Poble
Negueira de Muñiz, amb 236 habitants, és el concello menys poblat de Galícia, a la zona muntanyosa oriental de Lugo, límit amb Astúries, dins la comarca de Fonsagrada; el seu terreny accidentat arriba als 1.033 metres als monts dos Chaos. Fins al 1925 formava, juntament amb les parròquies de Fonsagrada, l'antic municipi de Burón; aquell any es va separar i el 1928 va passar a anomenar-se Negueira de Muñiz en honor d'Antonio Muñiz Álvarez, emigrant retornat de Cuba que en va impulsar la creació. Als anys seixanta l'embassament de Salime va negar terres i habitatges i va deixar aïllades Barcela i Ernes en faltar un pont, cosa que va disparar l'emigració. El concello conserva restes prehistòriques com les mámoas d'El Foxo i Vilauxín i castres com el d'El Carballín.
Monument
Església parroquial del concello menys poblat de Galícia, que destaca pels retaules d'estil barroc que conserva al seu interior, en una vall on la major part dels temples van quedar aïllats per l'embassament.
Monument
Capella els orígens de la qual es remunten al segle XIV, que conserva una de les campanes més antigues d'aquesta zona fronterera amb Astúries i des de la qual es domina bona part de l'embassament de Salime.
Natura
Embassament construït entre 1948 i 1953 sobre el riu Navia, a la Terra Eo-Navia asturiana, i inaugurat el 1955; la seva presa de gravetat, de 128 metres d'alçada i 630.000 metres cúbics de formigó, va ser en el seu moment el major encoro d'Espanya i el segon d'Europa. Les seves aigües, amb una capacitat de 265,60 hectòmetres cúbics, ocupen 685 hectàrees repartides entre els concellos asturians d'Allande, Grandas de Salime i Ibias i el gallec de Negueira de Muñiz, i van negar les terres baixes de la vall, partint el concello en dos i deixant sense pont les aldees d'una riba. Les obres, dirigides per l'enginyer Enrique Becerril amb la col·laboració de l'arquitecte Joaquín Vaquero Palacios, van mobilitzar més de 3.500 obrers. Avui la seva làmina d'aigua encaixada forma un congost espectacular.
Natura
Àrea recreativa amb taules, bancs i graelles, envoltada per una barana de fusta i abocada directament a l'embassament de Salime i als vessants gairebé verticals que formen el canyó del riu Navia.
Natura
Amb 1.033 metres són la major altura d'un concello de 72 quilòmetres quadrats i relleu molt trencat, de clima gairebé alpí, amb hiverns freds i nevades freqüents sobre la vall del Navia.
Curiositat
A finals dels anys setanta uns amics van descobrir, amb l'ajuda d'un vell maquis, els llogarets buits del concello; en dos anys la comuna reunia un centenar de membres estables i els seus hereus segueixen allà.
Curiositat
Quan el nivell de l'embassament de Salime baixa prou, emergeix enmig del llit del Navia la torre campanar de la vella església de Barcala, un dels temples que van quedar sota l'aigua als anys seixanta.
Curiositat
A la parròquia de Barcela es va instal·lar el 1977 una comuna formada per persones de corrents ideològics diversos —hippisme, ecologisme, renovació pedagògica, naturisme— que defensava una vida lliure i aliena al consum capitalista. L'aïllament d'aquests llogarets, incomunicats des de 1956 per la construcció de l'embassament de Salime, va fer d'El Foxo un enclavament propici per al projecte: va arribar a reunir més de dos-cents integrants que se sustentaven amb ramaderia, autoconsum, pesca i petites vendes, en règim de treball col·lectiu. L'escassetat i els conflictes interns van anar minant l'experiència, que després de diverses reformulacions va entrar en fase de liquidació el 2017, prop de quatre dècades després de la seva fundació, en un dels concellos menys poblats de Galícia.
Monument
Petita capella rural de la parròquia de Ouviaño que guarda un retaule de finals del segle XIX; és una de les set ermites disperses pel municipi, juntament amb les de Pelou, Seira, Vilaseca o Santa Baga.
Monument
Túmuls funeraris prehistòrics localitzats als llocs del Foxo i de Vilauxín, els testimonis més antics d'ocupació humana en aquest racó muntanyós de la conca alta del Navia.
Curiositat
Formació rocosa recollida entre els elements patrimonials del concello, el nom de la qual remet a les mouras i tresors encantats de la mitologia gallega associats sovint a penyals singulars i castros.
Monument
Pas sobre el Navia aixecat a començaments del segle XX i modificat després per adaptar-lo a la pujada de les aigües de l'embassament de Salime, testimoni de com la presa va reorganitzar les comunicacions de la vall.
Natura
El Navia recorre encaixat el concello i rep aquí les aportacions dels rius Couso i Ibias; la seva vall estreta, de vessants de forta pendent, marca la frontera natural entre Galícia i l'occident asturià.
Monument
Església de finals del segle XV o començaments del XVI, de nau en creu llatina i retaules barrocs del XVIII afegits en una reforma posterior; és l'edifici religiós de major entitat del concello. Juntament amb la rural Santiago de Ouviaño forma el patrimoni religiós del municipi menys poblat de Galícia.
Natura
L'embassament de Salime remansa el riu Navia en un canyó profund que fa de frontera entre Galícia i Astúries, amb una làmina d'aigua que cobreix 685 hectàrees repartides entre els concellos asturians d'Allande, Grandas de Salime i Ibias i el gallec de Negueira de Muñiz. Es va construir entre 1948 i 1953, projectat per l'enginyer Enrique Becerril amb la col·laboració de l'arquitecte Joaquín Vaquero Palacios, i va arribar a ser el major embassament d'Espanya i el segon d'Europa, amb 132 metres d'alçada. Es va estendre fins al port de Navia un telefèric de 36 quilòmetres que va portar materials per a més de 3.500 obrers d'altres regions, sobretot d'Andalusia. Els seus vessants, abandonats després de l'èxode dels seixanta, estan avui coberts per un dels boscos més extensos i salvatges de Galícia.
Fita
El municipi va néixer el 1928 per impuls d'Antonio Muñiz Álvarez, que buscava treure de l'aïllament hivernal aquests llogarets del Navia. El seu cognom va quedar incorporat al topònim del nou concello.
Fita
La construcció de l'embassament de Salime, al riu Navia, va ocupar terres i camins de Negueira de Muñiz i va provocar una emigració massiva: dels 1.534 veïns que hi havia el 1930, el concello va passar a poc més de dos-cents, el menys poblat de Galícia. El projecte, obra de l'enginyer Enrique Becerril amb la col·laboració de l'arquitecte Joaquín Vaquero Palacios, es va gestar a mitjan dècada de 1940 i les obres es van perllongar entre 1946 i 1953: es va haver de desviar el llit, excavar un túnel de més de 30.000 metres cúbics i aixecar quatre poblats per allotjar més de 3.500 obrers arribats d'altres regions d'Espanya, sobretot d'Andalusia. Amb 132 metres d'alçada sobre fonaments, va ser en el seu dia el major embassament d'Espanya i el segon d'Europa.