Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Arnoia

Què veure i què fer a Arnoia (Ribeiro, Ourense): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 4 Natura · 1 Activitats · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Arnoia és cada lloc

Església de San Salvador da Arnoia 200 m
Coto de Novelle 2,3 km

Pobles a prop de Arnoia

Què veure a Ribadavia 3,9 km · 15 llocs
Què veure a Cartelle 5,6 km · 7 llocs
Què veure a Cortegada 5,8 km · 7 llocs
Què veure a Melón 6,7 km · 4 llocs
Què veure a Castrelo de Miño 7,3 km · 8 llocs
Què veure a Gomesende 7,9 km · 4 llocs
Què veure a Carballeda de Avia 8 km · 4 llocs
Què veure a Beade 9,1 km · 5 llocs

Espanya › Galícia › Ourense › Ribeiro › Arnoia

Què veure i què fer a Arnoia

Arnoia
Poble
A Arnoia és un concello de la comarca do Ribeiro, a Ourense, dividit en dos pel riu Arnoia, que aquí desemboca al Miño; té 20,69 km² a 76 metres d'altitud i uns 950 habitants, davant dels 2.963 que tenia el 1900. Al sud-est conserva un surerar de més de mil hectàrees; al nord-est s'alça el Coto de Novelle (712 m), amb pinedes i caducifolis. Conserva abrics paleolítics, castres de l'edat del bronze i dues ares votives romanes trobades a Sendín, dedicades a Júpiter i al Sol. L'església de San Salvador és de 1612, i la seva torre del rellotge, de catorze metres i granit, la van aixecar el 1945 emigrants retornats de Montevideo per regular els regatges; molts veïns van emigrar aleshores a l'Argentina i l'Uruguai, els centres dels quals van costejar l'arribada de l'electricitat.
Església de San Salvador da Arnoia
Monument
Temple parroquial datat el 1612 que conserva finestres de tradició romànica i escuts heràldics als seus murs; l'acompanyen al concello les capelles de San Roque, del segle XVIII, i de San Amaro, d'origen medieval.
Torre de o reloxo da Arnoia
Monument
Torre de granit de més de catorze metres aixecada el 1945 amb diners enviats pels emigrants del concello a Montevideo, no com a campanar sinó per donar l'hora exacta amb què es repartien els torns de reg entre els veïns. La va llaurar el picapedrer de Remuíño Manuel García Vermello i es va convertir en l'emblema de la vila.
Sureres de l'Arnoia
Natura
El sud del concello està cobert per més de mil hectàrees de sureda, una de les majors extensions d'aquesta espècie a Galícia, als vessants que cauen cap a la confluència del riu Arnoia amb el Miño.
Coto de Novelle
Natura
Amb 712 metres és l'elevació més gran del concello i ofereix una panoràmica de la vall baixa de l'Arnoia; els seus vessants alternen pinedes al vessant nord-est amb l'extensa sureda que domina el sector meridional.
Balneari de l'Arnoia
Activitat
Complex termal vora el riu Arnoia alimentat per aigües hipotermals que emergeixen a 22 graus, de mineralització dèbil, sulfurades i bicarbonatades, amb un pH proper al neutre; les seves instal·lacions es van renovar el 2015.
El canyó del riu Arnoia
Natura
Abans de lliurar-se al Miño, l'Arnoia s'encaixa en un congost de parets abruptes on forma gorges i petites cascades. És el racó més agrest d'un concello que amb prou feines supera els vuitanta metres d'altitud a les seves vegues. Amb 84,5 quilòmetres, és el riu més llarg de la província d'Ourense; neix al concello de Vilar de Barrio, a la serra de San Mamede, i travessa Baños de Molgas, Xunqueira de Ambía, Allariz, A Merca i Celanova abans de marcar el límit entre Ramirás i Gomesende al nord i Cartelle i Cortegada al sud, encaixat en un canyó amb 300 metres de desnivell al llarg de set quilòmetres entre penya-segats i fragues. Ja al concello d'Arnoia forma les valls de San Vicente i de San Amaro abans de desembocar al Miño, a Portocarreiro, davant d'un illot granític.
El suredar de l'Arnoia
Natura
Més de mil hectàrees de sureda cobreixen els vessants del concello, una massa de sobreiras excepcional a Galícia que aprofita el microclima càlid del baix Miño ourensà. Conviu amb pinedes al vessant nord-oriental.
El pebrot de l'Arnoia
Gastronomia
Pebrot verd de fruit allargat i carn fina cultivat a les vegues de la desembocadura de l'Arnoia, on el clima suau en permet la collita des de començaments d'estiu. Compta amb Indicació Geogràfica Protegida i es cultiva sobretot per la comarca del Ribeiro, al terme d'Arnoia i la parròquia de Meréns. És de color verd groguenc en fresc i vermell intens quan madura, amb un sabor suau i sense picant, a diferència del pebrot de Padrón. Es menja fregit, admet també rostits o farcits, i dona nom a la festa gran del concello, declarada d'interès turístic (distinció turística oficial espanyola), que se celebra el primer cap de setmana d'agost des que una cooperativa en va començar la comercialització el 1969.