Poble
Cangas de Morrazo és una vila de gairebé 27.000 habitants situada a l'extrem sud-occidental de la península del Morrazo, a la província de Pontevedra, Galícia, entre les ries de Vigo, Aldán i l'Atlàntic, amb 38 platges repartides pel seu litoral. Ostenta el títol de Muy Leal Villa. Al desembre de 1617 va ser arrasada per onze vaixells corsaris turcoberberiscos, episodi que va donar pas a una posterior caça de bruixes de la qual va sortir María Soliña, empresonada per la Inquisició el 1621. El municipi, format per les parròquies d'Aldán, Cangas, Coiro, Darbo i Hio, reivindica històricament la propietat de les illes Cíes, avui adscrites a Vigo. Cangas destaca també per la seva tradició en piragüisme, amb medalles olímpiques, i per haver estat bressol d'un notable moviment musical punk i electrònic.
Monument
Temple aixecat al segle XVI al cor de la vila, elevat a col·legiata el 1545; la seva portada, de traça tardogòtica amb elements renaixentistes, és la peça més notable del casc històric de Cangas. Tot i que es creu que un temple anterior ja existia almenys un segle abans, l'edifici actual data de principis del segle XVI i va ser elevat al rang de col·legiata pel papa Pau III. La façana, una de les millors mostres de l'escultura renaixentista de Galícia, no es va aixecar fins al 1585, segons projecte de Xácome Fernández, i combina temes bíblics amb figures d'àngels i un bisbe; la torre, de dos cossos, és del segle XVIII. A l'interior, de tres naus amb voltes de creueria, la capella major conserva un retaule barroc de 1744.
Monument
Al cim de Donón, sobre un castro actiu des del segle VI aC, s'hi va excavar un santuari galaicoromà dels segles II a IV amb més d'un centenar d'ares votives dedicades al déu Lar Berobreu, desconegut fins a la seva troballa.
Monument
Torre cilíndrica i blanca alçada a l'extrem del cap, un dels fars més alts de Galícia i el punt de terra ferma més proper a les illes Cíes; marca juntament amb Punta Subrido la bocana nord de la ria de Vigo. La seva llanterna, a 38 metres sobre el mar, llampegueja en blanc cada tres segons amb un abast de nou milles. El cap, a l'aldea de Donón, parròquia del Hío, forma part de la Costa da Vela, integrada a la Rede Natura 2000 i contigua al parc nacional de les Illes Atlàntiques; entre el mateix cap i Punta Subrido, en tot just dos quilòmetres, se succeeixen tres fars i dues platges de sorra, l'ensenada de Ana i la de Medile, i el recorre el Sendeiro de Cabo Home.
Monument
Petit far de pedra rogenca situat sobre els cingles de la Costa da Vela, el més singular dels tres que jalonen l'entorn de Cabo Home i una de les postals més fotografiades do Morrazo.
Monument
Tallat el 1872 en una sola peça de granit per un picapedrer de la família Cerviño, s'alça davant l'església romànica de Santo André do Hío i desplega un Davallament i escenes bíbliques; està considerat el cruceiro més elaborat de Galícia.
Natura
Sorral salvatge de sorra fina i blanca d'uns 250 metres de longitud i 40 d'amplada, al concello de Cangas de Morrazo, encaixat en una ensenada emparada per una pineda, al cor de l'espai conegut com a Cabo Home, que el separa de la costa escarpada de Soavela. Està força aïllat, en ple espai natural protegit, inclòs a la Rede Natura 2000, amb onatge moderat i accés únicament a peu, la qual cosa ha ajudat a conservar el seu sistema dunar de Barra. Sol rebre la Bandera Blava per la qualitat de les seves aigües i el seu entorn.
Natura
Platja arrecerada al peu d'un extens complex dunar a la parròquia d'O Hío, tradicionalment freqüentada per naturistes i protegida com a part de l'espai natural de les dunes de Barra i la Costa da Vela. Se situa a l'extrem de la península do Morrazo, al lloc de Donón, a recer del cap de Punta Subrido i envoltada de pineda autòctona; un petit promontori rocós amb una petita badia per a embarcacions d'esbarjo la separa de la veïna platja d'Area Meán, més urbanitzada, amb la qual forma un sorral continu. Va ser una de les primeres platges de Galícia on es va permetre el nudisme i avui és una de les més conegudes del país en aquest sentit; en ser a la boca de la ria, les seves aigües són més fredes que les de les platges interiors, però també més netes.
