Poble
Ponteareas és una vila pontevedresa d'uns 23.000 habitants, capital del seu municipi, assentada a la vora del riu Tea. El seu nom recorda el pont que dona accés al poble des de la parròquia d'Areas, avui conegut com a pont de los Remedios o de San Roque; es va dir oficialment Puenteareas en castellà fins al 1984, quan es va passar a usar la forma gallega Ponteareas. Se la coneix com la Villa del Corpus i la Villa del Tea. Cada diumenge de Corpus Christi els seus veïns confeccionen a mà nombroses catifes florals que encatifen els carrers, festa declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (màxima distinció turística atorgada per l'Estat espanyol a una festa) el 2009. Aquí va néixer el compositor Reveriano Soutullo.
Natura
Poblat fortificat de planta el·líptica d'uns 200 per 120 metres que ocupa el cim i el vessant occidental del mont Doce Nome de Xesús, a uns 280 metres d'altitud, a la parròquia de Pías (Ponteareas). Va estar habitat entre els segles VI-V abans de Crist i l'I-II després de Crist, i conserva muralles i un gran fossat defensius, a més d'una trentena de construccions de planta circular, quadrada, el·líptica i rectangular. És un castre cristianitzat: al segle XVIII es va aixecar al seu turó la capella del Dulce Nombre de Jesús. Va ser excavat des de 1927 per Luis Pericot i Florentino López Cuevillas, campanya en què va aparèixer un petròglif amb una serp; els treballs es van reprendre entre 1981 i 1992. Va ser declarat Monumento Histórico-Artístico (Monumento Histórico-Artístico, una antiga figura de protecció del patrimoni espanyol, avui substituïda pel Bien de Interés Cultural) el 1949 i Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2009.
Monument
L'església de San Pedro de Angoares és la parroquial d'aquest indret, al municipi de Ponteareas (Pontevedra), i la seva peça romànica més singular entre les seves vint-i-quatre parròquies. Té origen en un monestir probablement visigot, sobre el qual al segle XII es va aixecar l'església romànica actual, de planta de creu llatina i absis rectangular, solució gairebé sense paral·lels a Galícia que només es repeteix a Santa María de Tera (Zamora). L'antiga façana romànica va desaparèixer en una reforma de 1900, substituïda per una altra neogòtica sense valor arquitectònic. Conserva, en canvi, una notable col·lecció de mènsules antropomorfes i zoomorfes —quadrúpedes, caps de bòvids, algun en actitud meditativa— i, al mur nord de l'absis, una banda prerromànica i una llosa amb decoració d'entrellaçat.
Monument
De la fàbrica aixecada a començaments del segle XIII només es conserva la portada occidental, amb tres arquivoltes lleugerament apuntades sobre columnes monolítiques i capitells de fulles; la resta es va reconstruir al segle XVIII, afegint-hi torre i sagristia. De l'edificació antiga només queden també algunes sagetes als murs sud i nord de l'absis. El timpà de la portada és llis, i el llindar que suporta es recolza en mènsules amb escultures d'àngels.
Monument
Pont medieval sobre el riu Tea, conegut també com a pont de San Roque, del qual la vila pren el nom: Ponteareas és literalment el pont sobre les sorres. L'atribució popular als romans no està confirmada documentalment.
Monument
Antic pazo senyorial dels Sarmiento, comtes de Salvaterra, situat al lloc de Canedo, parròquia de San Miguel de Ponteareas (Pontevedra), als vessants del mont da Picaraña, que l'orde franciscà va convertir en convent el 1715. L'edifici, de carreuada de granit, es va aixecar al segle XVIII sobre les restes del pazo, del qual es conserven alguns murs i la portada principal del segle XVI, amb els escuts dels Sarmiento i Soutomaior. L'església, de planta de creu llatina i tres naus, es va rematar el 1777, i el claustre, petit i senzill, entre 1784 i 1785. El projecte de fundació s'havia posat en marxa ja el 1603, per iniciativa de Diego de Soutomaior Mendoza, fill de García Sarmiento, senyor de Sobroso i de Salvaterra.
Natura
Enorme bloc de granit posat sobre una altra roca en un equilibri aparentment impossible, al mont Picaraña de la parròquia d'Arcos; és la formació més fotografiada d'un conjunt de penedos modelats per l'erosió.
