Poble
A Fonsagrada és, amb gairebé 435 quilòmetres quadrats, el concello més extens de Galícia, i un dels més alts, ja que la seva capital s'assenta a 952 metres, a la província de Lugo. Ronda els 3.000 habitants i el seu nom, del llatí fontem sacratam, «font sagrada», recorda la deu curativa que atenia els pelegrins del Camiño Primitivo, que entra al municipi pel port de l'Acebo i surt pel llogaret de Paradavella. Fins al 1835 va formar part, juntament amb Negueira de Muñiz, del municipi de Burón, la capitalitat del qual exercia la Pobra de Burón, fundada cap al 1200. A Montouto, el rei Pere I «el Cruel» va manar construir a mitjan segle XIV un hospital de pelegrins. El territori conserva restes prehistòriques, mámoas i castres, amb presència humana des de fa uns 30.000 anys.
Monument
Fundat el 1357 per ordre de Pere I de Castella, va ser el primer hospital de pelegrins que trobava a Galícia qui entrava pel Camí Primitiu, que aquí s'obria en dues variants, la de la Puebla de Burón i la d'El Padrón, més curta i freqüentada. El 1698, sota Carles II, es va traslladar des del seu emplaçament original fins a l'actual, un alt desemparat a més de mil metres al costat del dolmen de Montouto, on confluïen les dues variants. El seu últim hospitaler hi residia sense pagar lloguer a canvi d'allotjar pelegrins, i l'hospital va quedar abandonat a mitjan segle XX, poc després de la Guerra Civil. Des dels anys noranta s'hi celebra, el dia del patró, una romeria amb una ermita construïda aleshores. Avui en ruïnes, conserva al seu costat el dolmen i el traçat de la calçada cap a Lugo.
Natura
Sepulcre megalític que s'alça vora les ruïnes de l'hospital de pelegrins, en ple alt de Montouto; la coincidència d'un monument prehistòric i un alberg jacobeu medieval al mateix camp és única al Camí Primitiu.
Monument
Restes d'una fortalesa medieval del segle XV a la parròquia d'A Proba de Burón, a A Fonsagrada (Lugo), de la qual es conserven la torre i vestigis de la muralla; va donar nom a les Terras de Burón, l'antiga jurisdicció que agrupava aquestes parròquies de muntanya. La fortalesa va pertànyer a la casa de Trastámara i cap al 1458 els seus drets van passar a Pedro Osorio de Villalobos, capità irmandiño casat amb Urraca de Moscoso. Els veïns, que la consideraven gravosa en impostos, van litigar contra ella, i el 1490 la Real Chancillería de Valladolid va dictar sentència, confirmada pels Reis Catòlics, fixant el que havien de pagar i els serveis que li devien. La fortalesa havia estat destruïda durant la rebel·lió irmandiña de 1467-1469, en la qual van participar uns deu mil homes de Burón i Navia, i va haver de ser reedificada.
Natura
Poblat fortificat de fa uns dos mil anys que conserva la sauna castrenya més ben conservada del nord-oest peninsular: un edifici del segle I amb diverses sales, falsa cúpula i uns 120 metres quadrats, excavat des del 2015.
Monument
Brollador situat darrere l'absis de l'església de Santa María que va donar nom a la vila, del llatí fontem sacratam; la fàbrica que avui el protegeix és de 1882 i va substituir-ne altres d'anteriors aixecades sobre el mateix brot d'aigua.
Natura
Monument megalític que conserva dempeus les seves lloses verticals, un dels diversos sepulcres prehistòrics repartits per les brañas altes d'un concello que suma vint-i-vuit parròquies de muntanya.
Monument
Passarel·la penjant d'uns vuitanta metres estesa sobre el riu Navia que comunica el llogaret de Riodeporcos, un d'aquells llocs que el relleu i l'embassament van deixar penjats d'un fil a l'extrem oriental de Galícia.
Natura
La Seimeira de Vilagocende, amb 54 metres, està considerada la caiguda lliure d'aigua més gran de Galícia: a diferència d'altres cascades més altes, aquí el riu da Porteliña, que neix a la serra de Liñares i desemboca al riu Lamas -afluent al seu torn del Navia-, es precipita d'un sol cop sobre un amfiteatre de roca envoltat de bosc atlàntic. Es troba entre les parròquies de San Martín de Suarna i Cereixido, a prop del lloc de Vilagocende, al concello de A Fonsagrada. L'indret està habilitat per a les visites, amb una passarel·la fins a la base del salt i un mirador a la part superior des del qual es contempla tota la caiguda; per allà discorre a més una ruta de senderisme.
Natura
Successió de petits salts d'aigua escalonats al llarg del riu Queixoiro, recorribles per un camí curt de poc més de quatre quilòmetres que passa vora l'ermita que porta el mateix nom del lloc.
Natura
Cascada d'uns vint metres acompanyada de les ruïnes de diversos molins d'aigua, un conjunt que mostra com aquests concellos de muntanya van aprofitar fins a l'últim salt dels seus rierols.
Natura
Massa de bosc autòcton en bon estat de conservació inclosa a la Xarxa Natura 2000 com a lloc d'importància comunitària; sobreviu als vessants d'un concello on predominen les pastures i el matollar d'altura.
Natura
Platja fluvial acompanyada d'una passarel·la penjant sobre el riu, en un paratge encaixat el nom del qual al·ludeix a l'abrupte del canyó; és un dels pocs accessos còmodes a l'aigua en aquest concello de muntanya.