Natura
Tram litoral rocós i escarpat que va de Cabo Home a Punta Couso, amb penya-segats sobre l'Atlàntic, landes i matollar costaner; des dels seus miradors les illes Cíes semblen a l'abast de la mà. Forma l'extrem més occidental de la península del Morrazo, entre les ries de Vigo i Pontevedra, i està protegit com a zona especial de conservació de la Rede Natura 2000 des de 2014, amb una superfície de gairebé mil quatre-centes hectàrees de les quals un terç és espai marí. Sobre els penya-segats dominen les landes i les prades seques, mentre que als rierols creixen boscos de vern i freixe; entre els seus ocells, onze espècies estan catalogades com a prioritàries per a la seva conservació, entre elles la noneta. L'espai és contigu al parc nacional de les Illes Atlàntiques.
Natura
Petita ensenada oberta al sud de la península del Morrazo, entre O Hío i Cabo Udra, d'aigües arrecerades i cales petites; els seus fons i les bateas que l'ocupen la van convertir en zona de cultiu de musclo i de marisqueig a peu. Malgrat el seu nom, no és pròpiament una ria, ja que no es va formar per l'erosió d'un riu, sinó que recull les aigües del petit riu Orxas. A les seves costes hi donen tres parròquies: O Hío i Aldán, de l'ajuntament de Cangas, i Beluso, de Bueu; compta amb un port pesquer a Aldán i un d'esportiu a O Hío. Reuneix nombroses platges, diverses amb bandera blava, com Área de Bon, Menduíña, Areabrava i Vilariño, i darrere les dunes d'aquesta última conserva un antic aiguamoll avui convertit en una llacuna més dolça que salobre, coneguda com A Lontreira per les seves llúdrigues.
Natura
La platja de Rodeira és un sorral urbà de 900 metres de longitud i 40 d'amplada mitjana que s'obre al costat del port de Cangas de Morrazo, mirant de front a Vigo a l'altre costat de la ria. El passeig marítim que la vorreja és el gran espai de trobada de la vila i punt d'arribada del transport marítim, i compta amb aparcament, socorristes, dutxes, bancs, arbrat i accessos adaptats per a persones amb discapacitat, a més de quioscos i restaurants a peu de sorra.
Curiositat
Entre 1619 i 1628 el Sant Ofici va jutjar nombroses dones de Cangas; la més recordada, María Soliña, va ser processada el 1621 amb prop de setanta anys, i Celso Emilio Ferreiro li va dedicar un poema a Longa noite de pedra (1962).
Curiositat
El 4 de desembre de 1617 una esquadra de corsaris turcoberberiscos va desembarcar a la vila, la va saquejar i se'n va endur captius; la ruïna econòmica que va seguir és a l'origen dels plets i dels processos inquisitorials posteriors.
Activitat
Cabo Home tanca pel nord l'entrada de la ria de Vigo, a l'extrem occidental de la península del Morrazo, en terres de l'aldea de Donón, parròquia de Hío, dins del concello de Cangas de Morrazo. En tot just dos quilòmetres entre el cap i punta Subrido se succeeixen tres fars -un d'ells entre els més alts de la costa gallega- i dues platges de sorra, l'ensenada de Ana, sota punta Robaleira, i la praia de Melide, envoltada d'una pineda i vorejada de roques. La zona, coneguda com a Costa da Vela, forma part de la Rede Natura 2000 i limita amb el parc nacional das Illas Atlánticas; el sender de Cabo Home la recorre a peu, amb desviament possible al santuari del Monte do Facho.
Monument
Temple romànic del segle XII que presideix la plaça on s'alça el cèlebre cruceiro; la parròquia va pertànyer a l'Edat Mitjana al coto feudal de la casa de Soutomaior i avui és la més poblada del concello.