Natura
Formació granítica del mont Picaraña lligada a la llegenda d'Aldina, filla del senyor del castell de Sobroso, i del jove Tristán; la tradició mana llançar tres pedretes per damunt de l'espatlla per conèixer el futur amorós.
Curiositat
Al castro de Pías s'hi van documentar dos gravats rupestres amb figures de serp; un roman in situ i l'altre es va traslladar a l'antic museu de Pías. La tradició local els atribueix a una serp mítica que habitava el mont.
Curiositat
El compositor de sarsuela Reveriano Soutullo, nascut a la vila, li va dedicar el pasdoble Puenteareas, avui peça habitual del repertori de les bandes gallegues; el conservatori i l'auditori municipals porten el seu nom.
Activitat
Des del 1857 els veïns cobreixen prop d'un quilòmetre i mig de carrers amb pètals acumulats durant mesos, treballant durant tota la nit prèvia; la celebració va ser declarada Festa d'Interès Turístic Internacional el 2009.
Activitat
Sender circular d'uns set quilòmetres homologat el 2009 com a PR-G 120, que puja des de la parròquia d'Arcos fins al cim del mont Picaraña enllaçant penedos com o dos Sombreiros, o do Equilibrio i os Namorados.
Monument
Església parroquial de Cumiar, a l'est del concello de Ponteareas, al costat de Mondariz, i un dels temples d'arrel romànica que conserva el municipi, juntament amb els de San Salvador de Padróns i San Pedro de Angoares. Una inscripció situa la seva construcció original al segle XII, tot i que una altra data la portalada occidental el 1184; l'edifici ha estat molt reformat, però manté aquesta portalada, amb dues arquivoltes apuntades d'aresta viva sobre columnes de capitells vegetals senzills, i l'arc triomfal, semicircular tot i que irregular per alguna reconstrucció posterior, recolzat en columnes amb capitells molt deteriorats. En un dels murs es conserva el tallat d'un lleó molt esquemàtic, amb les quatre potes doblegades cap endavant.
Monument
Pont medieval de Ponteareas que, juntament amb el d'Os Remedios, salvava el río Tea al camí de les fires; el seu nom al·ludeix al repartiment de jurisdiccions que es trobaven en aquest punt del Condado. Se situa al lloc d'Urcela, parròquia de Moreira, i encara que alguns autors li atribueixen un origen romà, conserva gairebé exclusivament formes medievals, amb reformes dels segles XIV i XV. Té un tauler rampant de 41 metres de llarg i 4 d'ample, amb quatre arcs de carreu granític de diàmetre diferent, més gran el central; els dos centrals són apuntats i els laterals conserven l'arc de mig punt original. Formava part de la via que unia Tuy amb Ponteareas i d'allà amb el camí de Baiona a Ribadavia. Continua obert al trànsit després de la seva darrera restauració, del 2005.
Natura
Platja fluvial i àrea recreativa al riu Tea al seu pas per Ponteareas, amb un sorral ampli i diverses cales formades aigües amunt d'una petita resclosa; és un dels banys de riu més concorreguts del Condado.
Natura
Recinte fortificat de l'edat del ferro situat al costat del río Tea, a la parròquia de Ribadetea (Ponteareas), del qual s'ha discutit si va ser un poblat o una explotació aurífera per la seva proximitat a la mina da Croa. Destaquen els nombrosos parapets i fossats que l'envolten, afectats el 2013 per treballs d'extracció de sorra que van acabar en una sanció a l'ajuntament. Comparteix concello amb Troña, un dels principals jaciments castrenys de Galícia.
Activitat
Sala de concerts de Ponteareas que porta el nom del compositor local de sarsuela, autor del cèlebre pasdoble dedicat a la vila; comparteix programació amb el conservatori municipal de música.
Activitat
Sender fluvial que arrenca al pont medieval d'Os Remedios, a Ponteareas, i baixa per la vora do Tea fins al pont de Fillaboa, ja al terme de Salvaterra, entre vernedes i vells molins.
Fita
La vila va obtenir privilegi reial per celebrar fira una vegada al mes, un dret que va fixar el seu paper de mercat comarcal a la cruïlla de camins do Tea i explica el traçat dels seus ponts medievals.
Gastronomia
Una de les cinc subzones de la denominació Rías Baixas, estesa pels vessants do Tea i del Miño; als blancs d'albariño i treixadura suma tints d'espadeiro i sousón poc freqüents a Galícia.