Poble
Ibias és un concejo d'Astúries fronterer amb Galícia i amb la província de Lleó, amb 1084 habitants (2025), en el qual, com en altres municipis asturians, es parla eonaviego. El seu relleu contrasta els 200 metres de la vall del riu Ibias amb els gairebé 2000 de les seves serres, el cim més alt de les quals és el pic Miravales, de 1969 metres; la part oriental del concejo pertany al parc natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias, i molt a prop queda el rouredar de Muniellos, d'excepcional interès ecològic. Entre la seva vegetació autòctona de sureres, castanyers i arboços, amb fajedes i rouredes a les zones més altes, abunda el bruc del qual es recol·lecten, a gran altitud, les excel·lents mels de muntanya de la comarca; el riu Ibias baixa a més entre castanyedes, i a Cecos es fa vi.
Monument
Església parroquial de Santa Maria de San Antolín de Ibias, d'una sola nau coberta amb volta de canó, absis semicircular voltat i sostre de fusta; la seva primera estructura és del segle XI i ha rebut reformes i afegits que van del segle XIII al XIX. L'edifici i el muret sobre el qual es recolza el pòrtic estan construïts en pissarra; el pòrtic, de columnetes primes, decora l'exterior, mentre que la façana principal es remata en una espadanya de tres pisos, amb la porta al primer, un gran ull de bou al segon i el campanar, coronat per un frontó, al tercer. A l'interior, un gran arc de mig punt separa la nau del presbiteri, i l'absis es divideix en dues zones marcades per línies d'impostes.
Monument
També anomenat de Barrero, és un casal rural del segle XVIII amb torre central de tres pisos en maçoneria i teulada de pissarra a la qual es van afegir dues ales. Un mur emmerletat tanca el recinte i sobre la porta llueix un escut tallat en fusta amb una R.
Natura
Amb 1.969 metres és el cim més elevat del concejo, a la vorera sud on es concentren els pendents més abruptes. El terme salva un desnivell enorme, des dels 200 metres a la vora del riu Ibias fins als gairebé dos mil d'aquestes serres.
Natura
Neix al puerto de Cerredo, a la serralada Cantàbrica, i travessa el concejo d'Ibias d'est a oest, al qual dona nom, recollint les aigües del Forma, el Cervos o el Piliceiro abans de lliurar-se al Navia, del qual és el major afluent, al paratge del pont Boadil, sobre l'embassament de Salime, ja al municipi lucense de Negueira de Muñiz. Al seu curs passa per Degaña, Cerredo, Taladrid, Cecos, San Antolín de Ibias i Marentes. La seva conca vertebra bona part del parc natural de las Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias, i marca forts contrastos de relleu al concejo, que va dels 200 metres a la vora del riu fins als 1969 metres del pic Miravales. Mostrejos de pesca elèctrica entre 1997 i 2019 han detectat a les seves aigües boga del Duero.
Curiositat
Recintes circulars de maçoneria de més de dos metres d'alçada, rematats per ràfecs de lloses planes que sobresurten, dins dels quals es guardaven els ruscs per impedir que l'ós hi pugés. A Seroiro s'usaven en canvi talameiros elevats.
Curiositat
Artesans ambulants de la fusta que llauraven bols, vaixelles i estris i els venien per fires i mercats portant el torn a llom de les cavalleries. El museu etnogràfic de Sisterna recull aquest ofici, que va tenir els seus focus a El Bao i al mateix llogaret.
Activitat
Celebració recuperada que es representa el 6 de gener: diversos personatges disfressats recorren els pobles demanant l'aguinaldo. L'ajuntament la considera part del patrimoni etnogràfic del concejo i es conserva viva en llocs com Tormaleo i Buso.
Monument
L'església parroquial de Santa María, a San Antolín de Ibias, capital del concejo, és un temple de nau única amb volta de canó, absis semicircular voltat i sostre de fusta; la seva primera estructura data del segle XI, tot i que va ser reformada entre els segles XIII i XIX. A l'exterior destaca el pòrtic de columnetes fines sobre un muret, construït en la pissarra negra característica de la zona, igual que la resta de l'edifici. La façana es remata en un campanar d'espadanya de tres cossos, amb la porta al primer, un ull de bou al segon i el campanar, coronat per un frontó, al tercer; a l'interior, un arc de mig punt separa la nau del presbiteri. Al costat del riu Ibias, des del seu camp d'església arrenca la Ruta del Oro, que recorre les feines mineres romanes de la vall.
Activitat
Sender senyalitzat com a PR-AS 306 que parteix de San Antolín i recorre canals, talls i escombreres de les mines d'or romanes de la vall de l'Ibias, passant per aldees com Cecos i Villamayor entre vinyes i bruguerars.
Monument
Casa museu de l'aldea de Sisterna dedicada a l'ofici dels cunqueiros, els torners ambulants que fabricaven vaixella de faig i es comunicaven en tixileiro, l'argot gremial avui gairebé perdut del sud-oest asturià.
Monument
Espai de San Antolín dedicat a la palloza, l'habitatge de murs de pedra i coberta vegetal que compartien família i bestiar i que a Astúries només perviu a l'extrem sud-occidental, a la ratlla amb Lleó i Galícia.
Gastronomia
Bancals de vinya abocats al riu Ibias, entre els més occidentals i elevats d'Astúries, emparats per la DOP Cangas; conviuen amb la pissarra i els castanyers i mantenen varietats autòctones gairebé desaparegudes.
Monument
Els veïns l'anomenen El Castillo: són els murs en ruïna de la torre del senyoriu de Marentes, coto de la casa de Ron fins a la seva incorporació a Ibias el 1827. S'aboca a l'embassament de Salime i està inventariada com a patrimoni cultural asturià des del 2013.
Gastronomia
Parent asturià del botillo, s'elabora a la matança amb costelles i ossos de porc adobats amb all i pebre vermell, embotits en tripa gruixuda i fumats a la lareira; es cou llargament i es serveix picant, amb cols i cachelos.