Monument
Al cim del mont do Facho, a Donón, es va retre culte a aquest déu gallec del més enllà: allà van aparèixer 174 ares votives, el conjunt d'exvots més gran de la península Ibèrica, sobre un castre fundat al segle IV aC. El santuari, a 157 metres sobre el nivell del mar, va romandre desconegut per a la historiografia fins a l'última dècada del segle XX. Berobreo també es vincula amb el sol ponent i el mar, per l'associació del cicle solar amb la vida i la mort i el paper del mar com a lloc on el sol mor al final de la terra; se'l considera guardià del més enllà i guia de les ànimes. Durant la dominació romana se'l va enquadrar entre els déus Lars, encara que, a diferència d'aquests, de culte familiar, Berobreo era un lar de caràcter públic.
Fita
Una esquadra de pirates turcs va arrasar la vila el 4 de desembre de 1617: van morir trenta-tres veïns, prop de vuitanta van ser capturats i van cremar gairebé dues-centes cases, enfonsant en la misèria un port que vivia el seu millor moment.
Fita
Després del saqueig turc, els senyors locals van fer servir la Inquisició per acusar de bruixeria dones amb béns i repartir-se les seves propietats; la més recordada és María Soliña, vídua d'un mariner processada el 1621, avui símbol del patiment popular.
Curiositat
La dansa i contradansa de Darbo és una dansa blanca pròpia d'aquesta parròquia de Cangas de Morrazo, enquadrada entre les danses gremials, que s'escenifica el dia de la romeria de Santa Maria, el 8 de setembre, a l'atri de l'església parroquial, després de la missa de les 12.30 i la processó. La ballen juntes dames i galants vestits de blanc, amb tocats florals artesanals, i en el seu origen pretenia combatre malalties i pestes. Consta de dues parts: una de més lenta, amb intercanvis de posició entre les files de ballarins, i una altra animada amb muiñeiras. Oblidada durant 71 anys, va ser recuperada a partir de 1985 per l'Associació Cultural Lembranzas da Ría, recolzant-se en les memòries dels veïns i en els registres musicals conservats per Antonia Martínez Seijas.
Curiositat
Al centre de la vila es conserva un quiosc meteorològic del segle XIX amb el seu rellotge, un moble urbà poc freqüent a Galícia que va acabar convertit en el símbol gràfic de Cangas.
Curiositat
La dita, molt estesa pel sud de Galícia, recorda que les dones de la vila estaven especialitzades en l'ofici de carpideiras o ploraneres, a les quals es contractava per plorar als enterraments.
Activitat
Fundada el 1984 per una associació cultural local, ha superat les quaranta edicions i omple la vila cada estiu de companyies de teatre de carrer i d'humor arribades de diversos països.
Gastronomia
La flota de cèrcol i d'arts menors descarrega a la vila xarda, sardina i sorell, peix blau que es rosteix a la brasa o es prepara en escabetx, base de la cuina marinera de la riba sud de la ria de Vigo.
Fita
Durant la Guerra del Francès (1808-1814), un Diumenge de Rams, les tropes franceses van entrar a Cangas de Morrazo i durant deu dies van cremar tot el que trobaven; van cremar prop de cent vuitanta cases i la col·legiata, saquejada abans dels seus ornaments i de les seves campanes.
Monument
L'església de Santa María de Darbo, santuari de la patrona de Cangas de Morrazo (Pontevedra), s'aixeca al lloc do Seixo, a la parròquia de Darbo, sobre un pujol. D'estil barroc i construïda en granit entre els segles XVII i XVIII, va substituir un temple anterior incendiat el desembre de 1617 arran d'una incursió de pirates otomans. Destaca per la seva harmoniosa proporció: té planta de creu llatina de braços curts amb volta de mig canó, i el cos central de la façana remata en un frontó semicircular amb la imatge de la Mare de Déu de Darbo, coronat per una creu sobre base treballada. Completen el conjunt un cruceiro centenari i una font barroca. El seu interior guarda una excepcional decoració barroca, i cada 8 de setembre se celebra la seva romeria.
Curiositat
Dues sepultures antropomorfes excavades a la roca viva prop de la platja d'Areabrava, a la parròquia d'O Hío; parlen d'un ús funerari altmedieval del litoral, i a Aldán se'n conserva una altra anomenada Cama do Xudeu.
Natura
Sorral obert a l'Atlàntic a la costa da Vela, entre O Viño i Barra, amb dunes i pineda al fons; forma amb les seves veïnes l'ensenada de Barra, davant de les illes Cíes, i conserva trams a penes urbanitzats.