segle XVIII; avui desapareguda, la seva imatge perdura a l'escut del municipi.
Activitat
Les festes de la Virgen del Carmen se celebren cada any el 16 de juliol a San Pedro del Pinatar i a la pedania de Lo Pagán, a la vora del Mar Menor, en honor de la patrona dels pescadors; estan declarades festa d'interès turístic regional des de 1965. El romiatge i el passeig marítim de la imatge es documenten des de 1792, encara que les festes com a tals se celebren des de 1892. La jornada comença a l'església de San Pedro Apóstol, des d'on la imatge es trasllada fins a Lo Pagán per embarcar-la i recórrer el Mar Menor; després del desembarcament s'ofici una missa a l'aire lliure i se serveixen plats populars com el caldero, un arròs amb peix de la zona. Cap a mitjanit, després dels focs artificials, comença la processó de retorn, que arriba de matinada a l'església de San Pedro Apóstol.
Activitat
Les festes majors de San Pedro del Pinatar se celebren a finals de juny en honor dels seus patrons, amb el dia gran centrat en la festivitat de San Pedro y San Pablo, el 29 de juny. Coincideixen en el calendari festiu del municipi amb les festes de la Virgen del Carmen, patrona d'aquest poble de tradició pesquera, que se celebren després, el 16 de juliol, entre el nucli de San Pedro del Pinatar i la pedania de Lo Pagán, a la vora del Mar Menor.
Monument
L'església de San Pedro Apóstol, a la plaza de la Constitución de San Pedro del Pinatar, va ser construïda pels franciscans al segle XVII, amb planta de creu llatina, façana orientada al sud i una nau central flanquejada per dues naus laterals més baixes amb set capelles. La torre, de quatre cossos, culmina en el campanar sota un frontispici triangular coronat per una creu. Després de la seva construcció es va decorar amb pintures de l'escola de Nicolás de Villacis, de les quals encara es conserven restes amb escuts, retaules i motius renaixentistes. El temple va arribar a albergar diverses escultures de Francisco Salzillo, entre elles la imatge de l'Apóstol San Pedro, totes destruïdes durant la guerra civil el 1936 i de les quals només queda constància gràfica.
Natura
Platja del Parque Regional de las Salinas y Arenales de San Pedro del Pinatar, al costat del Mar Menor, al costat de Villananitos i la Playa de las Salinas, dins d'un aiguamoll protegit de 856 hectàrees. Al seu costat es troba la bassa on tradicionalment es prenen els banys de fang, un dels usos més coneguts d'aquest tram del parc.
Activitat
Setmana Santa de San Pedro del Pinatar, declarada d'Interès Turístic Regional.
Natura
La platja de Villananitos és una platja urbana d'uns 700 metres de longitud situada al barri de Los Cuarteros, al costat de Lo Pagán, en un dels extrems del Mar Menor, dins el municipi de San Pedro del Pinatar. Es troba al costat del Club Nàutic i disposa d'una gran quantitat de serveis, entre ells neteja durant tot l'any.
Natura
La platja de La Puntica és una platja urbana d'uns 500 metres de longitud a l'entorn de Lo Pagán (San Pedro del Pinatar, Múrcia) i la més antiga d'aquesta localitat del Mar Menor: s'utilitza com a lloc de bany des de finals del segle XIX, a més d'haver servit de fondejador a embarcacions pesqueres. S'estén com a continuació de la platja d'El Castillico, al costat de la Ciudad del Aire, fins a l'Institut Oceanogràfic, i s'hi practiquen esports nàutics com el piragüisme i la vela.
Natura
La platja de La Mota, també coneguda com a platja de Los Molinos, és una platja semiurbana de San Pedro del Pinatar condicionada amb un passeig al costat dels bassals de las Salinas de San Pedro del Pinatar, dins el parc natural de las Salinas y Arenales. Deu el nom als antics molins de sal que es conserven al seu costat, el de Quintín i el de la Calcetera. Situada a la vora del Mar Menor, és un lloc habitual per practicar kitesurf, windsurf, vela i piragüisme, i el seu tram acaba al costat de la platja de Villananitos.
