Poble
Degaña és un concejo de l'extrem sud-occidental d'Astúries, al Narcea, amb uns 770 habitants, que limita amb Lleó. És un territori muntanyós, de valls glacials amb circs i morrenes, tancat al nord per la serra de Degaña, amb cims de més de 1.800 metres, i al sud per la serralada Cantàbrica, que arriba als 1.934. El seu nom, documentat com Decanea, podria venir de Dec Aniam, terra colonitzada per un monestir amb un decanum al capdavant de deu monjos. La vila de Degaña, capital, s'alça a 852 metres, la major altitud entre capitals de concejo asturianes, mentre Cerredo, la seva població més nombrosa, és a 1.030. El territori entra al Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias, i el tancament de les mines d'hulla es va endur bona part dels seus veïns.
Monument
Església rural de dimensions reduïdes, situada al nucli primitiu del poble de Cerredo, en un petit turó al qual l'edifici s'ha d'adaptar, per la qual cosa se n'aprecia a simple vista la inclinació. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), té nau única i capçalera quadrada del segle XIV amb volta de canó apuntada que comunica amb una sagristia adjacent, a més d'un vestíbul als peus i un pòrtic lateral. El seu element més destacat és la coberta en artesa de par i nus, de tradició mudèjar i molt rara a Astúries, amb decoració tallada i pintada en negre i vermell de roses, estrelles, motius vegetals i alguns animals. A l'exterior, una esvelta espadanya amb dos arcs de mig punt corona el frontispici.
Monument
Habitatge en forma de L amb pati tancat per un mur, un hórreo la coberta de palla del qual va ser substituïda per pissarra i una capella en un dels angles. Aquesta guarda un retaule barroc del segle XVIII dedicat a la Virgen del Carmen i talles dels segles XIII i XIV.
Natura
Tanca el concejo pel nord amb cims molt igualats: Chagonacho, de 1.870 metres, Grallos, de 1.866, i Rubio, de 1.863. Les seves valls d'origen glacial conserven circs i morrenes, i als seus vessants solells viuen l'ós bru, el cabirol i el senglar.
Natura
Pas que obre el concejo cap al lleonès Villablino, amb qui ha mantingut sempre un tracte intens. Allà neix el riu Ibias, que salva 600 metres de desnivell en uns 18 quilòmetres, la major part en el primer tram conegut com Las Adenas. Situat a la serralada Cantàbrica a 1359 metres d'altitud, el travessa una carretera que es diu AS-15 al vessant asturià i CL-626 al lleonès.
Curiositat
Cerredo, Zarréu en asturià i en la seva denominació oficial, és una parròquia i població del concejo de Degaña, al suroccident asturià, amb els seus 1.030 metres d'altitud un dels pobles més alts d'Astúries i el més poblat entre ells, per damunt fins i tot de la capital municipal, situada a 852 metres i que és al seu torn la més elevada del Principat. La seva activitat principal ha estat la mineria, amb explotacions subterrània i a cel obert del Coto Minero Cantábrico dins del terme parroquial. Celebra la festa de Sant Roc el 16 d'agost, la de Covadonga el 8 de setembre, la de Santa Bàrbara el 4 de desembre i, el segon cap de setmana de juny, la Fiesta de La Collada, una fira ramadera a la zona fronterera amb Lleó.
Natura
Coll a 1.315 metres que enllaça les valls de Degaña i Cangas del Narcea vorejant la Reserva de la Biosfera de Muniellos; és un mirador clàssic sobre boscos de faig i roure i un port mític entre els ciclistes asturians.
Curiositat
Dues aldees de pissarra de la vall cunqueira on els homes tallaven bols, plats i pasteres de faig en torn de pedal; per guardar els secrets de l'ofici parlaven entre ells un argot propi, el tixileiro.
Fita
El Catastro de Ensenada, elaborat entre 1749 i 1756 per ordre del marquès de la Ensenada, va registrar a Degaña trenta famílies dedicades a l'ofici de cunquer només a Tablado; a l'hivern les colles baixaven a Castella, Extremadura i Andalusia a fabricar i vendre vaixella de fusta.
Fita
Hullas del Coto Cortés va arrencar el 1919 l'explotació d'antracita que va fer créixer Cerredo; als anys quaranta es va estendre el ferrocarril miner d'El Mangueiro i es van aixecar els grups d'habitatges obrers de la vall.
Fita
Constituït en concejo a començaments del segle XVI, Degaña va ser suprimit el 1826 i agregat al veí Ibias; els seus veïns van porfidiejar fins a recuperar ajuntament propi el 1863, condició que el territori manté des de llavors.