Curiositat
Amb 434,8 quilòmetres quadrats i la capital a 952 metres d'altitud, A Fonsagrada és el municipi de major superfície de Galícia, repartit en vint-i-vuit parròquies disseminades per la muntanya oriental de Lugo.
Curiositat
Poblat avui deshabitat en l'entorn del qual es conserven petjades de l'explotació minera d'època romana, un paisatge de labors antics que el bosc ha anat recuperant al llarg dels segles.
Curiositat
La font que dóna nom a la vila s'ha identificat amb una mansio romana, parada oficial de la via que unia Lucus Asturum amb Lucus Augusti, capital de la Gallaecia; el topònim llatí hauria derivat en l'actual.
Monument
Fundat el 1984, reuneix materials de castros, mines romanes i mámoas juntament amb els estris d'oficis de la muntanya, com els de zoqueiros, serradors i cistellers, i maquetes de pallozas, hórreos i molins.
Activitat
El Camí Primitiu entra al concello per l'alt do Acebo i en surt per Paradavella, creuant el paramerar de l'Hospital de Montouto; és un dels trams més alts i descoberts de tota la ruta jacobea.
Natura
Port de muntanya de més de mil metres a la parròquia de Monteseiro pel qual el Camí Primitiu entra al concello des d'Astúries; el seu nom al·ludeix als grèvols que cobreixen la zona i serveixen de refugi a nombroses aus.
Natura
Balcó natural abocat al canyó del riu Navia, que fa aquí de frontera entre Galícia i Astúries, molt a prop del límit entre totes dues. Des d'ell s'abasta el relleu trencat de la vall, amb les aldees penjades dels vessants i l'embassament al fons, i es divisen, encaixats a la gorja, l'aldea abandonada de A Fornaza i el caseriu asturià de Riodeporcos.
Natura
A Fonsagrada forma part d'aquesta reserva de la biosfera transfronterera, declarada per la Unesco, que abasta gairebé 160.000 hectàrees repartides entre catorze municipis, set gallecs —Ribadeo, Trabada, A Pontenova, A Ribeira de Piquín, Baleira, A Fonsagrada i Negueira de Muñiz— i set asturians —Castropol, Vegadeo, Taramundi, San Tirso de Abres, Vilanova de Oscos, Santa Eulalia de Oscos i San Martín de Oscos—. Inclou la pràctica totalitat de la conca del riu Eo, des del seu naixement a Fonteo fins a la seva desembocadura a la ria de Ribadeo, a més de trams de les conques del Miño, el Navia i el Porcía. Quan va ser designada tenia una població de 32.974 habitants, tot i que gairebé tots els seus municipis registren un decreixement demogràfic.
Natura
Sepulcre megalític conegut popularment com As Pedras Dereitas, aixecat a la serra vora l'antic hospital de pelegrins de Montouto; ha perdut el túmul que el cobria i mostra avui nua la seva cambra de lloses.
Monument
Complex siderúrgic mogut per l'aigua del riu Suarna que va treballar el ferro fins a l'últim quart del segle XIX —1875 segons una versió, 1884 segons una altra—, quan la competència de la siderúrgia moderna va acabar amb aquest tipus d'instal·lacions que aprofitaven la força de l'aigua i el carbó dels monts. Vora el forn es conserven en ruïnes el molí, el magatzem, els habitatges dels operaris i la capella del conjunt.
Curiositat
Aldea deshabitada sobre la gorja del Navia que conserva la seva capella i un hórreo dret; es divisa des del mirador do Arexo i és un dels exemples més eloqüents del despoblament de la muntanya lucense.
Natura
Poblat fortificat preromà assentat a l'esperó que separa els rierols de Covas i Valdobarreiro; es visita mitjançant una ruta senyalitzada d'uns sis quilòmetres que parteix de l'aldea homònima.
Curiositat
Els graners del concello responen al model d'influència asturiana, de planta quadrada, coberta piramidal i remat al vèrtex, molt diferents de l'hórreo allargat de l'occident gallec; molts continuen en ús.
Activitat
Celebrada per primera vegada el 1998 i declarada festa d'interès turístic de Galícia el 2018, gira al voltant del butelo, un embotit de costella de porc embotit a l'estómac de l'animal i curat amb fum de roure.
Activitat
Sender d'uns deu quilòmetres i mig que enllaça la ferreria de Pántaras amb el riu Allonca passant per les cases natals dels artistes Manuel López Monteseirín i Benxamín Álvarez, als quals deu el nom.
Activitat
Itinerari de divuit quilòmetres entre Liñares de Bidul i Vilabol que recorre el patrimoni industrial de la vall, amb les instal·lacions hidràuliques de l'antiga ferreria com a fil conductor del traçat.
Curiositat
Arracades de plata de gran mida i llaurada calada, pròpies de les dones d'aquesta muntanya i transmeses de mare a filla. Són una de les peces més recognoscibles de la joieria popular gallega.
Activitat
La ruta jacobea més antiga travessa el concello per cordals que ronden els mil metres, entre Montouto, Paradavella i la mateixa vila, situada a 952 metres. És l'etapa de més altitud de tot el camí a Galícia.
Gastronomia
Embotit d'hivern fet amb costelles i ossos de porc adobats i embotits al cec, curat al fum de la llar i cuit durant hores. És el plat més gran de la matança als llogarets alts de l'orient lucense.