Natura
La platja de la Torre Derribada se situa a l'altre costat del port respecte a la platja de El Mojón, a San Pedro del Pinatar, i pren el seu segon nom d'una antiga torre vigia enderrocada a la zona. Com les altres torres aixecades al llarg de la costa murciana als segles XVI i XVII, servia per albirar les incursions de pirates berberiscs.
Curiositat
El municipi es va dir antigament 'El Pinatar', una extensa pineda citada al Libro de la Montería d'Alfons XI; va prendre el nom actual cap al segle XVII per l'ermita que els pescadors van dedicar a sant Pere Apòstol.
Monument
L'ermita primitiva de San Pedro Apóstol y Pescador va ser construïda cap al segle XVII pels pescadors de l'antic Pinatar, dedicada a San Pedro per ser la pesca l'ofici principal dels seus habitants; d'aquesta advocació va prendre el poble el seu nom actual, San Pedro del Pinatar, en substitució de l'antic El Pinatar. Els franciscans van fundar l'ermita, i el 1709 don Francisco Sáez va ser nomenat primer capellà fix. L'església va quedar registrada com a parròquia a partir de 1787, tot i que va continuar depenent de la parròquia de San Javier fins a la seva segregació, ja al segle XIX.
Monument
Molí saliner del segle XIX situat vora les basses del Parc Regional de las Salinas, emprat per moldre sal i elevar aigua a les basses; avui és un dels símbols fotogràfics de la localitat.
Curiositat
La cuina marinera de San Pedro del Pinatar, lligada a la tradició pesquera i salinera del Mar Menor, té en el caldero el seu plat més representatiu: un arròs de sabor intens elaborat amb llisa, orada o gallina (cabracho en altres zones, nom local de l'escórpora), cuinat amb un brou de peix menut i una salsa de nyores picades amb all, tomàquet i julivert. L'arròs caldós se serveix a part de les rodanxes de peix, acompanyat d'allioli, anomenat aquí ajo perete. Al costat del caldero, típic de la costa de Cartagena i el Mar Menor, també és habitual l'arròs caldós amb peix.
Fita
Les salines, que pertanyien a la Corona des de la conquesta cristiana, van passar a mans privades el 1869 dins el procés desamortitzador; l'explotació industrial de la sal va transformar el paisatge de la costa i la seva economia.
Fita
Segregat del consell de Múrcia, el municipi va celebrar el 1836 la seva primera sessió amb José Imbernón Ruiz com a alcalde; fins aleshores el poblat de pescadors i saliners havia depès administrativament de la capital, a més de cinquanta quilòmetres.
Fita
Emilio Castelar y Ripoll, nascut a Cadis el 1832, orador, historiador, periodista i últim president del Poder Executiu de la Primera República entre 1873 i 1874, va morir a San Pedro del Pinatar el 25 de maig de 1899, a la Casa del Reloj, on passava temporades buscant alleujament a la seva malaltia. Opositor a la monarquia d'Isabel II, va ser condemnat a mort el 1865 i es va exiliar a París, tornant amb la revolució de 1868; com a líder republicà va ser ministre d'Estat, president del Congrés i cap d'Estat, fins que el cop del general Pavía va precipitar la seva caiguda el 1874. Recordat com un dels grans oradors de la història d'Espanya, la seva mort va convertir la localitat en lloc de peregrinació republicana.
Gastronomia
Arròs cuit en el caldo dels peixos de l'albufera, picat amb nyora i all, que els pescadors preparaven en el mateix caldero de ferro a bord o a la vora; se serveix amb allioli i el peix es menja a part.
Gastronomia
Les oves del mújol capturat al Mar Menor se salen, es premsen i s'assequen fins a formar una barra ambarina que es talla en làmines molt fines; la seva intensitat li ha valgut el sobrenom de caviar d'aquesta costa.
Gastronomia
La sal de San Pedro del Pinatar s'obté per evaporació a les basses de les salines que continuen en explotació dins del Parque Regional de las Salinas y Arenales, un aiguamoll protegit des de 1985 i declarat parc regional el 1992, situat a l'extrem nord del Mar Menor i compartit amb el veí municipi de San Javier. Aquesta sal marina, produïda des d'època antiga, ha servit per conservar peix i per cuinar-lo en crosta, i és a la base de les salaons de tota la comarca.